Bon dia, bona setmana, bona lectura… com una fulla!

Quan la tardor em desvesteix de flors
i fulles, quan els rius són catifes
ocres i fràgils sota els peus sorrers,
closos els ulls, penso en estols d’orenetes.

De bon matí, t’asseus a la riba del riu.
Albires, riu enllà, una fulla que neda
damunt l’aigua verdosa. La marques amb els ulls
mentre es va acostant amb actitud distreta.
Observes bé com és, els colors i la forma,
i com es mou seguint el riu que l’empeny
o l’arrossega; tu no ho sabràs mai això.
De tant en tant, algun remolí juganer
la capbussa. però de bell nou emergeix.

Arriba al teu costat i et cal prendre les regnes:
¿Vols fer-la teva o bé la deixes que transiti
riu avall? Més tard, massa tard serà.
La fulla, amb orgull, també hi vol dir la seva
i fa com que ve amb tu i com que s’ho repensa.
Mentre tots dos dubteu, s’esmuny entre el joncar.
Amb mirada perduda, tristament l’acompanyes
fins el meandre fred que la rapta per sempre.

Amors que arriben i se’n van: com una fulla.

Fidel Gangonells i Borràs. Ocres. Parnass ediciones, 2018

El moment vital en què et trobes ara mateix, amb què el pots comparar?

Nota: El Fidel, en saber que publicàvem el seu poema, ens n’ha dedicat un altre, fet de bell nou per nosaltres. Doblem el nostre sincer agraïment, poeta!

Deixa un comentari