Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb llibres a 451º Fahrenheit!

Berlín. Nit del 10 de maig de 1933. Uns 25.000 llibres són cremats en una gran foguera pública a la Opernplatz (avui Plaça Bebel) per estudiants, professors i homes afins al partit nazi. Aquesta acció es va estendre a moltes places del país. Entre tots, uns 40.000 volums.  Motiu: ser d’autors d’origen jueu o d’altres de contingut censurat segons la seva ideologia.

Dàrsena* de A Coruña (Galícia). 18 d’agost de 1936. Milers de llibres segrestats de biblioteques, escoles, ateneus populars varen ser cremats a la vista de tothom per falangistes, un mes després del cop d’estat militar del general Francisco Franco. Motiu: castigar la cultura de la classe obrera, de per se d’esquerres, i biblioclasme.

Manuel Rivas, en el seu llibre Los libros arden mal (2006), ens evoca aquest fet a l’inici de la seva novel·la, punt de partida del retrat del què va viure aquesta ciutat gallega durant els 40 anys de la dictadura a Espanya i que contribueix a la recuperació de la seva memòria històrica. 800 pàgines d’excel·lent narrativa que s’empassen soles.

A Fahrenheit 451, Ray Bradbury imagina un règim totalitari en una societat distòpica* on els llibres estan prohibits i es cremen les biblioteques i les cases que els contenen. El bomber protagonista  descobreix el veritable valor que tenen, acaba odiant el què fa, incendia el seu cap de departament i se suma a un grup subversiu que difon el continguts dels llibres que han après de memòria.  No us el perdeu! A què es deu el seu títol? A la temperatura a la que arriba el paper quan se’l crema.

Rivas i Bradbury tracten els llibres com a reus*, els personifiquen: darrere de cada llibre hi ha una persona, una vida, uns sentiments.

Mechtild Albert, de la Universitat de Bonn, compara aquestes dues lectures que tenen en comú el compromís antitotalitari davant la crema de llibres, calmen de la barbàrie cultural, en un article que recomanem als joves de Batxillerat. Si us interessa el tema de la crema de llibres durant el franquisme, podeu llegir aquest article publicat a La Voz de la República, l’agost d’aquest 2018.

Aquells que cremen llibres acaben tard o d’hora cremant homes, va escriure el poeta alemany Heinrich Heine el 1823. A la foguera de Berlín van fogallejar algunes de les seves obres més de 110 anys després. Premonitori.

La crema de llibres s’anomena Bibliocaust.  La de les persones, Holocaust.

Tot plegat per reflexionar-hi i no oblidar MAI.

*Dàrsena: lloc protegit d’un port on es fa la càrrega i descàrrega dels vaixells. *Reu: Persona que ha estat declarada culpable i condemnada a complir una pena. *Distòpica: Relatiu a la narrativa que parla de societats fictícies opressives, generalment situades en un futur.

Nota: Una entrada massa llarga pel format, massa curta per aquesta temàtica. La continuarem.

Deixa un comentari