Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb l’Imanol Buisan!

L’Imanol Buisan (Terrassa, 1985) és un dissenyador gràfic i artista del collage. Afegeixen els qui el coneixen que és feminista, transeünt, ciclista i a voltes il·lús. Aquesta setmana es presentarà a l’alumnat de 2n d’ESO perquè plegats duran a terme el projecte “Escames” emmarcat dins el [TERRAoasi], laboratori d’Art i Educació de l’Ajuntament de Terrassa.

L’eix principal del seu treball és un projecte diari que porta realitzant des de 2014, un treball personal on barreja art i vida. Col·labora en diversos fanzins (publicacions de temàtica cultural, feta amb pocs mitjans, generalment per aficionats, dedicats a l’art, la música, el cinema, el còmic, la ciència-ficció….) i participa en exposiciona individuals i col·lectives.

Parlar amb ell és un goig, així que aprofitem l’avinentesa de tenir-lo entre nosaltres perquè, a banda de parlar d’art,  ens expliqui els seus interessos lectors.

La veritat que ara no tinc molt de temps per llegir amb la feina i el “collagear”, però m’agrada com escriuen Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón. El meu llibre favorit és Los renglones torcidos de Dios de Torcuato Luca de Tena.  M’agrada també molt un fragment de La voz dormida de la Dulce Chacón, en el qual una dona està pentinat una altra mentre es va menjant una carta que li escriu, crec que algun familiar: la tinc com tatuada al cervell.

Antes de tragarse el papel, Hortensia lo retiene en la boca. Lo ha leído más de veinte veces. Lo ha memorizado y sigue las instrucciones de Felipe. No lo rompas, podrían encontrar los pedazos. No quiere tragar, desea mantener en su boca los besos que le manda Felipe. No lo quemes, podrían sorprenderte antes de que hubiera ardido por completo. Quiere saborear su nombre, escrito por la mano de Felipe. Cómetelo, Tensi, no sabe mal, y piensa en mí. La celulosa se va deshaciendo y Hortensia no quiere tragar. Piensa que estaré en tu boca, Tensi. La bola seca que se formó al principio es ya una pasta amarga con sabor a tinta. No quiere tragar, pero los pasos de la guardiana se acercan. Te mando muchos besos, Tensi, todos los que no he podido darte. Los pasos de la guardiana se acercan. Te mando muchos besos, Tensi. Los pasos de la guardiana resuenan por la galería, es la hora del taller. Aguanta, vida mía. El sonido metálico y creciente de las llaves se suma al ruido de la puerta al abrirse. Hortensia intenta tragar. Te quiero, Tensi. El esfuerzo de papel y tinta le produce arcadas. Por aquí andamos igual, mal y bien según el día. Pero Hortensia controla sus náuseas, y traga. Por la noche, cuando cambiamos de campamento y  se ven las estrellas, miro siempre la nuestra, pronto la veremos juntos, muy pronto.
La náusea y el esfuerzo por tragar provocan una lágrima de Hortensia.

El darrer llibre que em vaig comprar és l’Empestat, un poema que va teatralitzar el Jordi Oriol i el Carles Pedragosa que és impressionant.

M’agrada la narrativa que no parla directament d’un conflicte social, però que utilitza aquest escenari per explicar una història comú. Encara que tampoc llegeixo massa i intento acabar els llibres que començo, últimament els acabo deixant i en començo un altre i així eternament.

Imanol, ens has deixat sis enllaços lectors i un impactant fragment que mereixen ser llegits amb la mateixa delicadesa que tu, engalzes papers fins que es descarnen del seu continent original per iniciar una nova vida en llibertat, trencant esteriotips i prejudicis.

Gràcies per compartir el teu temps amb nosaltres! Ens delectarem amb els teus collages…

Deixa un comentari