Vaig conèixer Isabela Méndez a través del Twitter (@mendezisabela). Isabela se’ns presenta: Soy actriz, escritora, cantante y cuentera. Amo la poesía y el dibujo. He trabajado en Venezuela, Nueva York y España. Vivo en Barcelona. Mis tuits y dibujos tienen copyright.

Els seus dibuixos i poemes que piula retraten la (seva) realitat a través de metàfores que traspuen una senzilla i exquisida  sensibilitat, a través d’un llenguatge planer molt elaborat.

Avui m’he recordat d’ella en llegir les notícies que ens arriben des de Veneçuela que ens expliquen de que  una  manifestació d’estudiants contra el règim del president Maduro ha estat dispersada amb dolor, ferits, sang;  que hi ha joves morts;  que el règim ha bloquejat el portal web i el canal de notícies de televisió  colombiana per evitar la transmissió de notícies del què està passant… que quan la gent s’anava informant i avisant del perill i dels fets que succeïen, a través de les piulades del Twitter, també han tancat el senyal d’aquesta xarxa social…

El seu Mosaicos, que avui gentilment i amb el seu permís ens ha deixat penjar en aquest blog setmanal acompanyava aquesta piulada:

Gràcies, Isabela, per recordar-nos que tots hem d’aprendre a viure en mosaic y que somos uno aunque haya mil ventanas.

Una nova manera que tots que hem de conèixer!!