Category Archives: 30 de lectura

Bones vacances, bon estiu i bones lectures!

S’ha acabat el curs i, amb ell,  aquesta secció setmanal. Ens acomiadem amb una reflexió i uns suggeriments de pàgines -on hi podreu trobar recomanacions-  que descobrireu si cliqueu les imatges que ho volen dir tot!

…si no és només un entreteniment banal que ens llisca damunt la pell com si res. Llegir, per tal que tingui realment aquest efecte, hauria de consistir en una experiència transformadora com només ho pot ser l’art, hauria de remoure algun punt de la nostra vida interior. Najat el Hachmi, escriptora.

 

 

 

 

 

 

 

 

Sigueu feliços allà on estigueu!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Cris López, Elixir 17!

Aprofitem que aquesta setmana es celebra a Terrasa l’@ElixirPoetic, el primer festival poètic que fa arribar la poesia a tots els districtes de la ciutat, dona veu a la realitat social del moment, és accessible a la diversitat sensorial i és sorpresa i és secret….

I a més perquè la cloenda la fan el dissabte 17 de juny a la Maurina -21h- a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya.  Al costat del nostre institut, hi trobaràs poesia, música i art efímer.

Una de les poetes que hi participen és Cris(tina) López, nascuda a Terrassa el 1982. Lectora apassionada des de petita, comença a escriure contes als cinc anys, fent provatures en la novel·la durant l’adolescència i trobant la pròpia pell dins la poesia als vint-i-cinc anys. Diu d’ella mateixa que escriu des de que té memòria. Et deixem amb un tastet de la seva obra:

 

Una casa mai no és una llar

Una casa mai no és una llar
si no hi ha terra i arbres
si no hi esclaten flors
en arribar la primavera.
Si no s’hi escolta el batre de la píuja
contra les fulles
contra la serra
contra el mar
si no hi ha indicis de tempesta
de batalla
de quelcom gran.
Si no hi ha foc
si no hi ha sang
si no hi ha pedres enterrades en fang
si no hi és possible la ferida
si no hi habita el record de la mare
ni el desig de l’infant.

 (clica la imatge per saber-ne més)

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Mario Perea!

Cerrada por la melancolía

-Premi Narrativa castellana 3r i 4t d’ESO-

Quizá sería bueno decirle <<Yo sólo soy humano>>, así nos quedaría claro a ambos cómo serán las cosas. ¿Cómo te apareces delante de la mujer que amas para decirle que la ves de una manera cristalina, pero que tú no eres más que un simple mortal que  -por más promesas que hagas- un día morirás y la dejarás sola, o viceversa? A mí me parece que este mundo tiene un sentido del humor muy irónico: un minuto la estás viendo reír y al siguiente no sabes si está confundida, desesperada, triste, cansada, agobiada por el peso de las cosas o intentando gritar sin molestar al vecindario.

¿No te desespera? ¿Cómo llegas y le dices que todo va a estar bien si no tienes ni la más mínima idea de cómo combatir la lágrima que asoma por sus ojos? Maldita tristeza líquida que va dejando una estela salina mientras baja hasta tocar su pecho y entra hasta lo más hondo de su corazón para instalarse ahí donde tu mano no alcanza a borrarla y el recuerdo no consigue dejarla en paz…

Uno está ahí diciendo “te amo”,  y esperando que esas palabras sean las mejores armas que el sentimiento, la razón y el corazón combinados puedan dar. Uno está ahí, parado bajo la lluvia y dispuesto a esperar el tiempo que sea necesario hasta que ella logre saltar el charco y alcanzar la mano que le estás tendiendo. Y si no puede ser, entonces te echas sobre el charco para que pise tu espalda y no tenga que caer. Y si no quiere caminar, entonces retrocedes hasta ponerte detrás de ella y la empujas para que siga adelante -ya mañana inventaras un “lo siento” lo suficientemente convincente para que entienda el porqué de la agresión- y entonces, sólo entonces, podrás considerarte el héroe que siempre has inventado en tu cabeza.

¿Y ella? Ella no pide a gritos un príncipe azul, quizá sólo necesite no sentirse abandonada y sin una guía en este cínico y cruel mundo de espejos retorcidos que buscan armar una idea falsa de lo que está buscando mientras se quiere encontrar. Ayudarla a ser, ese es el truco. Ayudarla a ser ella misma, ayudarla a encontrarse, a superar sus miedos, a viajar a través de la tormenta, a encontrar agua en medio del desierto. Y si llora, estás para secar su lágrima; y si titubea, tienes una certeza en la voz para combatirla; y si mira hacia atrás, volteas el horizonte para que encuentre siempre el frente a donde sea que camine. Porque eres el héroe -o eso intentas-, porque no te está permitido fallar o fallarle, porque tienes prohibido no intentarlo y decirle “no se puede” .

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Doaa Berkani!

-Premi Sant Jordi 16·17-

-Poesia castellana 1r/2n Batxillerat-

(RE)CONOCERME

El mareo de mis palabras,
con tus besos, ahogadas.
La guerra fría
entre tu fuerza
y mis deseos.
Mi piel violeta,
como retrato,
de mi opinión violada.

 

 

Y de repente
nos (re)conocimos
en mi reflejo
de aquel espejo
aunque intervino,
ese inocente,
en el duelo
de nuestras miradas en llamas.

 

 

Me desaté,
rompí mis fronteras inestables.
Me arriesgué a perderme
para encontrarme,
lamentándome
de no haber amado
a esa alma partida
que solo necesitaba
despertarse de su pesadilla.

A esa alma mía.
Mía y de nadie más.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Paula Ramos!

ESA NO ES LA MANERA

-Premi Poesia castellana 1r-2n ESO Sant Jordi.17-

Rumores, burlarse, dejar a alguien fuera
robar, matar, herir esa no es la manera
cotilleos, amenazas por qué tanta maldad
golpear, patear, eso es crueldad.

Deja vivir

para vivir no hace falta insultar
ni tampoco matar

por qué tanta crueldad.

Se ofrecen voluntarios para poder ayudar,
a niños y mayores y que dejen de maltratar.

No necesito dinero que gastar
solo gente que siente que esto se tiene que acabar.

Bon dia, bona setmana bona lectura amb… Un mar de paraules callades!

Certamen literari Sant Jordi 16-17

Text guanyador Narrativa catalana 3r-4t d’ESO. Paula García. 4t d’ESO

M’agrada escoltar el cant dels ocells tots els matins, i que al sortir de casa, la lleu brisa acariciï la meva cara.

M’agrada l’olor de la terra mullada i veure les gotes de pluja a les flors.

M’agrada la companyia dels meus amics.

M’agraden les abraçades inesperades i els petons plens d’amor.

M’agrada escoltar el silenci.

M’agrada veure les fotos antigues i recordar aquells moments que et feien feliç.

M’agraden els llibres gruixuts.

M’agrada imaginar un món on regna la pau, i la guerra només és una paraula sense significat ni valor.

M’agraden els dies grisos i plujosos de l’hivern, quan està permès quedar-te a casa i gaudir de la lectura d’un bon llibre amb una bona tassa de xocolata calenta.

M’agrada sentir el tacte de l’edredó sobre la pell nua.

M’agrada veure les estrelles en l’obscuritat de la nit.

M’agrada fer l’idiota quan estic sola.

La millor música? La pluja, i d’acompanyament l’orquestra dirigida pels trons.

El millor perfum? El dels llibres.

El millor pla? El que es fa sense haver estat previst.

La millor sensació? Fer i dir el que tu vols sense que ningú et digui el contrari. No pots ser com un mar de paraules callades: pots arribar a ofegar-te al intentar sortir a la superfície. La única manera d’impedir-ho es deixar-les sortir en forma de llàgrima i buidar-te de tot el que et fa mal, per poder omplir-te de nou amb tota la felicitat possible que t’ofereix el món.

Perquè són totes aquestes coses que ens callem i que no fa falta dir, tots els “m’agrada” i els “odio” el que ens fan ser com som, cadascú és únic i diferent, i això és perfecte mentre que ens respectem els uns als altres.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els altres Wonder!

Des de l’any 2012, Wonder es manté entre els llibres més venuts a Catalunya. I tot gràcies a una trobada inesperada en un supermercat: la de la RJ Palacio i els seus fills amb una nena que patia la síndrome de Treacher Collins.

I del sentiment de culpabilitat que tingué l’autora, en no saber ensenyar el seu fill petit a no espantar-se, en va sorgir aquest personatge que commou grans i petits,  i que vosaltres, noies i nois de 1r d’ESO tan bé heu sabut reflectir en els vostres comentaris a través de @lengualandia.  Deu ser per això, de la manera que heu sabut engrescar al públic lector aimeric, que ens vau demanar si el personatge tenia continuïtat. Doncs sí. Hi ha seqüeles: us presentem doncs, els altres Wonder.

L’escriptora ens diu que el que volia mostrar era la visió dels altres personatges que acompanyen l’August. Les podeu llegir per separat o  plegades.

 El Julian, per què és tan desagradable amb l’Auggie? Té alguna possibilitat de redimir-se? En El Capítol del Julian se’ns revela per fi com viu la història el culpable del seu assetjament. En Christopher fou el millor amic de l’Auggie des de menuts. Però, costa mantenir l’amistat a través del temps? Quan a la Charlotte, una noia que lluita per trobar el seu lloc, ens aporta una mirada diferent a la història de l’August.

I si voleu conèixer cites de savis, consells de vida,… llegiu El libro de preceptos del señor Browne, el seu professor d’anglès. Recomana que quan pugueu escollir entre tenir la raó o ser amble, opteu per això últim.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la Diada de Sant Jordi!

Ahir els carrers eren una festa de llibres, flors i gent! La diada de sant Jordi és tan assenyalada i el món se’n fa tant de ressò que la Cambra del Llibre impulsa la candidatura de Catalunya perquè la Unesco  declarari aquest dia Patrimoni Immaterial de la Humanitat (i la llibertat).

Mentre això passava pel carrer, la gent ens felicitàvem: els mòbils treien fum de fotografies, cartells, textos,  abraçades i petons, no gensmenys en el dia de l’amor! Hem recuperat dos textos que ens han cridat l’atenció. Ens agradaria que ens enviessis els que t’han agradat.

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar! (Joana Raspall)

Bon descans, bones lectures i… bons desitjos!

Manifest insòlit en 50 desitjos

Hi havia una vegada deu autors importants de literatura infantil i juvenil que van desgranar les seves ambicions, laments i crítiques en una imaginativa declaració de principis.

Per a un país que fes monuments amb paraules i pengés frases intenses als balcons (David Cirici).
Per als nois i noies que es tanquen a llegir al bany perquè ningú no els pugui destorbar (Gemma Lienas).
Per als professors que en un llibre busquen apassionar noves generacions i no només “temes importants” per treballar i dissecar a classe (Martín Piñol).
Per als adults que en comptes de preguntar als nens “què vols ser de gran?” els pregunten “quin llibre estàs llegint?” (Anna Manso)
Per als qui guixen els llibres en comptes de llegir-los perquè troben que cap llibre no els enganxa prou (Care Santos).
Per als que no tenen res, o tenen molt poc, i van d’un lloc a l’altre carregant (al cos o al cap) allò que realment importa (Àngel Burgas).
Per als veïns d’ascensor que comenten apassionadament el darrer llibre que han llegit i arriben fins a l’àtic (Maite Carranza).
Per als que pugen als arbres a buscar una història penjada d’una branca (Rodolfo del Hoyo).
Per als polítics que en campanya electoral diuen: Feu llegir els vostres fills perquè tinguin criteri i sàpiguen votar millor que nosaltres (M. Carme Roca).
M’agradaria, amb poesia, si fos possible/escriure per fer créixer, en tu, un esperit sensible (Núria Albertí)

Diari @ARAllegim

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la primavera!

April brings the primerose sweet,
scattered daisies at your feet.

[…]

M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre’l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
20 de març. J.M. Serrat

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.
Primavera. Gloria Fuertes

Bon dia, bona setmana, bona lectura… al Saló del Còmic!

Els amants del còmic esteu d’enhorabona: des d’aquest dijous 30 de març fins el diumenge 2 d’abril us espera  35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Enguany hi aterren els còmics d’aviadors: en són els protagonistes! I què més? Viureu en el poblat de l’Oest de Lucky Luke i els germans Dalton, podreu escoltar els dibuixants del Barrufets o Spirou, recórrer per l’obra Els fantasmes de Gaudí o veure com dibuixen i us el dediquen moltíssims autors. I a això sumeu-hi poder-se fotografiar amb els vostres personatges preferits, tafanejar fanzines i no perdre-us l’anunci d’un esdeveniment especial:  la presentació oficial a Espanya de Nintendo Switch!!

…i, evidentment, altres sorpreses que faran que us ho passeu d’allò més bé.

Per si no recordeu qui era en Lucky Luke, us deixem amb la cançó que iniciava la sèrie televisiva.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura … en el Dia de la Poesia!

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres. Cada any escull un o una poeta i un seu poema. Enguany és Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941),  escriptora autodidacta i de trajectòria molt reconeguda. La podreu veure recitant la seva poesia al vídeo adjunt.

La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

A l’institut també celebrarem aquest Dia: us convidem a omplir els passadissos de la poesia que escrivim, de la que ens agrada…! Perquè és la veritable ànima del món; és la trobada després de la troballa; és coneixement, salvació, poder i abandonament; és la unió de dues paraules que un mai va suposar que poguessin aplegar-se, i que formen una mena de misteri; és la musicalitat de les coses que discorre a ones per recrear amb la paraula imatges visuals…

Perquè plegats a @aimerigues #diadelapoesia #viulapoesia

#jollegeixo #30delectura #poemarillibre

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… el número π !

El dimarts d’aquesta setmana és el 14/3, és a dir, 3/14 segons s’acostuma a escriure en el món anglosaxó. I quin número en resulta? Exacte: el d’una aproximació de π (pi). Així el 14 de març és el DIA DE PI.  Donat que les primeres sis xifres de la constant són 3,14159, el moment àlgid de la celebració es produeix a les 1:59 hores. La seva celebració l’any (20)15 va ser sonada.

Anem a veure que té aquest número irracional d’infinits decimals que el faci tant interessant:

  • És el símbol del quocient entre la circumferència i el seu diàmetre: genera una de les formes geomètriques més perfectes.
  • Està present en esferes, cons, cilindres, elipsis
  • Està present a la natura (El llibre de la Natura està escrit amb caràcters matemàtics. Galileu):  longitud dels rius, alçada dels elefants,…
  • Endevines quin número surt si divideixes l’altura de la piràmide de Keops per la seva base?
  • i… és el dia que va néixer Albert Einstein (1879), entre d’altres famosos matemàtics. Si vas néixer aquest dia, tens tots els números de portar el número pi al teu ADN! 😉

La literatura s’ha deixat seduir també per aquest número.  Alguns exemples:

  • Microcontes en que el número de lletres de les paraules segueix el dels decimals pi: 3-1-4-1-5-9-2-6-5-3-5-8-9-7-9-3-2-3-8-4
Per a Anna i Arnau resultava un malson viure amb tanta amargura. Seguirien dormint imaginant que el món acabaria demà.
Oía a Sara y Julia conversar de camino hacia sus casas. Mientras observaba entendí, conmovida, que al fin lograban amar.
  • πemes:

El mateix David Jou diu
Matemàtiques i poesia: quasi tot el suficient per viure.

 

Perquè la lectura també s’ha d’experimentar, us desitgem que tingueu un

Bon dia, bona setmana, bona lectura en… el #diadelesdones

El 19 de març de 1911 se celebrava per primera vegada el Dia Internacional de les Dones a diversos països europeus. Va ser una jornada històrica en què les dones van reivindicar uns drets revolucionaris en aquell moment: el dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a la formació professional i al treball, i la no discriminació pel simple fet de ser dones. Amb els anys, la festivitat es va acabar consolidant universalment el 8 de març fins a convertir-se en un símbol per a les dones dels cinc continents.

Tot i que s’ha avançat força en la igualtat de drets entre dones i homes des d’aquell 1911, avui encara queda molta feina a fer. (Font: Revista Sapiens)

Fregall d’espart

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

 

 

Maria-Mercè Marçal (1952-1998): poetessa, catedràtica, narradora, traductora i editora. Activista, feminista, lesbiana, mare, catalanista, comunista. Dona lluitadora.

Maria Mercè Marçal

 

In memoriam.

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… les Barretades!

27 de febrer de 2017

Dilluns

 (Esbossos 12)

Si avui és dilluns, això és la vida. El món gira i sempre torna al punt d’inici. El verd vellutat de les roselles aviat florirà en els marges, cristalls ardents espurnejaran darrere les muntanyes i Ulisses iniciarà un nou viatge només pel gust de viatjar. Somnis endiumenjats bussegen en els ulls de la gent que passa. El futur s’atansa a velocitat de creuer, però l’hivern alimenta encara els jardins de febrer, empiocats sota un mantell de fulles seques. Una espurna de desordre infla els esperits, un polsim d’oblit esborra les petjades, la follia vacil·la per uns instants. Si això és la vida, avui és dilluns.

Quim Curbet (Girona, 1959). Editor, escriptor i fotògraf.  «Barretades» és la seva columna d’opinió al Diari de Girona. Aquesta és la segona entrada de lectura que li publiquem. Li agraïm que diàriament pensi en nosaltres i ens faci arribar els seus escrits a través del seu compte de twitter @quimcurbet