DENIP 19. Els murs de la vergonya
Konstantinos Kavafis. Murs
Sense respecte, sense vergonya, sense pietat,
van construir murs grans i alts, al voltant meu.
I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No penso en res més: aquest destí
em rossega la ment.
Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que no els vaig veure quan
aixecaven els murs?
Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
Imperceptiblement ens van tancar,
fora del món
Deixa un comentari