Category Archives: 30 de lectura

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Fem punts de llibre!

Quina mena de lector ets?

Siguis un “monstre” o no, un punt de llibre sempre t’anirà bé!

Més idees?

No et convencen? Prova amb aquests…

De ben segur que tu també tens moltes idees amb collage, ceres, retoladors, roba…

Ens ensenyes el teu que has fet?

Bon dia, bona setmana i bona lectura… a la nostra biblioteca!

Comencem aquest segon trimestre amb 3 notícies que ens fa molta il·lusió explicar-vos.

La primera és l’adquisició de molts volums nous gràcies a l’aportació del Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad que ens permet ampliar l’espai de llibres que ja teníem i que tracten els estereotips de gènere, les relacions igualitàries, d’empoderament de les noies… A la fotografia teniu una mostra del què podreu llegir a partir d’ara. Hi ha temàtiques diferents i per a totes les edats. Absolutament recomanats a tothom!!!

La segona és que concloem el club de lectura sobre La filla de la tempesta, del Santi Baró a l’Arxiu Històric de Terrassa, on, a banda de parlar del llibre, el seu director ens parlarà de les riuades del 1962 documenta-nos-ho amb vídeos. Això serà aquest proper dijous 23 de gener, pels lectors de 3r, 4t i Batxillerats.

I la tercera és que iniciem un nou club de lectura, aquesta vegada adreçat a 2n d’ESO, també enmarcat dins del projecte Diàlegs en comunitat. La proposta que us fem és el llibre Duna, de la Muriel Villanueva.  Disposem de 25 exemplars (que ens ha facilitat la Bd4)  per tots aquells que hi vulgueu participar. I la cirereta del pastís és que els lectors tindreu l’oportunitat de parlar d’aquest llibre amb la seva autora el matí del dijous 13 de febrer a la Bd4

D’aquest llibre en diuen: Quan era una adolescent, em feia moltes preguntes i aquest llibre m’hauria donat moltes respostes. És un referent, una guia. Una forma d’explorar sense haver de ser alliçonat. En aquesta edat el que necessites és tenir la llibertat per descobrir.

La Duna ha de passar l’estiu amb les dues germanes a casa de l’avi, perquè la mare ha de viatjar. Com a deures, el mestre li ha demanat que faci un diari, cosa que a ella li fa molta mandra. Però a poc a poc va confessant tot el que va descobrint al seu voltant. Això l’abocarà a un procés de maduresa i aprenentatge.

Us esperem a la biblioteca per atendre les vostres peticions!

Aquest trimestre “petarem” el 30′!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura: Construïm un faristol per llegir!

Llegir amb una postura còmode és molt important. A la pregunta: Si pots escollir, a tu, com t’agrada llegir?, les respostes segur que seran variades.

Avui us ensenyem a fer un faristol per facilitar-vos aquesta acció tan plaent. Som-hi?

Ens envieu una foto del vostre?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb llibres que tracten la Sida!

Com reaccionaries si sabessis que una companya de la classe té una malaltia que està “mal vista” a nivell social? D’això tracta CRISPETES PER A LA NORMA SCHWEIZER: de com actua l’entorn de la Norma quan saben que aquesta és portadora del virus VIH i dels sentiments d’ella. 

Per què la literatura s’ha fet ressò d’aquesta malaltia a la que es dedica un dia mundial? Perquè aquesta malaltia infecciosa ha estat la causant de la mort de milions de persones  -especialment els anys 80 i 90-, i ha provocat un estigma  (rebuig) social cap als malalts i a certs col·lectius  donat que una de les maneres que es pot contagiar és a través de la sang (relacions sexuals, xeringues sense desinfectar,…). Recordeu, per exemple,  la vida del cantant Freddie Mercury a la pel·lícula “Bohemian Rhapsody”.  Per això cada 1 de desembre és conmemora el Dia Mundial de la Sida, per conèixer-la, per perdre-li la por, per saber com evitar-la… Actualment els avenços en matèria de prevenció i tractament han estat extraordinaris, però aquesta malaltia remunta quan es baixa la guàrdia i no s’està informat.

Cliqueu els enllaços. Hi trobareu recomanacions de llibres excel·lents que tracten aquest tema de diferents maneres  i també informació sanitària que us serà molt útil. Si sou cinèfils, us deixem un llistat de pel·lícules que us agradarà veure.

LLegiu, informeu-vos, parleu-ne. Fora discriminacions socials! 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en motiu del 25/N!

Sis poetesses contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seves paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.

Recordem les mortes i consolem les vives.

Diu Rosa Leveroni:

Són veus d’un mateix cant… Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!…

Afegeix Clementina Arderiu:

Si visc no visc.

Ni mar ni treva
ni l’or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc no visc.

Alerta Maria Àngels Anglada:

Convidar les poetes és cosa perillosa.
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treuen cap colom de dintre d’un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d’una nit insomne.
No us en fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim
-ja ho escriví Ausiàs March:
l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

Afirma Montserrat Abelló:

Desembasto els anys
que damunt del cos
s’han tornat cuirassa.

Em miro al mirall
i ni veig altra cosa
que aquesta pell

Que se m’adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.

Però em queden els ulls i sé
que dins d’aquest cos
encara m’hi corre ben roja la sang.

I acaba Maria Beneyto:

Sola pues ya, me miro, reconozco
en mí la carne resistente
loca y sucia de tierra
apodada mujer.

(Extret de https://vidapervida.blogspot.com/2012/11/25n-contra-la-violencia-de-genere-cor.html)

En aquest clam, no hi podia faltar l’estimada Maria Mercè Marçal:

Sabrem refer camins, pel viu de l’ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d’avui duu un SÍ a l’altre costat.

Som com pensem. I tu, com penses?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… per santa Cecília!

Ens afegim a la proposta d’activitats de l’àmbit artístic aprofitant la cel·lebració del dia de la patrona dels músics, santa Cecília, per oferir-vos suggeriments lectors relacionats amb la música. Hi ha tanta varietat, que se’ns queda petita aquesta entrada. Hem fet una petita selecció pensant en totes les edats i ens hem reservat algun llibre que es mereix entrada per si sol. Però recordeu el més important:  aneu a les llibreries i a les biblioteques: remeneu, trieu, llegiu! 

  • L’amor fora de mapa (Sembra Llibres), de Roc Casagran (els que heu fet 3ESO ja coneixeu aquest autor sabadellenc). Parteix de les vivències de tres joves (un poeta, un músic i una activista social) per retratar un moment vital i una manera d’entendre l’amor fora dels mapes establerts. Els poemes que hi apareixen  s’han transformat en un àlbum homònim obra de Mireia Vives i Borja Penalba.

  • L’assassinat de Guillem de Berguedà (Amsterdam), el líder del grup Brams, Francesc Ribera ‘Titot’, va musicar l’obra del trobador del segle XII Guillem de Berguedà l’any 2003, i, estirant el fil, ha publicat la seva apassionant vida i la seva misteriosa mort.
  • Obriu les portes (Sembra Llibres)és un magnífic àlbum il·lustrat per la Gemma Capdevila que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. Basat en una cançó dels Txarango. 

  • L’assassinat del professor de Música (Barcanova), de Jordi Sierra. Quan segresten el seu professor de música, una colla de joves hauran de posar en pràctica els seus coneixements de solfeig, d’història de la música i  el sentit comú per evitar el desastre. (també podeu trobar L’assassinat del professor de Matemàtiques, el de Llengua…)
  • El llibre blau de Blaumut (Columna). Entrevistes, fotografies i lletres del grup Blaumut, feta pels periodistes de la revista musical Enderrock.

Per acabar, un deixem aquest article Dona i música que us permetrà conèixer moments biogràfics d’algunes compositores, intèrprets i  pedagogues, -moltes d’elles nascudes a Catalunya-, que es van donar a conèixer a nivell internaciona gràcies a les seves qualitats interpretatives. 

Llegiu, sí, però també escolteu:   La música és un llenguatge universal que ens apropa!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la ciència!

Per qui cregui que llengua/literatura i ciència són incompatibles… només cal endinsar-se en la proposta d’activitats que us fem aquesta setmana per comprovar que no és cert!

Del 8 al 17 de novembre se celebrarà a Catalunya la 24a Setmana de la Ciència. Al nostre institut la celebrarem més tard. Mentre l’àmbit de Scienglish ens prepara un programa per “sucar-hi partícules”, arreu del territori us esperen tot un munt d’activitats de divulgació científica.  Els temes centrals de l’edició d’enguany són, d’una banda, la taula periòdica, amb motiu de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, i, de l’altra, diferents persones que han estat referents als respectius camps de coneixement com ara l’ecòleg Ramon Margalef, enguany es commemora el centenari del seu naixement; l’enginyer i inventor Narcís Monturiol, amb motiu del bicentenari del seu naixement; Margaret Hamilton, qui va liderar el desenvolupament del programari de navegació on-board per al Programa Espacial Apollo, amb motiu del 50è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna; i el polifacètic Leonardo da Vinci, en commemoració dels 500 anys de la seva mort.

Aquí trobareu el programa de totes les activitats que es fan a Terrassa.  De totes n’hi ha una que no us hauríeu de deixar perdre el dissabte 16 de novembre:  La literatura i el llenguatge dels elements químics, amb poesia, ciència-ficció i monòlegs cièntifics molt divertits i gamberros (Big Van)

 

Somos partículas de carbono
Dentro de un vasto universo,
Pero contigo me siento maestro
De cada planeta, de cada verso
Desde esta poesía te escribo.
Este universo te lo concedo.

(Francisco de Olivas)

perquè al 30 de lectura també som #bojosperlaciencia 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Marta i La sopa de l’avi!

Pot l’amor alimentar l’ànima?

Quina relació es pot establir amb els nostres avis?

La Marta ens ho explica a través de la seva ressenya de La sopa de l’avi, una petita faula tendra i meravellosa de l’escriptor argentí Mario Satz,  un llibre delicat i bellament il·lustrat per l’Albert Asensio.

Disposeu d’exemplars en préstec, signats pel mateix autor, a la biblioteca de l’institut.

Us engresqueu a presentar les vostres lectures com ho ha fet la Marta?

Si no sabeu com fer-ho, us ho expliquem 😉

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb El Monte de las Ánimas!

Aquest relat va ser escrit per Gustavo Adolfo Bécquer el 1861 i forma part de la seva col·lecció de Leyendas. Us el proposem perquè l’acció passa  durant la nit del Dia dels Difunts (2 de novembre), l’endemà del Dia de Tots Sants. Idònia, doncs, per la setmana en la que ens trobem.

Ah, i una recomanació: si alguna persona està enamorada de vosaltres, no li demaneu una penyora d’amor com ho va fer la Beatriz. Qui sap el què us espera…

Ja sabeu que el terror, la ciència-ficció i la fantasia es donen la mà. Si us agrada escriure relats de misteri i terror on l’acció  sobressalti i sigui d’aturada cardíaca, els personatges esdevinguin sobrenaturals,  els ambients, paranormals… amb molt de gust us els publicarem.

Els esperem…

Bona castanyada… lectora!! 😉

Bon dia! Primer Club de lectura del curs: La filla de la tempesta

Aquesta entrada vinculada a la del “Bon dia…” vol ser una proposta molt engrescadora pels de 3ESO a Batxillerat. La resta no desespereu… En tenim previstes de similars per 1ESO i 2ESO.

Iniciem, doncs,  el primer Club de Lectura d’aquest curs amb el llibre La filla de la tempesta de Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965), una història de supervivència individual i col·lectiva amb un punt d’intriga i que, de moment, és l’única obra literària que narra les riuades a Terrassa a l’any 1962.

S’enmarca dins les activitats del segon cicle “Diàlegs en comunitat” que us oferim des del curs passat (accions intergeneracionals de caràcter cultural per trencar estigmes i mites sobre la vellesa).

Els lectors podreu participar en:

una taula rodona amb l’autor, el proper divendres 29 de novembre,  a les 17:30h a la Bd4

– una Ruta literària, pels llocs de Terrassa on transcorre la història, el dimarts 3 de desembre a les 11h.

En voleu saber més, d’aquesta novel·la?

La Mariana és una noia cordovesa de 16 anys que arriba a Terrassa amb tota la família en el tren catalán. La seva maleta és ben plena d’esperança i d’il·lusions. Ens situem als anys seixanta. Catalunya viu un boom industrial i rep una forta onada d’immigrants procedents d’Andalusia. La gent vol progressar i oferir als seus un millor futur més digne, donat que les condicions de vida i treball a la seva terra són molt precaris. Mariana descobrirà un nou món i noves amistats. Però no tot és fàcil. La natura es desferma. Com ho afrontaran ella i la seva família?

Andalusia i Catalunya hi apareixen retratades molt fidelment en el marc històric de la Espanya de la repressió i els resquicis de la post guerra. Clars i obscurs entre les cases humils de les barriades perifèriques i la riquesa de les cases benestants d’on destaca el verd de l’esperança dels trens. Una novel·la de sentiments que tracta el fenomen migratori més important de la Península Ibèrica més enllà  de l’estadística, tribut a totes les dones i els homes que van deixar casa seva cercant un futur més digne.

Per ampliar, us enllacem aquesta entrevista amb l’autor.

Nota: El dimecres 30 d’octubre us podrem facilitar 12 exemplars en préstec. Es lliuraran per ordre de sol·licitud a les 14:30h a la biblioteca.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els Premis Nobel de Literatura 2018 i 2019!

Alfred Nobel fou un químic suec que avui, 21 d’octubre, l’hauríem de felicitar pel seu 186è aniversari. Va ser l’inventor de la dinamita, entre d’altres, i es va enriquir molt amb aquest explosiu que ha estat utilitzat en les guerres. L’anomenaven “El mercader de la mort”. Per poder compensar el “mal” que havia causat el seu invent, va legar la seva fortuna perquè una Fundació amb el seu nom anualment concedís 5 premis: Física, Química, Medicina, Literatura i Pau.  Els premiats rebrien força diners per continuar les seves bones pràctiques.

Aquest any els escriptors guardonats són dos: la polaca Olga Tokarczuk i l’austríac Peter Handke. L’any passat no hi va haver nominacions degut a un problema de filtracions i abusos que va implicar “fer neteja” dels components de l’Acadèmia que les proposava.

D’Olga Tokarczuk, -la 15a dona que rep aquest guardó de 115 premiats al llarg de la història-  es destaca que “posseeix una imaginació narrativa que, amb una passió enciclopèdica, simbolitza la superació de les fronteres com a forma de vida”,  us enllacem a aquest fragment de la seva obra Los errantes, que sortirà aquesta setmana a les llibreries.

Quant a Peter Handke -que amb inventiva lingüística explora l’experiència humana-recomanen  iniciar-se a la seva obra amb la novel·la policial El miedo del portero al penaltyPels més interessats en ambdós, cliqueu aquestes propostes .

Conscient de que les propostes lectores d’avui  són  pels TOP lectors,  per a tothom us proposem aquest poema que Handke va escriure per a la pel·lícula El cel sobre Berlin (Der Himmel über Berlin), del director alemany Wim Wenders.  Què us sugggereix la seva lectura?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… per l’Aplec de sant Medir!

FOTO: MANÉ ESPINOSA. ERMITA DE SANT MEDIR

El dijous d’aquesta setmana celebrarem el VIII Aplec de Les Aimerigues. Ja sabeu que hem hagut de canviar l’emplaçament habitual i anirem a l’ermita de sant Medir a Sant Cugat. Però, qui era aquest Medir? Llegiu, llegiu…

Diu la llegenda que en Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En  aquella època els cristians eren perseguits per Dacià, seguint ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin el volguessin acceptar i adorar com a Déu.

El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. A més, abans de marxar, el bisbe va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa, i Medir va contestar que necessitava una font d’aigua fresca. Diu la llegenda que Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant en brollà aigua en abundància. Aquesta és la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.

Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Els soldats es van enfadar amb en Medir pensant-se que se n’estava rient i se’l van endur cap al castell d’Octavià.

El bisbe Sever es va amagar darrere d’un esbarzer del qual, en el moment de col·locar-s’hi, van desaparèixer les punxes i va quedar encongit. Els soldats van veure en Sever i altres persones que s’amagaven amb ell. Diu la llegenda que, després d’això, van matar a cops d’espasa en Medir i al bisbe Sever li van clavar un clau al cap.

Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres.

 

Per això el símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava. De fet, els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.

(Extret de Redacció del TOT Sant Cugat 

Ja teniu la fava i la cantimplora a punt?

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… jitanjáforas!

Saber llegir les paraules, en el sentit estricte de pronunciar els sons que veiem, és igual d’important com comprendre’n el seu significat.

Avui us presentarem textos en prosa i en vers on les paraules són inventades  amb l’objectiu de crear bellesa a partir dels sons propis de cada llengua.  Ho relacionem amb la funció poètica del llenguatge. Això són les jitanjáforas o, en grafia catalana, les hitanhàfores.

Aquest vocable, jitanjáfora,  tant designa aquella paraula bella, suggerent fonèticament però sense significat com també les composicions formades per mots inventats que “juguen”  amb els sons que els formen i que, a vegades,  sense tenir  significat el podem endevinar.

Aquests textos a vegades costen de llegir -com un embarbussament-, però són divertits i molt bonics per la seva musicalitat.

El filòsof mexicà Alfonso Reyes el la va definir arrel de llegir aquest poema del cubà Mariano Brull, dins del moviment de poesia pura proper al surrealisme:

Leyenda
Filiflama alabe cundre
ala olalúnea alífera
alveola jitanjáfora
liris salumba salífera.
Olivia oleo olorife
alalai cánfora sandra
milingítara girófora
zumbra ulalindre calandra.

 

Així, les hitanhàfores apareixen i es cultiven en sentit estricte a la llengua castellana però les podem reconèixer en altres llengües.

Es poden trobar fàcilment exemples en la música, com la hitanhàfora dels Beatles “Obla-di, obla-dà” o quan recordeu cançons de jocs de pati: uni, dori, teri, cateri…,  a la màgia, com el famós conjur “Abracadabra”, al cinema, com quan Charlot, en Temps Moderns, deia “Je li tu li tu li twaa” tot imitant un idioma francès que desconeixia.

Des d’aquí us engresquem a llegir aquest tipus de composicions literàries com els llibres en que apareixen els jocs de sons. Exemples:

Si t’has inventat  una paraula o has creat un llenguatge nou per divertir-te, comunicar-te amb algú… ens en fas arribar un tastet?

bolec natu ra, esjov!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb recomanacions vostres!

Ens han arribat tres recomanacions de temàtiques i estils ben diferents en llengua castellana per a la vostra tardor lectora. N’esperem moltes més!

Mario Bayo: STILTON, Geronimo. El maratón más loco. Ed. Planeta. “El que més m’ha agradat és quan el Geronimo es llança d’un pont per salvar un noi d’un mal pas. Del llibre, no canviaria res. El recomano als lectors fins els 12 anys que els agradin les aventures.” (Saps que Geronimo i Tea Stilton són els pseudònims de l’escriptora italiana Elisabetta Dami, especialitzada en literatura infantil?)

Izan Expósito: PÉREZ RUEDA, Pablo (Blon). Eternamente. Verso&Cuento. “Es un libro que básicamente trata de poesía, donde el freestyler Pablo Pérez Rueda calca sus pensamientos de cada batalla de freestyle y experiencia vivida a lo largo de su trayectoria. Cada página trata un tema/poema diferente. Personalmente me ha gustado mucho. Absolutamente recomendable ya que te hace pensar mucho las cosas.” (Saps que el nom de Blon li ve perquè a l’escola li deien Pa-blón? Aquest és el seu primer llibre. Des del 2008 batalla en les places com a raper i es considerat un dels molt bons.)

Ainara Gómez: HOMERO. La Ilíada. “Este poeta de la antigua Grecia narra la lucha de Aquiles, para mí el protagonista del libro, durante la guerra de Grecia y Troya. Considero innecesario que den tantos datos sobre los personajes secundarios, pero la pelea -personal- entre Héctor y Aquiles es sensacional. Lo recomendaría a lectores con mucha paciencia y que valoren de verdad una buena lectura.” (Saps que aquesta obra fa quasi 3.000 anys que va ser escrita, que es diu que no la va escriure ell i que originàriament està escrita en hexàmetres per a ser recitada oralment per rapsodes? Podeu trobar adaptacions per a totes les edats!) 

Aquestes són les portades alternatives que ells han creat per les seves recomanacions.

Per acabar,  un tastet de la poesia de Pablo Pérez Rueda (Blon)…

Des del Bon… Eternamente agraïda per les vostres aportacions lectores!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Tardor!

La tardor és una segona primavera, quan cada fulla és una flor.  (Albert Camus)

Avui,  23 de setembre, ha començat la tardor que enguany  durarà 89 dies i 20h.

Aquesta estació és molt admirada en el món de la música, la literatura i l’art ja que representa una època del canvi: desprendre’ns del superflu (tardor) per descansar (hivern) i iniciar un nou cicle (primavera). Diuen que els nostres bioritmes o estats d’ànim s’acompassen segons els ritmes de la llum dels equinoccis.  Però la tardor no ha de ser forçosament sinònim de malenconia…

Activeu els sentits amb la nova estació! Deixeu-vos-hi endur! Llegiu, escolteu, mireu

 

OTOÑO (haiku* en castellano)

las hojas bailan
siempre que haya viento
sino, esperan

flor de otoño
regalas tu semilla
al suelo seco

el sueño vence
al hombre que espera
bajo la lluvia

con poca prisa
el viento de otoño
las hojas barre

el árbol crece
amontonando al pie
hojas caducas

*haiku: Estrofa d’origen japonès formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5

Quins llibres formaran part de la teva tardor?