Category Archives: 30 de lectura

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els Escriptors de l’any!

Aquest 2018 és un any ple de commemoracions. En llengua i literatura catalanes se celebra el centenari del naixement de 3 grans escriptors, Ma Aurèlia Capmany, la poetessa Montserrat Abelló, Manuel de Pedrolo -recordeu el seu Mecanoscrit del segon origen, oi?-,  autors compromesos amb les reivindicacions cíviques i polítiques del seu temps fins el moment de la seva mort,  i el 150è aniversari de Pompeu Fabra, de qui es diu amb ironia que és l’únic català a qui tots hem obeït, ja que a ell es deu l’adopció de la normativa del català gràcies a la seva Gramàtica catalana i el seu Diccionari de la Llengua.

De tots ells, i malgrat enguany s’ha establert l’Any Pedrolo i l’Any Fabra, l’àmbit lingüístic hem escollit com a eix de l’exposició que podreu veure a la  Diada de Sant Jordi al nostre centre a l’escriptora Ma Aurèlia Capmany, per vindicar la seva obra i conèixer una mica més qui era aquesta dona que porta el nom del centre cívic del nostre districte, i el poeta castellà León Felipe, pel 50è aniversari de la seva mort i els seus poemes que són un càntic a la llibertat. Als altres escriptors ja els havíem dedicat espai en edicions anteriors.

 Per cloure aquesta entrada d’avui, deixeu-vos emportar pel vent…

Per Sant Jordi… intercanviem llibres també!

Vols renovar la teva biblioteca i no saps com. Ja has llegit un llibre, t’ha agradat, però no t’importaria que un altre ocupés el seu lloc a la lleixa. Potser hi ha algun llibre que ja se t’ha fet “petit” i penses que agradaria als teus companys més joves. O hi ha aquell que t’ha fet passar una bona estona, però ja estàs en un altre tema. O, qui sap, necessites desfer-te’n perquè ja no hi caps a la teva habitació… Ep, o el tens repetit!

Cap problema! Et donem una solució, perquè amb la Diada Sant Jordi, arriba la festa dels llibres. Coneixes el passallibres?  

Treu-li la pols, neteja’l, assegura’t que està en òptimes condicions. Porta’l abans del dia 20 d’abril a la sala de professors. Allà t’anotes a una llista i et donem un tiquet perquè el dia 23 d’abril, a l’hora de l’esbarjo, puguis remenar, triar i emportar-te’n un a casa dels que estaran exposats: tants llibres has alliberat, tants llibres et podràs endur.

-I si no me’n vull desfer de cap dels que tinc a casa, però m’agradaria tenir-ne algun? A la mateixa parada en podràs adquirir a 1€.

Dona vida als teus llibres amb una segona oportunitat i …ningú sense llibres!

Feliç Diada!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en el 36 Saló del Còmic!

FIRA BARCELONA MONTJUÏC -12-15 abril 2018- de 10:00 a 20:00

Arriben els 4 dies que tot amant del còmic espera cada any: torna el Saló Internacional del Còmic de Barcelona. L’autor del cartell d’aquesta 36 edició és en Jan, creador del popular Superlópez, a qui es dedica una de les exposicions donat que aquest súperheroi fa 45 anys.

A banda de la multitud de llibreries, exposicions, xerrades, trobades i paradetes d’autor, amb  mercaderies diverses entorn aquest gènere, s’han habilitat dos espais nous: el Comic Kids, on es podrà aprendre tècniques de dibuix, guió i disseny, llegir còmics, jugar i dibuixar amb els autors i el Dibujos por Sonrisas,  que pretén recaptar el màxim de donatius per ajudar a cobrir les necessitats bàsiques en molts dels camps de refugiats que hi ha repartits arreu d’Europa.

Remarcar una dada: l’augment de la presència femenina en aquest gènere tant en personatges, il·lustradores com guionistes. Noies, animeu-vos!

Per acabar, i malgrat que encara es repeteixin esteriotips masculins, us deixem amb la A-Force, el nou grup d’heroïnes creades per les premiades  Gwendolyn Willow Wilson, y Marguerite Bennett

Encara que no sigueu amants d’aquest gènere, us ho recomanem igualment: cultura, entreteniment i diversió garantits!

Esperem les vostres impressions!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Julia Donaldson!

Agraïm al grup de l’Elixir Poètic la gentilesa de permetre’ns oferir-vos aquest poema i la imatge que l’acompanya extrets del seu compte d’Instagram.  Us animem a seguir-lo: és una joia!   I aneu-vos preparant per l’Elixir Festival del 7 al 10 de juny: en farem ressò!

 

Abrí un libro y de una zancada me metí en él.
Ahora nadie puede encontrarme.
Dejé mi silla, mi casa, mi calle,
mi ciudad y mi mundo
tras de mí.
Llevo la capa, me he puesto el anillo,
he tomado la poción mágica.
He luchado con el dragón, cenado con un rey,
y nadado en un océano sin fondo.

Abrí un libro e hice algunos amigos.
Compartí sus lágrimas y su risa
y seguí sus caminos con sus baches y curvas
hasta que vivieron felices para siempre.

Terminé el libro y salí de él.
La capa ya no puede esconderme.
Mi silla y mi casa son exactamente las mismas,
pero yo tengo un libro dentro de mí.

Julia Donaldson
Traducció d’Ana Zarabozo

Imatge @henn_kim

I tu, com et sents quan entres en un llibre?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el 8 de març!

El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones.  S’ha convertit en un dia per recordar la lluita que mantenim per millorar les seves condicions de vida: no a tot el món se les respecta i tenen un tracte igual al dels homes a nivell social, laboral, familiar… Actualment, aquestes reivindicacions es fan en forma de manifestacions i actes de caràcter social, on dones i homes s’apleguen per defensar una societat més justa i igualitària per a tothom.

Basat en el poema de la Maria Mercè Marçal Divisa, escolteu la cançó I tu, sols tu  intrepretada per ‘El Diluvi‘ i plasmada en llenguatges visuals diferents. Perquè també vindiquem la cançó com a forma d’expressió musical, literària, artística i social.

Quin serà el vostre gra de sorra en la defensa del què és just? Parleu-ne a la tutoria. Als àmbits de treball. Acteu! Perquè cada dia sigui 8 de març…

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Joana i la Gloria!

Aquesta setmana recordarem dues poetesses: La Joana Raspall i la Gloria Fuertes.  Sabeu què tenen en comú? Entre d’altres, ambdues són nascudes a la primera dècada del 1900. Van patir i lluitar contra els temps polítics adversos, van ser bibliotecàries, van col·laborar en revistes per joves, van escriure obres de teatre, i el seu amor per la poesia va fer que també la dediquessin al públic infantil i juvenil. Amants de la paraula, van treballar per renovar-la. Visitaven escoles, participaven en xerrades i actes literaris i, sobretot, no van deixar mai d’escriure poesia. Van ser premiades, reconegudes i, per tot plegat, són molt populars i estimades.

Fins acabar el trimestre, les noies i els nois de 1r i 2n d’ESO podreu llegir les seves obres durant els 30′ de lectura gràcies a la biblioteca ambulant entre grups que hem organitzat.  A la resta, també hi us convidem a la lectura d’aquesta poesia reivindicativa, simpàtica, plena de tendresa i humor (a vegades negre en el cas de la Gloria), realista,… exquisida.

‘Endavant!’ (Joana Raspall)

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

 

‘El corazón de la Tierra’ (Gloria Fuertes)

El corazón de la Tierra
tiene hombres que la desgarran.
La Tierra es muy anciana.
Sufre ataques al corazón
—en sus entrañas—.
Sus volcanes,
laten demasiado
por exceso de odio y de lava.

La Tierra no está para muchos trotes
está cansada.
Cuando entierran en ella
niños con metralla
le dan arcadas.

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… la cultura xinesa!

Al nostre institut tenim companys d’origen xinès. No sé si sabeu que la seva cultura es regeix per un calendari diferent al nostre: el seu és lunisolar, mentre que el nostre és solar.    Cada mes i cada any estan dominats per un animal -que té una simbologia especial- i un element natural: Terra, Metall, Aigua, Fusta o Foc. La seva combinació, entre d’altres elements,  determina com serà aquest període temporal: fèrtil, benevolent,… I està vinculat amb l’astronomia.

Aquest dijous 16 de febrer ha començat l’any nou xinès. Serà l’any 4715 del seu calendari. El 2018 està regit pel Gos i per la Terra, la qual cosa es tradueix en reflexió, tendències espirituals i un cert conservadurisme. En definitiva, una inclinació a valorar el viscut anteriorment i a tocar més de peus a terra. També, un bon moment, per materialitzar projectes que fa temps que volen veure la llum. Ja ho sabeu, doncs, cal posar el fil a l’agulla!!

Per tal de mantenir les tradicions i mostrar-nos com és d’especial aquest esdeveniment per a ells, la comunitat xinesa organitza activitats a Barcelona per celebrar, tal com ells l’anomenen, “la Festa de la Primavera” (春节, chūn jié).

I com que la literatura forma part de la cultura de cada comunitat i contribueix a coneixér-la més bé, us convidem a llegir aquesta llegenda xinesa.

El fil vermell

Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies.

 

A la lluna hi habita un senyor vellet, amb tants anys que l’anomenen l’avi de la lluna. L’avi vigila el món des de casa seva i la seva feina és lligar un fil vermell al canell de tot nou nat. Un fil vermell amb moltes terminacions esfilaguersades cada una de les quals anirà lligat al canell de les persones destinades a trobar-se amb el nou ésser al llarg de tota la seva vida. El fil vermell podrà estirar-se, embolicar-se, lligar-se però mai no es trencarà, perquè el fil vermell és el destí escrit de cada persona.

 

Nota: La tradició explica que els Nian, esperits malignes, tenen por als soroll estridents i al color vermell. Vet aquí el color del fil.

 

Si ens voleu explicar llegendes de la vostra comunitat, amb molt de gust les publicarem 🙂

 

En Roc Casagran a Les Aimerigues!

Ahir vam tenim la immensa sort de poder parlar amb en Roc Casagran sobre la novel·la que l’alumnat de 3r d’ESO ha llegit aquest primer trimestre, Ara que estem junts (2012), i que posteriorment han ampliat en un projecte de lectura. De fet,  més que de la novel·la en sí, en Roc va parlar del seu procés de creació i de com el gènere narratiu contribueix a la difusió d’esdeveniments històrics d’una manera amena.  Ja a l’aula, els comentaris generals de l’interès que havia generat la seva xerrada es barrejaven amb frases del llibre que els havien impressionat, com per exemple: Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, negre, això sí…

El Roc (Sabadell 1980) , segons ens explica ell mateix a la seva pàgina web, és professor de Secundària, escriptor de novel·les, poeta i col·laborador en diferents mitjans de comunicació. Podeu escoltar-lo cada diumenge al Suplement de Catalunya Ràdio, amb una secció sobre la innocència del llenguatge.

Amb  L’amor fora de mapa va guanyar el premi Autor revelació 2016. Aquest llibre inclou poemes que el Borja Penalba i la Mireia Vives han convertit en cançons. I plegats  fan un espectacle que recorre Catalunya. Com a poeta, també fa recitals de poesia, sol, amb altres poetes o amb cantautors com en Cesk Freixas o la Lu Rois.

Sentir recitar-lo, sentir un fragment de les cançons de L’amor fora de mapa, és la millor manera de fer-nos sentir ganes de llegir-lo. Us hi convidem!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Les calculadores d’estrelles!

Sabies que el primer programa d’ordinador el va escriure una dona al segle XIX, quan les dones no tenien encara ni el dret d’anar a la Universitat? O que la Teoria General de la Relativitat no seria el que és sense la contribució de dues dones brillants? Entre les moltes activitats que es fan entorn el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer, es pretén visibilitzar el paper de les científiques i tecnòlogues, i l’anàlisi de les causes i conseqüències d’aquesta escletxa de gènere a la ciència.

Aprofitarem aquesta diada per presentar-vos el llibre Les calculadores d’estrelles del científic Miguel Ángel Delgado, comissari de les exposicions sobre Nikolas Tesla i Jules Verne. Un personatge de ficció, la Gabriella, a qui la guerra civil americana deixa òrfena, connecta amb la realitat i ens presenta la Maria Mitchell, primera astrònoma de Amèrica i una de les científiques més brillants de la història, i un grup de dones sense formació, les calculadores de Harvard, que es van dedicar a catalogar més de 10.000 estrelles i van establir les bases de l’Astrofísica moderna. Una història emocionant.

T’animes a conéixer-les?

Feu memòria. Quines dones del món de la ciència recordeu?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Juguem amb Miquel Desclot!

Aquest divendres, com ja en fa 7, celebrarem la Diada de l’Esport i per primer cop ho farem disfressats. Així, el joc serà l’eix central del 9 de febrer. I és que jugar és una activitat molt important a la vida a qualsevol edat: ens diverteix, ens relaciona amb els altres, aprenem, …

Podem jugar de moltes maneres. També amb les paraules.

I a això dediquem l’entrada lectora d’avui: a presentar-vos un text en que les paraules són un “divertimento”. El significat li poseu vosaltres. O potser no cal. Amb la seva forma i la música que generen n’hi ha prou. No es tracta d’un doble joc ni de fer el joc a algúEs tracta de posar-vos en joc! 😉

Us atreviu a llegir en veu alta aquest poema de Miquel Desclot? Juguem?

Nota: El sirventesos eren composicions de la literatura provençal  -importants com la cançó- utilitzades per expressar sentiments de rebuig, la polèmica, l’atac a l’enemic del trobador i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.

Sirventès                                                                        

Farró camís ticrelita patruc
aldú livó xetapraula fuixana.
Taulic brantor impardàlid beslluc,
cauxant-se pir frosetàs sedimana.

Xecà callú bilospai canfotí,
tampeta mi xifolita ganxada
peulona queu. Pintetosa bolí,
vopès quirbó regeldona teixada.

Besquí vodor paretai cantallús
dalís pitú cal·litròtec fanic.
Lliussà vissant palentapris mellús,
vopada xeu tercotó pelanic.

Clapé gimar trimpacó caussinell,
fautet brina efrencot siconell.

…i el poeta diu:

http://www.viulapoesia.com

 A què o a qui li dedicaries un sirventès?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… tot celebrant el DENIP!

El Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP) se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi el 1948. Aquest  any ja en farà setanta! El va impulsar el 1964 l’educador, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal. Durant aquesta jornada, escoles, instituts i centres educatius d’arreu del món organitzen diferents activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.

Donat el què i el com vivim cada dia els diferents contextos de la nostra vida -a l’institut, a casa, al nostre país-, i com pot afectar els diferents àmbits de relacions -personal, familiar i escolar/laboral-,  ens afegim a la proposta de FundiPau de reflexionar entorn a Com abordar la discrepància, connatural a la convivència?

La diversitat de parers no ha de ser motiu de trencament de relacions, ni d’imposició, ni d’actituds violentes. La manera de relacionar-nos i d’interactuar amb els altres pot contribuir a la construcció d’un món més acollidor.

Fem nostres aquests versos de Miquel Martí i Pol:
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres/ perquè ho anem assimilant,/ perquè ho puguem convertir en paraules/ i perduri en el temps,/ el temps que no és res més/que un gran bosc de paraules./ I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

Pensa-hi.

De quin forma i color és el teu diàleg?

(l’entrada d’avui està basada en la pàgina de FundiPau)

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Orwell vs Huxley!

Una distopia és un terme que fa referència a una societat fictícia situada en el futur contraposada a a una societat ideal, i que sol advertir del perill que pot suposar el control social en segons quin tipus de règims polítics autoritaris.

Un Món feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell són les distopies  literàries més rellevants del segle XX conjuntament amb Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. No hi ha cap dubte que tant Aldous Huxley com George Orwell van ser uns grans visionaris però …. qui dels dos va encertar més a l’hora de predir el futur?

A un Món feliç (1932) la humanitat és desenfadada, saludable i avançada tecnològicament: anticipa el desenvolupament en tecnologia reproductiva, cultius humans i hipnopèdia –mètode d’aprenentatge basat en l’audició d’enregistraments mentre es dorm que, combinades, canvien radicalment la societat.

La guerra i la pobresa han estat eradicades, i tots són permanentment feliços. No obstant això, la ironia és que totes aquestes coses s’han aconseguit després d’eliminar-ne moltes altres: la família, la diversitat cultural, l’art, l’avanç de la ciència, la literatura, la religió i la filosofia.

1984 (1949) va introduir els conceptes de l’omnipresent i vigilant Gran Germà o Germà Major (us sona de la tele?), de la policia del Pensament i de la “neollengua”, adaptació de l’anglès en la que es redueix i es transforma el lèxic amb fins repressius, basant-se en el principi que el que no forma part de la llengua, no pot ser pensat.

Molts analistes detecten paral·lelismes entre la societat actual i el món de 1984, suggerint que estem començant a viure en el que s’ha conegut com a societat orwelliana, una societat on es manipula la informació i es practica la vigilància massiva i la repressió política i social. La novel·la s’ha convertit en un dels més influents llibres del segle XX.

Neil Postman, sociòleg i crític cultural nord-americà, va proposar una visió una mica diferent a Divertir fins a morir (1985), un assaig en el qual des del prefaci planteja la hipòtesi que va ser Huxley i no Orwell qui tenia raó en el seu vaticini.

Afirma que el món actual s’assembla més al descrit en Un món feliç d’Aldous Huxley que a la distopia plantejada per Orwell el 1984. Davant d’un futur de governs totalitaris i d’estats policials que coarten les llibertats individuals, censuren la informació, oculten la veritat i amenacen amb càstigs, estem en un món on els ciutadans han sacrificat voluntàriament els seus drets, han perdut l’interès per la informació o per la veritat i s’han lliurat a una cultura trivial i obsessionada amb el plaer. Postman arriba a comparar el soma amb la televisió, el que avui en dia segurament pot ser aplicat a altres mitjans.

I tu, com ho veus?

(adaptació de l’article escrit per Bolketon Jackson i extret del web politemàtic Creative Katarsis)

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb inicis de novel·les!

Tothom coincideix que un bon inici en una novel·la és fonamental per atrapar qui la llegeix. Aquest primer paràgraf ha de dir al lector què l’espera quant a trama, personatges i llenguatge. I, a ser possible, que sigui on sigui, li piqui la curiositat i les ganes de continuar llegint.

Us en deixem uns quants. Opineu. Us convidem a copiar i comentar-nos els inicis dels llibres que esteu llegint o, pels més agosarats -que en sou moltíssims- a escriure’n un i ens el feu arribar. Som-hi?

Si seré jo l’heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran. —Charles Dickens, David Copperfield (1850).

Si debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans detenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes.J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol (1951).

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.  —Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (1967)

Encara tèbia, humida i ensopegant amb el seu propi cordó umbilical, va aconseguir arribar fins a la cantonada i pujar al seient del darrere d’un taxi.Maritza Soler, Cuando las vacas salen de paseo. 33 cuentos descabellados, ingeniosos y provocativos.

Me llamo Eric Rot y escribo estas últimas líneas de mi vida para confesarme: soy un asesino.Mikel Santiago, Historia de un crimen perfecto.

It was a bright cold day in April, and the clocks were striking thirteen. —George Orwell, 1984 (1849).

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… i bon segon trimestre!

Ja hi tornem a ser! Un dilluns més. Però amb la particularitat de que per nosaltres és el primer d’un nou any. I diuen que a nou any, nous propòsits o  -a veure si aquesta vegada sí-  acomplim els que teníem pendents…

I tot seguint Miquel Martí i Pol Ara mateix enfilo aquesta agulla/ amb el fil d’un propòsit… renovem els nostres propòsits lectors pel 2018.  Us en deixem uns quants perquè us inspirin:

  • Llegir un llibre de sang i fetge...hummm!
  • Llegir una novel·la que em faci plorar…de riure!
  • Llegir els llibres de la meva sèrie preferida… però que no em faci espòiler!
  • Llegir la biografia d’un personatge que m’hagués agradat ser.
  • Llegir un llibre que em tingui amb l’ai al cor tota l’estona!
  • I una història romàntica? Per què no?

I ara, ens parleu dels vostres?

Nosaltres us en demanem un de col·lectiu:

 RECORDAREU DE LLEGIR CADA SETMANA AQUESTA ENTRADA? 😉

Bon Any Lector 2018!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb petites grans històries!

… i si no, ja ens ho diràs en acabar!

  • Abdul Kassem Ismael era un gran visir de Pèrsia del segle X. Allà on anava s’enduia una biblioteca de 117.000 volums. Per transportar-la necessitava 400 camells que feien una caravana de dos quilòmetres. La història encara és més curiosa quan se sap que els camells estaven ensinistrats per caminar en fila mantenint l’ordre alfabètic dels llibres.

  • Laura Samira Naude i Esther ten Zijthoff, arrel del seu voluntariat en camps de refugiats, se’n van adonar que la gent necessitava alguna cosa més que sostre i menjar. Així  va sorgir la idea de muntar una biblioteca sobre rodes que va pels camps de refugiats de Grècia.   Amb l’ajut de tothom han condicionat una vella furgoneta  amb prestatges, alguns ordinadors i més de mil llibres en diferents idiomes, que ja rep una mitjana de 115 persones per setmana. Els visitants poden seure dins o en bancs a fora, depenent de l’època de l’any. I quan les autoritats no els permeten entrar dins dels camps, fan correr la veu perquè la gent surti fora. Tothom està encantat!

I ara ens agradaria que vosaltres ens expliquéssiu aquesta…