Category Archives: 30 de lectura

Bon dia, bona setmana bona lectura amb… Un mar de paraules callades!

Certamen literari Sant Jordi 16-17

Text guanyador Narrativa catalana 3r-4t d’ESO. Paula García. 4t d’ESO

M’agrada escoltar el cant dels ocells tots els matins, i que al sortir de casa, la lleu brisa acariciï la meva cara.

M’agrada l’olor de la terra mullada i veure les gotes de pluja a les flors.

M’agrada la companyia dels meus amics.

M’agraden les abraçades inesperades i els petons plens d’amor.

M’agrada escoltar el silenci.

M’agrada veure les fotos antigues i recordar aquells moments que et feien feliç.

M’agraden els llibres gruixuts.

M’agrada imaginar un món on regna la pau, i la guerra només és una paraula sense significat ni valor.

M’agraden els dies grisos i plujosos de l’hivern, quan està permès quedar-te a casa i gaudir de la lectura d’un bon llibre amb una bona tassa de xocolata calenta.

M’agrada sentir el tacte de l’edredó sobre la pell nua.

M’agrada veure les estrelles en l’obscuritat de la nit.

M’agrada fer l’idiota quan estic sola.

La millor música? La pluja, i d’acompanyament l’orquestra dirigida pels trons.

El millor perfum? El dels llibres.

El millor pla? El que es fa sense haver estat previst.

La millor sensació? Fer i dir el que tu vols sense que ningú et digui el contrari. No pots ser com un mar de paraules callades: pots arribar a ofegar-te al intentar sortir a la superfície. La única manera d’impedir-ho es deixar-les sortir en forma de llàgrima i buidar-te de tot el que et fa mal, per poder omplir-te de nou amb tota la felicitat possible que t’ofereix el món.

Perquè són totes aquestes coses que ens callem i que no fa falta dir, tots els “m’agrada” i els “odio” el que ens fan ser com som, cadascú és únic i diferent, i això és perfecte mentre que ens respectem els uns als altres.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els altres Wonder!

Des de l’any 2012, Wonder es manté entre els llibres més venuts a Catalunya. I tot gràcies a una trobada inesperada en un supermercat: la de la RJ Palacio i els seus fills amb una nena que patia la síndrome de Treacher Collins.

I del sentiment de culpabilitat que tingué l’autora, en no saber ensenyar el seu fill petit a no espantar-se, en va sorgir aquest personatge que commou grans i petits,  i que vosaltres, noies i nois de 1r d’ESO tan bé heu sabut reflectir en els vostres comentaris a través de @lengualandia.  Deu ser per això, de la manera que heu sabut engrescar al públic lector aimeric, que ens vau demanar si el personatge tenia continuïtat. Doncs sí. Hi ha seqüeles: us presentem doncs, els altres Wonder.

L’escriptora ens diu que el que volia mostrar era la visió dels altres personatges que acompanyen l’August. Les podeu llegir per separat o  plegades.

 El Julian, per què és tan desagradable amb l’Auggie? Té alguna possibilitat de redimir-se? En El Capítol del Julian se’ns revela per fi com viu la història el culpable del seu assetjament. En Christopher fou el millor amic de l’Auggie des de menuts. Però, costa mantenir l’amistat a través del temps? Quan a la Charlotte, una noia que lluita per trobar el seu lloc, ens aporta una mirada diferent a la història de l’August.

I si voleu conèixer cites de savis, consells de vida,… llegiu El libro de preceptos del señor Browne, el seu professor d’anglès. Recomana que quan pugueu escollir entre tenir la raó o ser amble, opteu per això últim.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la Diada de Sant Jordi!

Ahir els carrers eren una festa de llibres, flors i gent! La diada de sant Jordi és tan assenyalada i el món se’n fa tant de ressò que la Cambra del Llibre impulsa la candidatura de Catalunya perquè la Unesco  declarari aquest dia Patrimoni Immaterial de la Humanitat (i la llibertat).

Mentre això passava pel carrer, la gent ens felicitàvem: els mòbils treien fum de fotografies, cartells, textos,  abraçades i petons, no gensmenys en el dia de l’amor! Hem recuperat dos textos que ens han cridat l’atenció. Ens agradaria que ens enviessis els que t’han agradat.

Feliç dia a totes les princeses que volen muntar a cavall, que no esperen avorridament a ser salvades i que es mengen a queixalades la rosa de massapà! Feliç dia a tots els cavallers que saben més i volen més que tacar-se de sang, que són creatius i nobles amb sí mateixos i que es deixen salvar quan els fa falta! Feliç dia a tots els dracs que lluiten per trobar el seu lloc al món, que repten els prejudicis del seu entorn per a redescobrir-se i oferir tot el que duen dins! Feliç dia a totes les persones que gaudint de qui són i d’on vénen segueixen obertes a pensar –en gran i en veu alta- el lloc cap a on volen anar! (Joana Raspall)

Bon descans, bones lectures i… bons desitjos!

Manifest insòlit en 50 desitjos

Hi havia una vegada deu autors importants de literatura infantil i juvenil que van desgranar les seves ambicions, laments i crítiques en una imaginativa declaració de principis.

Per a un país que fes monuments amb paraules i pengés frases intenses als balcons (David Cirici).
Per als nois i noies que es tanquen a llegir al bany perquè ningú no els pugui destorbar (Gemma Lienas).
Per als professors que en un llibre busquen apassionar noves generacions i no només “temes importants” per treballar i dissecar a classe (Martín Piñol).
Per als adults que en comptes de preguntar als nens “què vols ser de gran?” els pregunten “quin llibre estàs llegint?” (Anna Manso)
Per als qui guixen els llibres en comptes de llegir-los perquè troben que cap llibre no els enganxa prou (Care Santos).
Per als que no tenen res, o tenen molt poc, i van d’un lloc a l’altre carregant (al cos o al cap) allò que realment importa (Àngel Burgas).
Per als veïns d’ascensor que comenten apassionadament el darrer llibre que han llegit i arriben fins a l’àtic (Maite Carranza).
Per als que pugen als arbres a buscar una història penjada d’una branca (Rodolfo del Hoyo).
Per als polítics que en campanya electoral diuen: Feu llegir els vostres fills perquè tinguin criteri i sàpiguen votar millor que nosaltres (M. Carme Roca).
M’agradaria, amb poesia, si fos possible/escriure per fer créixer, en tu, un esperit sensible (Núria Albertí)

Diari @ARAllegim

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la primavera!

April brings the primerose sweet,
scattered daisies at your feet.

[…]

M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre’l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
20 de març. J.M. Serrat

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.
Primavera. Gloria Fuertes

Bon dia, bona setmana, bona lectura… al Saló del Còmic!

Els amants del còmic esteu d’enhorabona: des d’aquest dijous 30 de març fins el diumenge 2 d’abril us espera  35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Enguany hi aterren els còmics d’aviadors: en són els protagonistes! I què més? Viureu en el poblat de l’Oest de Lucky Luke i els germans Dalton, podreu escoltar els dibuixants del Barrufets o Spirou, recórrer per l’obra Els fantasmes de Gaudí o veure com dibuixen i us el dediquen moltíssims autors. I a això sumeu-hi poder-se fotografiar amb els vostres personatges preferits, tafanejar fanzines i no perdre-us l’anunci d’un esdeveniment especial:  la presentació oficial a Espanya de Nintendo Switch!!

…i, evidentment, altres sorpreses que faran que us ho passeu d’allò més bé.

Per si no recordeu qui era en Lucky Luke, us deixem amb la cançó que iniciava la sèrie televisiva.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura … en el Dia de la Poesia!

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres. Cada any escull un o una poeta i un seu poema. Enguany és Antònia Vicens (Santanyí, Mallorca, 1941),  escriptora autodidacta i de trajectòria molt reconeguda. La podreu veure recitant la seva poesia al vídeo adjunt.

La poesia

plana sobre
la vida fulgors d’altres mons
t’esclata als ulls també
estrelles
d’aigua eixugades a la cala
de la infantesa quan
retuts tornen
els àngels ja sense
sal sense ales i tu
intentes agafar-ne les ombres
penjalls als fils
d’estendre les paraules l’hora
que més voldries
revocar els morts que
et pugen per
les cames
baldament omplis
la nit
de colomes blanques tot
esperant
una espurna de foc
que t’encengui el poema.

A l’institut també celebrarem aquest Dia: us convidem a omplir els passadissos de la poesia que escrivim, de la que ens agrada…! Perquè és la veritable ànima del món; és la trobada després de la troballa; és coneixement, salvació, poder i abandonament; és la unió de dues paraules que un mai va suposar que poguessin aplegar-se, i que formen una mena de misteri; és la musicalitat de les coses que discorre a ones per recrear amb la paraula imatges visuals…

Perquè plegats a @aimerigues #diadelapoesia #viulapoesia

#jollegeixo #30delectura #poemarillibre

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… el número π !

El dimarts d’aquesta setmana és el 14/3, és a dir, 3/14 segons s’acostuma a escriure en el món anglosaxó. I quin número en resulta? Exacte: el d’una aproximació de π (pi). Així el 14 de març és el DIA DE PI.  Donat que les primeres sis xifres de la constant són 3,14159, el moment àlgid de la celebració es produeix a les 1:59 hores. La seva celebració l’any (20)15 va ser sonada.

Anem a veure que té aquest número irracional d’infinits decimals que el faci tant interessant:

  • És el símbol del quocient entre la circumferència i el seu diàmetre: genera una de les formes geomètriques més perfectes.
  • Està present en esferes, cons, cilindres, elipsis
  • Està present a la natura (El llibre de la Natura està escrit amb caràcters matemàtics. Galileu):  longitud dels rius, alçada dels elefants,…
  • Endevines quin número surt si divideixes l’altura de la piràmide de Keops per la seva base?
  • i… és el dia que va néixer Albert Einstein (1879), entre d’altres famosos matemàtics. Si vas néixer aquest dia, tens tots els números de portar el número pi al teu ADN! 😉

La literatura s’ha deixat seduir també per aquest número.  Alguns exemples:

  • Microcontes en que el número de lletres de les paraules segueix el dels decimals pi: 3-1-4-1-5-9-2-6-5-3-5-8-9-7-9-3-2-3-8-4
Per a Anna i Arnau resultava un malson viure amb tanta amargura. Seguirien dormint imaginant que el món acabaria demà.
Oía a Sara y Julia conversar de camino hacia sus casas. Mientras observaba entendí, conmovida, que al fin lograban amar.
  • πemes:

El mateix David Jou diu
Matemàtiques i poesia: quasi tot el suficient per viure.

 

Perquè la lectura també s’ha d’experimentar, us desitgem que tingueu un

Bon dia, bona setmana, bona lectura en… el #diadelesdones

El 19 de març de 1911 se celebrava per primera vegada el Dia Internacional de les Dones a diversos països europeus. Va ser una jornada històrica en què les dones van reivindicar uns drets revolucionaris en aquell moment: el dret a votar, a ocupar càrrecs públics, a la formació professional i al treball, i la no discriminació pel simple fet de ser dones. Amb els anys, la festivitat es va acabar consolidant universalment el 8 de març fins a convertir-se en un símbol per a les dones dels cinc continents.

Tot i que s’ha avançat força en la igualtat de drets entre dones i homes des d’aquell 1911, avui encara queda molta feina a fer. (Font: Revista Sapiens)

Fregall d’espart

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

 

 

Maria-Mercè Marçal (1952-1998): poetessa, catedràtica, narradora, traductora i editora. Activista, feminista, lesbiana, mare, catalanista, comunista. Dona lluitadora.

Maria Mercè Marçal

 

In memoriam.

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… les Barretades!

27 de febrer de 2017

Dilluns

 (Esbossos 12)

Si avui és dilluns, això és la vida. El món gira i sempre torna al punt d’inici. El verd vellutat de les roselles aviat florirà en els marges, cristalls ardents espurnejaran darrere les muntanyes i Ulisses iniciarà un nou viatge només pel gust de viatjar. Somnis endiumenjats bussegen en els ulls de la gent que passa. El futur s’atansa a velocitat de creuer, però l’hivern alimenta encara els jardins de febrer, empiocats sota un mantell de fulles seques. Una espurna de desordre infla els esperits, un polsim d’oblit esborra les petjades, la follia vacil·la per uns instants. Si això és la vida, avui és dilluns.

Quim Curbet (Girona, 1959). Editor, escriptor i fotògraf.  «Barretades» és la seva columna d’opinió al Diari de Girona. Aquesta és la segona entrada de lectura que li publiquem. Li agraïm que diàriament pensi en nosaltres i ens faci arribar els seus escrits a través del seu compte de twitter @quimcurbet

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… el gènere de terror!

Sí sí, és aquest tipus de lectura que, alterant els elements de la realitat i amb grans dosis de suspens, provoca en nosaltres emocions de desconfiança, temor, por, pànic! Els temes i personatges pertanyen al món paranormal. L’ambientació dels escenaris marginals o fronterers  preparen el protagonista i el lector per aquesta trobada. Les sensacions que ens provoquen tenen connexió directe amb les neurones i les notem a la boca de l’estómac, a la pell

Doncs això és el volem, amb el suport de la Bd4…

De 2n fins a 4t d’ESO podreu gaudir de llibres en préstec sobre aquesta temàtica.  Còmics, llibres il·lustrats, novel·les… us esperen! Passarem a presentar-vos-els: ja els tenim a punt!

Feu cas d’un dels mestres de l’horror…

Bon dia, bona setmana, bona lectura…amb Poesia Dibuixada!

Arreu del món  i aprop nostre passen situacions que ens conmouen, que no ens deixen indiferents. El que estan vivint actualment  els milers de refugiats que cerquen una vida més digna lluny dels seus països d’on n’han de fugir per sobreviure és una d’aquestes: ultrapassa la violació dels drets humans, inherents, inqüestionables a tota persona.

Què seria de nosaltres si no haguéssim nascut on ho hem fet? Quina hagués estat la nostra vida, la nostra llengua, la nostra sort?

Reflexionem-hi a través del poema Podries de la poetessa, lexicògrafa i bibliotecària Joana Raspall, de qui vam celebrar el 2013 el seu Any literari a l’institut. La magnífica presentació ens la regala Poesia dibuixada, el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. La veu és de l’actriu Sílvia Bel. El traç, de la il·lustradora Marta Bellvehí.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb diaris sobre l’Holocaust!

Cada 27 de gener és el Dia Internacional de Conmemoració de les Víctimes de l’Holocaust. Aquest dia es celebra perquè no s’oblidi els que van patir la persecució nazi per pertànyer a un grup religiós, a una ètnia diferent o a una minoria.

L’Holocaust és el genocidi del poble jueu i d’altres ètnies, comunitats religioses i grups minoritaris, com els gitanos, els testimonis de Jehovà, els homosexuals o les persones amb discapacitats que va dur a terme el govern de Hitler abans i durant la II Guerra Mundial (1939-1945) a Alemanya i els països ocupats.

Algunes de les actituds discriminatòries prèvies a l’Holocaust no són gaire diferents de moltes reaccions intolerants que podem veure al nostre voltant. Per aquesta raó les Nacions Unides van decidir dedicar-hi un dia, per tal que el pas del temps no disminueixi l’horror del què ha passat i que mai s’arribi a justificar el fet que passés una cosa així.

Un estudi recent del Museu de l’Holocaust de Washington   mostra que el total de víctimes podia haver arribat fins els 20 milions. Us convidem a navegar per la seva pàgina perquè conegueu aquest fet històric que mai hauria d’haver succeït.

 L’Ana Frank i la Rutka Laskier eren dues joves adolescents jueves que van patir-lo i van morir en camps d’extermini.

L’Ana Frank  vivia a Amsterdam. Amb la seva família i veïns es van haver d’amagar dels nazis a la “Casa del Darrere” la part la casa on el pare hi tenia l’empresa.   Abans, pel seu aniversari,  li havien regalat un diari, la “Kitty” com l’anomenava com si fos una amiga seva. Hi va reflectir la vida que portava, els seus sentiments,… Va morir de tifus als 15 anys al camp de Bergen-Belsen, juntament amb la seva germana i 17.000 persones més.

Las personas libres jamás podrán concebir lo que los libros significan para quienes vivimos encerrados. Piensa en toda la belleza que queda a tu alrededor y sé feliz. Podrán callarnos, pero no pueden impedir que tengamos nuestras propias opiniones. Los padres solo pueden dar buenos consejos o ponerlos en el camino del bien, pero la formación del carácter de una persona reside en ella misma.

La polonesa Rutka Laskier va amagar les 60 pàgines del seu diari sota el terra de casa abans de que la deportessin amb la seva família al camp de concentració d’Auschwitz, on hi va morir gasejada. Va escriure sobre l’amor –estava enamorada d’un noi-, la mort i la vida rutinària del gueto.

El cerco en torno a nosotros se hace cada día más estrecho. Hoy he visto a un soldado alemán arrancar a un bebé de las manos de su madre y partirle la cabeza a golpes contra un poste de la electricidad. La madre enloqueció. Yo estoy aterrorizada cuando veo uniformes. Me estoy convirtiendo en un animal a la espera de la muerte. He decidido dejar que Janek me bese. Al final, alguien tendrá que darme el primer beso. Entonces, que sea Janek. Me gusta.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en el DENIP!

En aquest Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, ens apropem al tema que el Consell d’Alumnes ha triat per fer-ne una activitat a l’hora del pati: l’assetjament a les xarxes. Les paraules i el seu poder: símbol d’allò que representen i que milloren la nostra interrelació amb el món.

Hem trobat molt adient aquest poema d’en Miquel Martí i Pol, Paraules al vent (1954), de qui us en deixem fragments:

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses […]

Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles. […]

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.[…]

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Peace! (anglès) Salaam! (àrab)  Mir! (búlgar) Pau! (català) Paz! (castellà) Paix! (francès) Guapy! (guaraní) Shanty! (hindi/urdú/nepalí)  He ping!  (xinès) Jàmm! (Wòlof)

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els booktubers (2)!

I tercer i últim: Us recomanem llibres de poesia. Sí, sí, poesia. No ens havíem proposat com a repte llegir un altre gènere literari? Poesia escrita per gent jove, recomanada per booktubers o pels mateixos autors que “s’autorecomanen”.

El primer.

L’autora, la Loreto Sesma, el va escriure als 19 anys (2015): 317 kilómetros y dos salidas de emergencia. I us en fa la ressenya l’Andrea, a través de https://www.youtube.com/user/AndreaDeLaLozaChn, una noia de 1r de Batxillerat.

El segon.

Ya no tintas nada de Rubén de la Cruz -Xenon-, un alicantí nascut el 1990.  Necessita escriure tant com li agrada la música i la cultura del Hip Hop. Sentiu-lo rapejar un seu poema.

El amor y el desamor en el siglo XXI.  Nadie puede amar completamente a nadie si antes no se ama a sí mismo.
Escondí mi cuaderno donde nadie pudiera encontrarlo. Arquitecto de palabras, malabarista de sentimientos, defensor de injusticias o sencillamente un escritor que se aísla demasiado. Son algunos de mis rasgos más caracterizados, rasgos que plasmo en cada letra y destiñen dolor en forma de tinta. ¿Te atreves a clasificarme? ¿En qué te basas? Hago música y escribo desde mi corazón hasta los oídos de aquellos que quieren escucharlo. Escribo para calmar mis heridas, y si con ello consigo ayudar a alguien, entonces sabré que estoy haciendo lo correcto. Ámate. Ámale. Amarnos.

Desitgem que us hagi agradat. Desitgem els vostres comentaris.

L’ESCALA FOSCA DEL DESIG NO TÉ BARANA

(M Mercè Marçal)