Doncs sí… ara comencem vacances!

… i és que aquestes són unes vacances estranyes perquè estem en uns temps estranys, que mai havíem viscut, potser l’havíem imaginat llegint o vist en alguna pel·lícula…

Dies de mirar-nos els carrers des de la finestra, d’aplaudiments d’agraïment a les 8 del vespre, de parlar amb els nostres a través d’una pantalla, d’incerteses, de conviure en família, de cantar Resistiré…  dies potser de dol, també.

Però ja que és el nostre temps, visquem-lo de la millor manera que puguem. Fem-nos companyia. Cuidem-nos i cuidem dels nostres. Seguim els consells.

 Un company professor deia: És un repte. Si ho fem bé, en sortirem amb un munt d’aprenentatges personals i professionals… i digitals!

Els poetes escriuen:

La realitat és un incendi.
La poesia consisteix en preservar-ne les flames.

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb aliva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses.
Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles.

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

DESCANSEU AQUESTS DIES. ESTIMEU-VOS. 

TORNEM EL 14 D’ABRIL

Deixa un comentari