Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els bandolers de sant Llorenç!

El dijous d’aquesta setmana, el 18 d’octubre, celebrarem el nostre VIII Aplec a La Mola, una sortida amb molt significat per la nostra comunitat aimeriga. Com tots recordeu,  aquest cim de 1.103,2 m d’altitud és el punt culminant del massís de sant Llorenç del Munt. Al voltant del Monestir romànic, els companys de 1r de Batxillerat ens han preparat una gimcana d’activitats per passar-ho d’allò més bé.

Però sabíeu que pels camins de les contrades del Parc Natural hi havien recorregut una colla de bandolers que feien posar els pèls de punta als habitants que s’hi desplaçaven? Entre ells, Joan Muntada i en Capablanca.

Corrien els segles XVI i XVII. La violència era una pràctica freqüent a la Catalunya de l’època.  Els bandolers no eren cap mena de Robin Hood a la catalana que  donaven el botí als pobres, com a molt en daven una part com a agraïment als seus còmplices o el repartien entre la seva colla. Però la literatura renaixentista del XIX els va convertir en herois del poble que lluitaven contra la tirania i la injustícia moral dels senyors i dels reis.

En Joan Muntada, àlies “lo minyó de Sant Llorenç Savall, formava part de la quadrilla del famós Perot Rocaguinarda, que campava per Osona  i només assaltava els rics.  Les gestes d’en Rocaguinarda  van ser tan conegudes que Miguel de Cervantes el va anomenar al  seu “Quijote”: ¡Oh, valeroso Roque! cuya fama no hay límites en la tierra que la encierren!

En Capablanca actuava en solitari des dels 15 anys. Coneixia tots els racons, forats i amagatalls de Sant Llorenç. El caminant, si no hi volia deixar la pell, sabia que havia de posar els seus estalvis damunt la capa blanca que es trobava a terra. Si li plantava cara, el bandoler des de l’amagatall li ventava un tret de pedrenyal (arma de foc semblant a una pistola de canó llarg, que es disparava amb pedra foguera)… Qualsevol no ho feia!

Estigueu alerta mentre pugeu cap a La Mola: potser l’ànima d’algun d’aquests bandolers us pica l’ullet en algun giravolt…

Deixa un comentari