Bet Freixas: un record

Els comiats com el teu són dolorosos, Bet. Són dolorosos perquè ens deixen una mica desemparats i una mica enfadats amb el món. Perquè quan no toca, no hauria de tocar. I si acaba tocant … doncs si acaba tocant, el mínim que ens hauran de concedir és el nostre dret de viure-ho amb aquesta barreja d’estranyesa i d’injustícia.

 

Has fet de la tenacitat i de l’optimisme un horitzó i de la persistència i la temprança el teu camí. Hem transitat junts una part d’aquest trajecte i per tant formes part d’això que som.

Deixa un comentari