Bon dia, bona setmana, bona lectura… per l’Aplec de sant Medir!

FOTO: MANÉ ESPINOSA. ERMITA DE SANT MEDIR

El dijous d’aquesta setmana celebrarem el VIII Aplec de Les Aimerigues. Ja sabeu que hem hagut de canviar l’emplaçament habitual i anirem a l’ermita de sant Medir a Sant Cugat. Però, qui era aquest Medir? Llegiu, llegiu…

Diu la llegenda que en Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En  aquella època els cristians eren perseguits per Dacià, seguint ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin el volguessin acceptar i adorar com a Déu.

El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. A més, abans de marxar, el bisbe va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa, i Medir va contestar que necessitava una font d’aigua fresca. Diu la llegenda que Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant en brollà aigua en abundància. Aquesta és la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.

Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Els soldats es van enfadar amb en Medir pensant-se que se n’estava rient i se’l van endur cap al castell d’Octavià.

El bisbe Sever es va amagar darrere d’un esbarzer del qual, en el moment de col·locar-s’hi, van desaparèixer les punxes i va quedar encongit. Els soldats van veure en Sever i altres persones que s’amagaven amb ell. Diu la llegenda que, després d’això, van matar a cops d’espasa en Medir i al bisbe Sever li van clavar un clau al cap.

Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres.

 

Per això el símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava. De fet, els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.

(Extret de Redacció del TOT Sant Cugat 

Ja teniu la fava i la cantimplora a punt?

Deixa un comentari