DENIP 19. Els murs de la vergonya

Konstantinos Kavafis.  Murs

Sense respecte, sense vergonya, sense pietat,
van construir murs grans i alts, al voltant meu.

I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No penso en res més: aquest destí

em rossega la ment.

Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que no els vaig veure quan

aixecaven els murs?

Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
Imperceptiblement ens van tancar,

fora del món

Deixa un comentari