Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb diaris sobre l’Holocaust!

Cada 27 de gener és el Dia Internacional de Conmemoració de les Víctimes de l’Holocaust. Aquest dia es celebra perquè no s’oblidi els que van patir la persecució nazi per pertànyer a un grup religiós, a una ètnia diferent o a una minoria.

L’Holocaust és el genocidi del poble jueu i d’altres ètnies, comunitats religioses i grups minoritaris, com els gitanos, els testimonis de Jehovà, els homosexuals o les persones amb discapacitats que va dur a terme el govern de Hitler abans i durant la II Guerra Mundial (1939-1945) a Alemanya i els països ocupats.

Algunes de les actituds discriminatòries prèvies a l’Holocaust no són gaire diferents de moltes reaccions intolerants que podem veure al nostre voltant. Per aquesta raó les Nacions Unides van decidir dedicar-hi un dia, per tal que el pas del temps no disminueixi l’horror del què ha passat i que mai s’arribi a justificar el fet que passés una cosa així.

Un estudi recent del Museu de l’Holocaust de Washington   mostra que el total de víctimes podia haver arribat fins els 20 milions. Us convidem a navegar per la seva pàgina perquè conegueu aquest fet històric que mai hauria d’haver succeït.

 L’Ana Frank i la Rutka Laskier eren dues joves adolescents jueves que van patir-lo i van morir en camps d’extermini.

L’Ana Frank  vivia a Amsterdam. Amb la seva família i veïns es van haver d’amagar dels nazis a la “Casa del Darrere” la part la casa on el pare hi tenia l’empresa.   Abans, pel seu aniversari,  li havien regalat un diari, la “Kitty” com l’anomenava com si fos una amiga seva. Hi va reflectir la vida que portava, els seus sentiments,… Va morir de tifus als 15 anys al camp de Bergen-Belsen, juntament amb la seva germana i 17.000 persones més.

Las personas libres jamás podrán concebir lo que los libros significan para quienes vivimos encerrados. Piensa en toda la belleza que queda a tu alrededor y sé feliz. Podrán callarnos, pero no pueden impedir que tengamos nuestras propias opiniones. Los padres solo pueden dar buenos consejos o ponerlos en el camino del bien, pero la formación del carácter de una persona reside en ella misma.

La polonesa Rutka Laskier va amagar les 60 pàgines del seu diari sota el terra de casa abans de que la deportessin amb la seva família al camp de concentració d’Auschwitz, on hi va morir gasejada. Va escriure sobre l’amor –estava enamorada d’un noi-, la mort i la vida rutinària del gueto.

El cerco en torno a nosotros se hace cada día más estrecho. Hoy he visto a un soldado alemán arrancar a un bebé de las manos de su madre y partirle la cabeza a golpes contra un poste de la electricidad. La madre enloqueció. Yo estoy aterrorizada cuando veo uniformes. Me estoy convirtiendo en un animal a la espera de la muerte. He decidido dejar que Janek me bese. Al final, alguien tendrá que darme el primer beso. Entonces, que sea Janek. Me gusta.

Deixa un comentari