Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Joana i la Gloria!

Aquesta setmana recordarem dues poetesses: La Joana Raspall i la Gloria Fuertes.  Sabeu què tenen en comú? Entre d’altres, ambdues són nascudes a la primera dècada del 1900. Van patir i lluitar contra els temps polítics adversos, van ser bibliotecàries, van col·laborar en revistes per joves, van escriure obres de teatre, i el seu amor per la poesia va fer que també la dediquessin al públic infantil i juvenil. Amants de la paraula, van treballar per renovar-la. Visitaven escoles, participaven en xerrades i actes literaris i, sobretot, no van deixar mai d’escriure poesia. Van ser premiades, reconegudes i, per tot plegat, són molt populars i estimades.

Fins acabar el trimestre, les noies i els nois de 1r i 2n d’ESO podreu llegir les seves obres durant els 30′ de lectura gràcies a la biblioteca ambulant entre grups que hem organitzat.  A la resta, també hi us convidem a la lectura d’aquesta poesia reivindicativa, simpàtica, plena de tendresa i humor (a vegades negre en el cas de la Gloria), realista,… exquisida.

‘Endavant!’ (Joana Raspall)

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

 

‘El corazón de la Tierra’ (Gloria Fuertes)

El corazón de la Tierra
tiene hombres que la desgarran.
La Tierra es muy anciana.
Sufre ataques al corazón
—en sus entrañas—.
Sus volcanes,
laten demasiado
por exceso de odio y de lava.

La Tierra no está para muchos trotes
está cansada.
Cuando entierran en ella
niños con metralla
le dan arcadas.

Deixa un comentari