Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Quim Curbet!

quimcurbetEl Quim Curbet és un editor, escriptor i fotògraf gironí, però normalment he de dir que faig llibres. Les seves “Barretades” són una columna d’opinió bisetmanal que publica al Diari de Girona. Vam descobrir la seva Oració per les fulles llegint articles al twitter. Gran exemple de descripció! Malgrat que ell parla dels paratges de la seva terra nadiua, ens hi vam sentit identificats. Els arbres s’immolen arreu per major glòria del paisatge: l’hora memorable de les fulles ha arribat!

Amb el seu permís, us presentem la seva “Barretada”. Les fulles que l’acompanyen són les nostres. Gràcies, Quim!

cap-blog-quim3-4
dijous, 24 de novembre de 2016

ORACIÓ DE LES FULLES

dav

dav

Ha arribat l’hora memorable de les fulles, aquell moment mític que només s’escau una vegada a l’any a la meva terra, quan els arbres s’immolen a major glòria del paisatge. Ja han començat a caure les fulles serrades dels oms damunt de l’aigua discreta de la Llémena i en les gorgues quietes del Brugent; fulles que cauen, enceses d’un groc vibrant, en les obagues de la vall del Bac i en els camins de la vall de Bianya. Es dipositen amarades d’humitat en la terra fosca de la serra del Corb i en les feixes escalonades del Coll de Banyuls, s’escampen per les riberes del Ter les fulles ocres dels pollancres i naveguen per l’aigua de les séquies com si fossin els missatgers d’una terra que implora. Es desplomen les fulles dels plàtans a la rambla de Figueres, a l’avinguda Caritat Serinyana de Cadaqués i en el passeig Marimon Asprer de la Bisbal, les fulles dels castanyers es fonen damunt l’herba del Maristany de Camprodon, i les dels img-20161125-wa0038faigs es perden en els encontorns de Santa Pau i pels corriols de la Fageda d’en Jordà. Un riu de fulles seques llisca sota el pont de Sadernes i voleien com les cigonyes damunt les closes i els aiguamolls de l’Empordà. Ha arribat l’hora de les fulles, però tot es dissoldrà aviat en la grisor de l’hivern, després s’encendran els llums de les cases, començaran les remors de Nadal a les ciutats i només quedarà el record dels colors de la vida que declina, en la mà d’algun pintor de paisatges que continuarà omplint de tardors els racons dels seus quadres, perquè sap que ha de perdurar per sempre el record gloriós del temps de les fulles en la fràgil memòria dels humans.

  effects

Deixa un comentari