Bon dia, bona setmana, bona lectura… en motiu del 25/N!

Sis poetesses contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seves paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.

Recordem les mortes i consolem les vives.

Diu Rosa Leveroni:

Són veus d’un mateix cant… Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!…

Afegeix Clementina Arderiu:

Si visc no visc.

Ni mar ni treva
ni l’or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc no visc.

Alerta Maria Àngels Anglada:

Convidar les poetes és cosa perillosa.
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treuen cap colom de dintre d’un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d’una nit insomne.
No us en fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim
-ja ho escriví Ausiàs March:
l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

Afirma Montserrat Abelló:

Desembasto els anys
que damunt del cos
s’han tornat cuirassa.

Em miro al mirall
i ni veig altra cosa
que aquesta pell

Que se m’adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.

Però em queden els ulls i sé
que dins d’aquest cos
encara m’hi corre ben roja la sang.

I acaba Maria Beneyto:

Sola pues ya, me miro, reconozco
en mí la carne resistente
loca y sucia de tierra
apodada mujer.

(Extret de https://vidapervida.blogspot.com/2012/11/25n-contra-la-violencia-de-genere-cor.html)

En aquest clam, no hi podia faltar l’estimada Maria Mercè Marçal:

Sabrem refer camins, pel viu de l’ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d’avui duu un SÍ a l’altre costat.

Som com pensem. I tu, com penses?

Deixa un comentari