Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… jitanjáforas!

Saber llegir les paraules, en el sentit estricte de pronunciar els sons que veiem, és igual d’important com comprendre’n el seu significat.

Avui us presentarem textos en prosa i en vers on les paraules són inventades  amb l’objectiu de crear bellesa a partir dels sons propis de cada llengua.  Ho relacionem amb la funció poètica del llenguatge. Això són les jitanjáforas o, en grafia catalana, les hitanhàfores.

Aquest vocable, jitanjáfora,  tant designa aquella paraula bella, suggerent fonèticament però sense significat com també les composicions formades per mots inventats que “juguen”  amb els sons que els formen i que, a vegades,  sense tenir  significat el podem endevinar.

Aquests textos a vegades costen de llegir -com un embarbussament-, però són divertits i molt bonics per la seva musicalitat.

El filòsof mexicà Alfonso Reyes el la va definir arrel de llegir aquest poema del cubà Mariano Brull, dins del moviment de poesia pura proper al surrealisme:

Leyenda
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveola jitanjáfora
liris salumba salífera.
Olivia oleo olorife
alalai cánfora sandra
milingítara girófora
zumbra ulalindre calandra.

 

Així, les hitanhàfores apareixen i es cultiven en sentit estricte a la llengua castellana però les podem reconèixer en altres llengües.

Es poden trobar fàcilment exemples en la música, com la hitanhàfora dels Beatles “Obla-di, obla-dà” o quan recordeu cançons de jocs de pati: uni, dori, teri, cateri…,  a la màgia, com el famós conjur “Abracadabra”, al cinema, com quan Charlot, en Temps Moderns, deia “Je li tu li tu li twaa” tot imitant un idioma francès que desconeixia.

Des d’aquí us engresquem a llegir aquest tipus de composicions literàries com els llibres en que apareixen els jocs de sons. Exemples:

Si t’has inventat  una paraula o has creat un llenguatge nou per divertir-te, comunicar-te amb algú… ens en fas arribar un tastet?

bolec natu ra, esjov!

9 Responses to Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… jitanjáforas!

  1. Jose, Andrés i Nasr ha dit:

    Xariguana: planta aromàtica del Congo. (Andrés, Jose i Nasr … 1A)

  2. Jose Sanchez Mata ha dit:

    Plopu: És un peix de mar que es pot trobar per Australia (Jose Sanchez—1A)

  3. Sami ha dit:

    Facinitan! A mi aquesta paraula m’agrada molt perquè és molt xula! Viu la poesia…

  4. ainhoa 1rA ha dit:

    calzma: silla de 5 patas

  5. Noa Perea Salas ha dit:

    Flaramofas: Son uns gerds que son súper bons i naturals, no porten colorants ni res d’ això i son de Costa Rica.

  6. Iker Osuna colacios ha dit:

    Carimba: Un bolet verinós dels Pirineus

Deixa un comentari