Bon dia, bona setmana, bona lectura… sota la pluja!

La Tardor i les seves pluges ens conviden a la lectura. A vegades, quan la melangia ens invaeix, res millor que tenir entre les mans un llibre de poesia. Però no caurem en tòpics: a aquest gènere no li cal la tardorada, ni l’arribada de Notos*, ni la sageta de Cupido*, ni la fam, ni el dolor, ni l’esclat de la Natura, ni la guerra… per ser llegit, per ser escrit. O potser sí. Vosaltres decidiu. Potser gaudir amb un Llibre n’hi ha prou. No obstant la Poesia, com la Filosofia, ens ajuda a entendre la vida. La dels altres. La nostra.

Mentre la pluja cau, llegim…

Tengo que decir algo me digo
Palabras que se disuelven en la boca
Alas que de repente son percheros
Donde el grito cae crece una mano
Alguien mata nuestro nombre según libro
¿Quién le arrancó los ojos a la estatua?
¿Quién colocó esta lengua alrededor del Llanto?
Tengo algo que decir me digo
Y me hincho de pájaros por fuera
Labios que caen como espejos Aquí
Allá dentro las distancias se reúnen
Este norte o este sur son un ojo
Vivo alrededor de mí mismo
Estoy aquí allá entre peldaños de carne
A la intemperie
Con algo que decir me digo. (Federico García Lorca)

El vespre no diu res d’avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d’una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d’aguantar temps fet present abans d’hora, no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha passat. Sí, també faig col·lecció de dies, però els tinc tots repetits. (Gabriel Ferrater)

Us animem a recitar un poema al vostre grup. Ens ho feu saber?

*Notos: Segons la mitologia grega, els vents eren divinitats de l’element aeri, fills d’Astreu i d’Eos. Notos era el vent del sud, portava les tempestes de finals de l’estiu i de la tardor. *Cupido: El déu de l’amor infant gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Encarna la bellesa i l’atracció amorosa.

[Dediquem aquesta entrada al Joan i al Vicent]

Deixa un comentari