Les històries imaginades …

No direu que no venen ganes que aquests escriptors i escriptores es decideixin a escriure la novel·la completa!.
“Un noi que es diu Sebastià estava enfadat amb el seu germà perquè li havia robat diners. Mai no es parlaven. Eren com dos enemics d’última generació. En Sebastià tenia una granja enorme. Va venir un foraster a demanar feina i li va dir que construís una tanca gegant per no veure el seu germà mai més. Al matí va acabar la feina i no era una tanca si no …” (de la novel·la El Pont misteriós)

“Un home d’uns cinquanta anys, que estava molt sol, només tenia dos fills de vint-i-cinc i vint-i-dos anys. Ell volia tornar a tenir deu anys perquè llavors tenia amics, als seu pares i la seva vida era millor. Un dia, a la nit, tot parlant sol que volia tenir deu anys va adonar-se que s’estava encongint i va anar a dormir tot pensant que es trobava malament. Quan es va despertar era tot un nen de deu anys!.” (de la novel·la Tornem a tenir deu anys)

“Jo pensava que ningú em seguia però m’equivocava. La freda nit era insuportable. Hi havia molta tensió. Estava sola. O això creia … . Al dia següent em vaig aixecar a les 10:00 com cada dia. No era un dia normal però jo encara no ho sabia. Vaig esmorzar, em vaig rentar les dents i em vaig vestir.” (de la novel·la La nit de les desaparicions)

“Hi havia una vegada un poble molt petit. A l’església hi havia un capellà molt vell que tenia un ajudant molt petit que no arribava a fer les campanades. Per això ho havia de fer el capellà. Quan eren les set, el capellà pujava a fer les campanades i en tocava vuit. I quan eren les nou també en tocava vuit.” (de la novel·la Les vuit campanades)

3 Responses to Les històries imaginades …

  1. Lydia Morales ha dit:

    Esta la meva historia! jajaja gracies per publicarla 😀

  2. Isabelly Reis ha dit:

    Moltes gracies per publicar la meva hisotria! 🙂

  3. xianjue ha dit:

    son molt guais

Deixa un comentari