Un bon començament: manifestem els nostres sentiments vers el canvi que els nostres fills i filles estan a punt de fer.

Sensacions que generen el fet de créixer i fer-se gran, com la por i el neguit al futur, la tristor per la pèrdua de la infantesa,  com poden viure el ser els petits dels grans, com gestionar la independència i l’autònomia, com abordar l’ús del mòbil i les xarxes socials… defineixen com les famílies vivim l’inici d’una nova etapa, el pas a l’ensenyament secundari.

El fet de poder compartir-les fa que resulti un xic més fàcil  entomar aquest nou moment del viure: l’adolescència.

Gràcies Feliciano, un cop més, per canalitzar-ho!