Poesia a primer d’ESO? … si, i què!

Aquesta preciosa poesia és una de les més conegudes del poeta Joan Maragall. 
Atreveix-te a llegir-la!.
No cal ser un expert. 
No cal conèixer totes les paraules. 

T’atreveixes a escriure un comentari a l’entrada posant-li un títol?. Vinga va!, que no ens diguin que som massa petits per aquestes coses!
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota el sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
       Joan Maragall

5 Responses to Poesia a primer d’ESO? … si, i què!

  1. Toni Alba ha dit:

    La pobre vaca

  2. Carlos Camara ha dit:

    La vaca sega i solitaria

  3. Isabelly Reis ha dit:

    La vaca es cega

  4. Lydia Morales ha dit:

    La poesia d’una vaca sense vista

  5. liders samuel romero rodriguez ha dit:

    la vaca que no veia

Deixa un comentari