Category Archives: 30 de lectura

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Dràcula!

Que aixequi la mà qui no ha sentit parlar de Dràcula … Bé! Perquè és a qui dediquem l’entrada lectora d’avui. Independentment de si el gènere de terror no està a la vostra llista de preferències,  no desconnecteu, perquè parlar  d’aquest personatge sempre atrau l’atenció.

Enguany, aquest mite literari també ha estat present al Festival de cinema fantàstic de Sitges, aprofitant el 25è aniversari de l’estrena d’una pel·lícula tan definitiva com Drácula de Bram Stoker, de Francis Ford Coppola.

Què cal saber? Dràcula és una novel·la de terror escrita el 1897 en forma epistolar (cartes, telegrames, notes de premsa, notícies,…) per l’autor irlandès Bram Stoker. Es va a inspirar en les històries i llegendes de vampirs que circulaven per l’Europa Oriental i en una figura històrica real del s XV, el príncep Vlad Tepes.  En la llengua de Valàquia, Dràcula significa “diable”. Un dels temes que tracta és la lluita entre ciència i superstició. La influència de la novel·la ha arribat al teatre, el cinema,  el còmic i la televisió, i ha creat personatges com “Nosferatu”.

Tertúlia: Què en sabeu vosaltres de Dràcula i dels vampirs? En sou fans? Parleu-ne!

A les biblioteques trobareu novel·les, còmics i pel·lícules entorn aquest mite que sobreviu el pas dels segles. Us convidem a conèixer aquest personatge fascinant…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Kazuo Ishiguro!!

Cada any, en aquesta època, l’Acadèmia Sueca anuncia qui ha ha estat la persona guanyadora d’un dels premis literaris més reconeguts a nivell mundial: el Premi Nobel.

Enguany l’ha rebut Kazuo Ishiguro, un japonès de 62 anys instal·lat a Anglaterra des dels 5,  autor de 7 novel·les i un llibre de contes.  Els motius que s’han esgrimit per concedir-li són la “força emocional” de la seva obra, i que “és un escriptor d’una gran integritat que ha desenvolupat un univers estètic propi”. Altres guardons que ha rebut són el Booker Prize als 35 anys i l’Excel·lentíssim Orde de l’Imperi Britànic (1995) i l’Orde de les Arts i les Lletres Franceses (1998).

Trastejant per la seva biografia, hem descobert que…

  • triga 5 anys en escriure una novel·la,
  • la seva novel·la El que resta del dia (1989) -molt coneguda per l’adaptació cinematogràfica que en va fer James Ivory- es va traduir a més de quaranta llengües degut al seu èxit,
  • ha escrit també guions de pel·lícules i lletres de cançons per a una cantant de jazz.

L’últim llibre que ha escrit és El gegant enterrat, una narració molt bo­nica que aprofundeix en la memòria i l’oblit, en els fantasmes del passat, en l’odi soterrat, la sang i la traïció amb què es forgen les pàtries i potser la pau. I que també parla de l’amor perdurable, la vellesa i la mort.

A l’Anglaterra de l’Edat Mitjana, britans i saxons conviuen entre ogres i follets en una terra erma. Una parella d’an­cians –l’Axl i la Beatrice– pren la decisió de sortir a la recerca del seu fill que va marxar fa molt de temps. No en recorden les circumstàncies perquè ells, com tots els habitants de la regió, han perdut bona part de la memòria a causa d’allò que anomenen «la boira».

Pels qui tingueu ganes de llegir les 15 primeres planes d’aquest llibre, l’editorial Anagrama ens els posa a disposició. Cliqueu AQUÍ, n’obtindreu l’enllaç a un pdf.

Bon viatge a un  Joc de trons “amb consciència“, estimats aimerics.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Joan Brossa!!

La literatura no és només un valor cultural, també és un element humà tremendament útil en el nostre dia a dia. Llegim per ubicar-nos en el món. Llegir és per a gent que vol pertànyer a un món més gran del que coneix. I que no té por del tot al desconegut. (1)

Aquesta setmana us convidem a llegir d’una altra manera. Dediquem aquest espai a la poesia visual del poeta Joan Brossa, a qui el MACBA dedica una exposició de la seva obra (recomanada anar-la a veure). Què podem dir de la poesia visual? Doncs que neix com a  a reacció de la poesia tradicional. En substitueix els ingredients tradicionals (ritme, metre, estrofa i sintaxi) pel dibuix, el gravat, la fotografia i els codis d’informació no lingüística, sovint inserits en la vida quotidiana. Es situa entre  la literatura i les arts plàstiques.

Mireu, interpreteu i comenteu!!! Si us hi engresqueu, ens feu arribar els vostres comentaris o les vostres creacions personals. Si encara no sou prou agosarats, el professorat de l’àmbit lingüístic us hi ajudarà. Som-hi?

 POESIA BROSSA

21 set. 2017 al 25 feb. 2018

 

 

 

(1)¿Para qué sirve la literatura? Mayra Santos-Febres. 4 d’abril de 2016. Revista Zenda. XLSemanal.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb l’ILC!!

Avui empaperem aquest mur lector amb postals de l’Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb cites extretes de lectures juvenils. Ens agradaria que ens féssiu arribar les frases que us agradin més dels llibres que llegiu o heu llegit: EMPARERAREM L’INSTITUT!

 

 

 

 

 

 

 

 

N’hi ha de molt tipus: citacions amoroses, d’autors ebrencs, d’autors infantils i juvenils,…

Us podeu descarregar les postals a

Podeu seguir el dia a dia d’aquesta institució catalana que treballa per la literatura a @lletres

Tanmateix us fem arribar el text lliure que va escriure la Daniela, una nena de 7 anys, per la seva prova inicial de llengua.  Ens l’ha fet arribar el @SergiFirmino, professor de TecnoMat, pel #30delectura .Vosaltres mateixos…(Gràcies, Sergi!!)

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura!!

Bon dilluns!!

Iniciem aquest espai vinculat al nostre #30delectura #programarillibre del curs 17-18. Com que és NOSTRE, desitgem que hi hagi molts comentaris, opinions, aportacions… de tothom. Si el que us ve de gust és escriure una entrada… no cal esperar un dilluns! Ens ho feu saber i tota vostra!! Res ens plauria més.

Què ens aporta el llegir?

Submergir-se en la lectura /és capbussar-se en un mar

ple d’històries fabuloses/ que no has de deixar passar.

(Fina Girbés)

I n’hi ha que ens ho canten amb un rap. Us engresqueu a fer el vostre, i ens el feu arribar?

 

Bones vacances, bon estiu i bones lectures!

S’ha acabat el curs i, amb ell,  aquesta secció setmanal. Ens acomiadem amb una reflexió i uns suggeriments de pàgines -on hi podreu trobar recomanacions-  que descobrireu si cliqueu les imatges que ho volen dir tot!

…si no és només un entreteniment banal que ens llisca damunt la pell com si res. Llegir, per tal que tingui realment aquest efecte, hauria de consistir en una experiència transformadora com només ho pot ser l’art, hauria de remoure algun punt de la nostra vida interior. Najat el Hachmi, escriptora.

 

 

 

 

 

 

 

 

Sigueu feliços allà on estigueu!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Cris López, Elixir 17!

Aprofitem que aquesta setmana es celebra a Terrasa l’@ElixirPoetic, el primer festival poètic que fa arribar la poesia a tots els districtes de la ciutat, dona veu a la realitat social del moment, és accessible a la diversitat sensorial i és sorpresa i és secret….

I a més perquè la cloenda la fan el dissabte 17 de juny a la Maurina -21h- a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya.  Al costat del nostre institut, hi trobaràs poesia, música i art efímer.

Una de les poetes que hi participen és Cris(tina) López, nascuda a Terrassa el 1982. Lectora apassionada des de petita, comença a escriure contes als cinc anys, fent provatures en la novel·la durant l’adolescència i trobant la pròpia pell dins la poesia als vint-i-cinc anys. Diu d’ella mateixa que escriu des de que té memòria. Et deixem amb un tastet de la seva obra:

 

Una casa mai no és una llar

Una casa mai no és una llar
si no hi ha terra i arbres
si no hi esclaten flors
en arribar la primavera.
Si no s’hi escolta el batre de la píuja
contra les fulles
contra la serra
contra el mar
si no hi ha indicis de tempesta
de batalla
de quelcom gran.
Si no hi ha foc
si no hi ha sang
si no hi ha pedres enterrades en fang
si no hi és possible la ferida
si no hi habita el record de la mare
ni el desig de l’infant.

 (clica la imatge per saber-ne més)

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Mario Perea!

Cerrada por la melancolía

-Premi Narrativa castellana 3r i 4t d’ESO-

Quizá sería bueno decirle <<Yo sólo soy humano>>, así nos quedaría claro a ambos cómo serán las cosas. ¿Cómo te apareces delante de la mujer que amas para decirle que la ves de una manera cristalina, pero que tú no eres más que un simple mortal que  -por más promesas que hagas- un día morirás y la dejarás sola, o viceversa? A mí me parece que este mundo tiene un sentido del humor muy irónico: un minuto la estás viendo reír y al siguiente no sabes si está confundida, desesperada, triste, cansada, agobiada por el peso de las cosas o intentando gritar sin molestar al vecindario.

¿No te desespera? ¿Cómo llegas y le dices que todo va a estar bien si no tienes ni la más mínima idea de cómo combatir la lágrima que asoma por sus ojos? Maldita tristeza líquida que va dejando una estela salina mientras baja hasta tocar su pecho y entra hasta lo más hondo de su corazón para instalarse ahí donde tu mano no alcanza a borrarla y el recuerdo no consigue dejarla en paz…

Uno está ahí diciendo “te amo”,  y esperando que esas palabras sean las mejores armas que el sentimiento, la razón y el corazón combinados puedan dar. Uno está ahí, parado bajo la lluvia y dispuesto a esperar el tiempo que sea necesario hasta que ella logre saltar el charco y alcanzar la mano que le estás tendiendo. Y si no puede ser, entonces te echas sobre el charco para que pise tu espalda y no tenga que caer. Y si no quiere caminar, entonces retrocedes hasta ponerte detrás de ella y la empujas para que siga adelante -ya mañana inventaras un “lo siento” lo suficientemente convincente para que entienda el porqué de la agresión- y entonces, sólo entonces, podrás considerarte el héroe que siempre has inventado en tu cabeza.

¿Y ella? Ella no pide a gritos un príncipe azul, quizá sólo necesite no sentirse abandonada y sin una guía en este cínico y cruel mundo de espejos retorcidos que buscan armar una idea falsa de lo que está buscando mientras se quiere encontrar. Ayudarla a ser, ese es el truco. Ayudarla a ser ella misma, ayudarla a encontrarse, a superar sus miedos, a viajar a través de la tormenta, a encontrar agua en medio del desierto. Y si llora, estás para secar su lágrima; y si titubea, tienes una certeza en la voz para combatirla; y si mira hacia atrás, volteas el horizonte para que encuentre siempre el frente a donde sea que camine. Porque eres el héroe -o eso intentas-, porque no te está permitido fallar o fallarle, porque tienes prohibido no intentarlo y decirle “no se puede” .

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Doaa Berkani!

-Premi Sant Jordi 16·17-

-Poesia castellana 1r/2n Batxillerat-

(RE)CONOCERME

El mareo de mis palabras,
con tus besos, ahogadas.
La guerra fría
entre tu fuerza
y mis deseos.
Mi piel violeta,
como retrato,
de mi opinión violada.

 

 

Y de repente
nos (re)conocimos
en mi reflejo
de aquel espejo
aunque intervino,
ese inocente,
en el duelo
de nuestras miradas en llamas.

 

 

Me desaté,
rompí mis fronteras inestables.
Me arriesgué a perderme
para encontrarme,
lamentándome
de no haber amado
a esa alma partida
que solo necesitaba
despertarse de su pesadilla.

A esa alma mía.
Mía y de nadie más.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Paula Ramos!

ESA NO ES LA MANERA

-Premi Poesia castellana 1r-2n ESO Sant Jordi.17-

Rumores, burlarse, dejar a alguien fuera
robar, matar, herir esa no es la manera
cotilleos, amenazas por qué tanta maldad
golpear, patear, eso es crueldad.

Deja vivir

para vivir no hace falta insultar
ni tampoco matar

por qué tanta crueldad.

Se ofrecen voluntarios para poder ayudar,
a niños y mayores y que dejen de maltratar.

No necesito dinero que gastar
solo gente que siente que esto se tiene que acabar.

Bon dia, bona setmana bona lectura amb… Un mar de paraules callades!

Certamen literari Sant Jordi 16-17

Text guanyador Narrativa catalana 3r-4t d’ESO. Paula García. 4t d’ESO

M’agrada escoltar el cant dels ocells tots els matins, i que al sortir de casa, la lleu brisa acariciï la meva cara.

M’agrada l’olor de la terra mullada i veure les gotes de pluja a les flors.

M’agrada la companyia dels meus amics.

M’agraden les abraçades inesperades i els petons plens d’amor.

M’agrada escoltar el silenci.

M’agrada veure les fotos antigues i recordar aquells moments que et feien feliç.

M’agraden els llibres gruixuts.

M’agrada imaginar un món on regna la pau, i la guerra només és una paraula sense significat ni valor.

M’agraden els dies grisos i plujosos de l’hivern, quan està permès quedar-te a casa i gaudir de la lectura d’un bon llibre amb una bona tassa de xocolata calenta.

M’agrada sentir el tacte de l’edredó sobre la pell nua.

M’agrada veure les estrelles en l’obscuritat de la nit.

M’agrada fer l’idiota quan estic sola.

La millor música? La pluja, i d’acompanyament l’orquestra dirigida pels trons.

El millor perfum? El dels llibres.

El millor pla? El que es fa sense haver estat previst.

La millor sensació? Fer i dir el que tu vols sense que ningú et digui el contrari. No pots ser com un mar de paraules callades: pots arribar a ofegar-te al intentar sortir a la superfície. La única manera d’impedir-ho es deixar-les sortir en forma de llàgrima i buidar-te de tot el que et fa mal, per poder omplir-te de nou amb tota la felicitat possible que t’ofereix el món.

Perquè són totes aquestes coses que ens callem i que no fa falta dir, tots els “m’agrada” i els “odio” el que ens fan ser com som, cadascú és únic i diferent, i això és perfecte mentre que ens respectem els uns als altres.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els altres Wonder!

Des de l’any 2012, Wonder es manté entre els llibres més venuts a Catalunya. I tot gràcies a una trobada inesperada en un supermercat: la de la RJ Palacio i els seus fills amb una nena que patia la síndrome de Treacher Collins.

I del sentiment de culpabilitat que tingué l’autora, en no saber ensenyar el seu fill petit a no espantar-se, en va sorgir aquest personatge que commou grans i petits,  i que vosaltres, noies i nois de 1r d’ESO tan bé heu sabut reflectir en els vostres comentaris a través de @lengualandia.  Deu ser per això, de la manera que heu sabut engrescar al públic lector aimeric, que ens vau demanar si el personatge tenia continuïtat. Doncs sí. Hi ha seqüeles: us presentem doncs, els altres Wonder.

L’escriptora ens diu que el que volia mostrar era la visió dels altres personatges que acompanyen l’August. Les podeu llegir per separat o  plegades.

 El Julian, per què és tan desagradable amb l’Auggie? Té alguna possibilitat de redimir-se? En El Capítol del Julian se’ns revela per fi com viu la història el culpable del seu assetjament. En Christopher fou el millor amic de l’Auggie des de menuts. Però, costa mantenir l’amistat a través del temps? Quan a la Charlotte, una noia que lluita per trobar el seu lloc, ens aporta una mirada diferent a la història de l’August.

I si voleu conèixer cites de savis, consells de vida,… llegiu El libro de preceptos del señor Browne, el seu professor d’anglès. Recomana que quan pugueu escollir entre tenir la raó o ser amble, opteu per això últim.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la Diada de Sant Jordi!

Ahir els carrers eren una festa de llibres, flors i gent! La diada de sant Jordi és tan assenyalada i el món se’n fa tant de ressò que la Cambra del Llibre impulsa la candidatura de Catalunya perquè la Unesco  declarari aquest dia Patrimoni Immaterial de la Humanitat (i la llibertat).

Mentre això passava pel carrer, la gent ens felicitàvem: els mòbils treien fum de fotografies, cartells, textos,  abraçades i petons, no gensmenys en el dia de l’amor! Hem recuperat dos textos que ens han cridat l’atenció. Ens agradaria que ens enviessis els que t’han agradat.

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar! (Joana Raspall)

Bon descans, bones lectures i… bons desitjos!

Manifest insòlit en 50 desitjos

Hi havia una vegada deu autors importants de literatura infantil i juvenil que van desgranar les seves ambicions, laments i crítiques en una imaginativa declaració de principis.

Per a un país que fes monuments amb paraules i pengés frases intenses als balcons (David Cirici).
Per als nois i noies que es tanquen a llegir al bany perquè ningú no els pugui destorbar (Gemma Lienas).
Per als professors que en un llibre busquen apassionar noves generacions i no només “temes importants” per treballar i dissecar a classe (Martín Piñol).
Per als adults que en comptes de preguntar als nens “què vols ser de gran?” els pregunten “quin llibre estàs llegint?” (Anna Manso)
Per als qui guixen els llibres en comptes de llegir-los perquè troben que cap llibre no els enganxa prou (Care Santos).
Per als que no tenen res, o tenen molt poc, i van d’un lloc a l’altre carregant (al cos o al cap) allò que realment importa (Àngel Burgas).
Per als veïns d’ascensor que comenten apassionadament el darrer llibre que han llegit i arriben fins a l’àtic (Maite Carranza).
Per als que pugen als arbres a buscar una història penjada d’una branca (Rodolfo del Hoyo).
Per als polítics que en campanya electoral diuen: Feu llegir els vostres fills perquè tinguin criteri i sàpiguen votar millor que nosaltres (M. Carme Roca).
M’agradaria, amb poesia, si fos possible/escriure per fer créixer, en tu, un esperit sensible (Núria Albertí)

Diari @ARAllegim

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la primavera!

April brings the primerose sweet,
scattered daisies at your feet.

[…]

M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre’l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
20 de març. J.M. Serrat

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.
Primavera. Gloria Fuertes