Un Sant Jordi a la nostra manera…

Comença la diada d’abril en que tot són corredisses per tenir-ho tot a punt per quan entreu en allau  per la porta. Que ja podem passaar?

Les taules dels tallers estan a vessar dels materials necessaris, ben guarnides amb les estovalles verdes netes acabades de sortir de la bugaderia del barri. Eh, que sola no puc!  Espera, ja vinc! Les activitats de creació literària estan organitzades per cada nivell des de fa dies. A mi què em tocava fer?  La biblioteca presumeix empolainada de llibres nous ben organitzats per temàtiques. Els tenim tots controlats? Que no se’ns perdin! L’emissora de ràdio al vestíbul emetent Provant, provant, sí, sí… se sent? Qui té les músiques? Raül, que no es connecten els altaveus del pati!

Nervis a l’escenari del gimnàs. No trobo l’espasa, Quèè? T’has deixat el vestiit a casa, dius? A mi no em maquillis molt, eh?  Que no, que no em poso aquesta perruca. Com que no ha arribat la protagonista? No em recordo del què he de dir… Tu, respira, bufa, bufa… Entremig de cubells de roses esplendorosament vermelles Coorre, ves a buscar la fregona!!!, els diplomes esperen ordenats per categories  Joan, que en falten dos! al costat dels regals embolicats amb paper lluent Però qui se’n cuidava?. Les senyeres no tapen les potes de les taules i fa lleig. Sempre ens passa igual, l’any que ve les hem de comprar més llargues. El grup de Lectura en Veu Alta espera en fila assajar el seu torn les obres premiades. Llegeix més alt! És que avui estic afònic!  Ara resulta que de bancs no n’hi ha per tothom. Mira, per una estona que seguin a terra, tu! El power point amb les FotoMat de concurs arriben a última hora. Ohh, quina imaginació! Qui l’ha fet, aquesta? Un altre cop repeteix premi!

A les caselles de la sala de professorat, a consergeria i administració, tothom hi té el seu punt de llibre dissenyat per l’ocasió per un/a professor/a misteriós  Qui l’ha fet? Jo ja ho sé. Tu ets una enxufada.

No se sap qui diu que va a buscar l’esmorzar col·lectiu ni qui va a portar més roses a les parades de 4t que ja se’ls han acabat a quarts de 9. ¿Ya podemos comer, profe?

Però per art del drac, cofat que siguem verd aimeric com ell, tot rutlla. I es barregen les alegries compartides dels premiats amb els riures escandalosos llaminers de xocolata, les empentes juganeres amb els aplaudiments gens afònics, les mans deleroses i abstretes que llegeixen  amb els ulls que oloren roses vergonyosament regalades…

I al final un pati emocionat i satisfet s’acomiada de tothom. Avui s’oblida dels embolcalls fora de les papereres mig buides, de les cadires cap per avall als racons i del diploma abandonat sobre un banc.

Demà serà un altra dia.

perquè...

Qui ens ho havia de dir
que un virus aturaria el món
i que des de l’habitació
continuaríem el dia a dia.

Com dir-vos que us tenim presents?

Amb aquestes imatges
trenquem la llunyania
i us oferim companyonia
en temps de confinament.

Deixa un comentari