Doncs sí… ara comencem vacances!
… i és que aquestes són unes vacances estranyes perquè estem en uns temps estranys, que mai havíem viscut, potser l’havíem imaginat llegint o vist en alguna pel·lícula…
Dies de mirar-nos els carrers des de la finestra, d’aplaudiments d’agraïment a les 8 del vespre, de parlar amb els nostres a través d’una pantalla, d’incerteses, de conviure en família, de cantar Resistiré… dies potser de dol, també.
Però ja que és el nostre temps, visquem-lo de la millor manera que puguem. Fem-nos companyia. Cuidem-nos i cuidem dels nostres. Seguim els consells.
Un company professor deia: És un repte. Si ho fem bé, en sortirem amb un munt d’aprenentatges personals i professionals… i digitals!
Els poetes escriuen:
La realitat és un incendi.
La poesia consisteix en preservar-ne les flames.Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles.Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
DESCANSEU AQUESTS DIES. ESTIMEU-VOS.
TORNEM EL 14 D’ABRIL
Deixa un comentari