Category Archives: 30 de lectura

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… les Barretades!

27 de febrer de 2017

Dilluns

 (Esbossos 12)

Si avui és dilluns, això és la vida. El món gira i sempre torna al punt d’inici. El verd vellutat de les roselles aviat florirà en els marges, cristalls ardents espurnejaran darrere les muntanyes i Ulisses iniciarà un nou viatge només pel gust de viatjar. Somnis endiumenjats bussegen en els ulls de la gent que passa. El futur s’atansa a velocitat de creuer, però l’hivern alimenta encara els jardins de febrer, empiocats sota un mantell de fulles seques. Una espurna de desordre infla els esperits, un polsim d’oblit esborra les petjades, la follia vacil·la per uns instants. Si això és la vida, avui és dilluns.

Quim Curbet (Girona, 1959). Editor, escriptor i fotògraf.  «Barretades» és la seva columna d’opinió al Diari de Girona. Aquesta és la segona entrada de lectura que li publiquem. Li agraïm que diàriament pensi en nosaltres i ens faci arribar els seus escrits a través del seu compte de twitter @quimcurbet

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… el gènere de terror!

Sí sí, és aquest tipus de lectura que, alterant els elements de la realitat i amb grans dosis de suspens, provoca en nosaltres emocions de desconfiança, temor, por, pànic! Els temes i personatges pertanyen al món paranormal. L’ambientació dels escenaris marginals o fronterers  preparen el protagonista i el lector per aquesta trobada. Les sensacions que ens provoquen tenen connexió directe amb les neurones i les notem a la boca de l’estómac, a la pell

Doncs això és el volem, amb el suport de la Bd4…

De 2n fins a 4t d’ESO podreu gaudir de llibres en préstec sobre aquesta temàtica.  Còmics, llibres il·lustrats, novel·les… us esperen! Passarem a presentar-vos-els: ja els tenim a punt!

Feu cas d’un dels mestres de l’horror…

Bon dia, bona setmana, bona lectura…amb Poesia Dibuixada!

Arreu del món  i aprop nostre passen situacions que ens conmouen, que no ens deixen indiferents. El que estan vivint actualment  els milers de refugiats que cerquen una vida més digna lluny dels seus països d’on n’han de fugir per sobreviure és una d’aquestes: ultrapassa la violació dels drets humans, inherents, inqüestionables a tota persona.

Què seria de nosaltres si no haguéssim nascut on ho hem fet? Quina hagués estat la nostra vida, la nostra llengua, la nostra sort?

Reflexionem-hi a través del poema Podries de la poetessa, lexicògrafa i bibliotecària Joana Raspall, de qui vam celebrar el 2013 el seu Any literari a l’institut. La magnífica presentació ens la regala Poesia dibuixada, el projecte literari impulsat per LletrA, de la Universitat Oberta de Catalunya, i Catorze. La veu és de l’actriu Sílvia Bel. El traç, de la il·lustradora Marta Bellvehí.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb diaris sobre l’Holocaust!

Cada 27 de gener és el Dia Internacional de Conmemoració de les Víctimes de l’Holocaust. Aquest dia es celebra perquè no s’oblidi els que van patir la persecució nazi per pertànyer a un grup religiós, a una ètnia diferent o a una minoria.

L’Holocaust és el genocidi del poble jueu i d’altres ètnies, comunitats religioses i grups minoritaris, com els gitanos, els testimonis de Jehovà, els homosexuals o les persones amb discapacitats que va dur a terme el govern de Hitler abans i durant la II Guerra Mundial (1939-1945) a Alemanya i els països ocupats.

Algunes de les actituds discriminatòries prèvies a l’Holocaust no són gaire diferents de moltes reaccions intolerants que podem veure al nostre voltant. Per aquesta raó les Nacions Unides van decidir dedicar-hi un dia, per tal que el pas del temps no disminueixi l’horror del què ha passat i que mai s’arribi a justificar el fet que passés una cosa així.

Un estudi recent del Museu de l’Holocaust de Washington   mostra que el total de víctimes podia haver arribat fins els 20 milions. Us convidem a navegar per la seva pàgina perquè conegueu aquest fet històric que mai hauria d’haver succeït.

 L’Ana Frank i la Rutka Laskier eren dues joves adolescents jueves que van patir-lo i van morir en camps d’extermini.

L’Ana Frank  vivia a Amsterdam. Amb la seva família i veïns es van haver d’amagar dels nazis a la “Casa del Darrere” la part la casa on el pare hi tenia l’empresa.   Abans, pel seu aniversari,  li havien regalat un diari, la “Kitty” com l’anomenava com si fos una amiga seva. Hi va reflectir la vida que portava, els seus sentiments,… Va morir de tifus als 15 anys al camp de Bergen-Belsen, juntament amb la seva germana i 17.000 persones més.

Las personas libres jamás podrán concebir lo que los libros significan para quienes vivimos encerrados. Piensa en toda la belleza que queda a tu alrededor y sé feliz. Podrán callarnos, pero no pueden impedir que tengamos nuestras propias opiniones. Los padres solo pueden dar buenos consejos o ponerlos en el camino del bien, pero la formación del carácter de una persona reside en ella misma.

La polonesa Rutka Laskier va amagar les 60 pàgines del seu diari sota el terra de casa abans de que la deportessin amb la seva família al camp de concentració d’Auschwitz, on hi va morir gasejada. Va escriure sobre l’amor –estava enamorada d’un noi-, la mort i la vida rutinària del gueto.

El cerco en torno a nosotros se hace cada día más estrecho. Hoy he visto a un soldado alemán arrancar a un bebé de las manos de su madre y partirle la cabeza a golpes contra un poste de la electricidad. La madre enloqueció. Yo estoy aterrorizada cuando veo uniformes. Me estoy convirtiendo en un animal a la espera de la muerte. He decidido dejar que Janek me bese. Al final, alguien tendrá que darme el primer beso. Entonces, que sea Janek. Me gusta.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en el DENIP!

En aquest Dia Escolar de la No-Violència i la Pau, ens apropem al tema que el Consell d’Alumnes ha triat per fer-ne una activitat a l’hora del pati: l’assetjament a les xarxes. Les paraules i el seu poder: símbol d’allò que representen i que milloren la nostra interrelació amb el món.

Hem trobat molt adient aquest poema d’en Miquel Martí i Pol, Paraules al vent (1954), de qui us en deixem fragments:

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules,
si voleu, ordenades amb altiva arquitectura
contra el vent i la llum,
contra els cataclismes,
en fi, contra els fenòmens externs
i les internes rutes angoixoses […]

Ens nodrim de paraules
i, algunes vegades, habitem en elles. […]

Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
perquè ho anem assimilant,
perquè ho puguem convertir en paraules
i perduri en el temps,
el temps que no és res més
que un gran bosc de paraules.
I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.[…]

Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.

Peace! (anglès) Salaam! (àrab)  Mir! (búlgar) Pau! (català) Paz! (castellà) Paix! (francès) Guapy! (guaraní) Shanty! (hindi/urdú/nepalí)  He ping!  (xinès) Jàmm! (Wòlof)

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els booktubers (2)!

I tercer i últim: Us recomanem llibres de poesia. Sí, sí, poesia. No ens havíem proposat com a repte llegir un altre gènere literari? Poesia escrita per gent jove, recomanada per booktubers o pels mateixos autors que “s’autorecomanen”.

El primer.

L’autora, la Loreto Sesma, el va escriure als 19 anys (2015): 317 kilómetros y dos salidas de emergencia. I us en fa la ressenya l’Andrea, a través de https://www.youtube.com/user/AndreaDeLaLozaChn, una noia de 1r de Batxillerat.

El segon.

Ya no tintas nada de Rubén de la Cruz -Xenon-, un alicantí nascut el 1990.  Necessita escriure tant com li agrada la música i la cultura del Hip Hop. Sentiu-lo rapejar un seu poema.

El amor y el desamor en el siglo XXI.  Nadie puede amar completamente a nadie si antes no se ama a sí mismo.
Escondí mi cuaderno donde nadie pudiera encontrarlo. Arquitecto de palabras, malabarista de sentimientos, defensor de injusticias o sencillamente un escritor que se aísla demasiado. Son algunos de mis rasgos más caracterizados, rasgos que plasmo en cada letra y destiñen dolor en forma de tinta. ¿Te atreves a clasificarme? ¿En qué te basas? Hago música y escribo desde mi corazón hasta los oídos de aquellos que quieren escucharlo. Escribo para calmar mis heridas, y si con ello consigo ayudar a alguien, entonces sabré que estoy haciendo lo correcto. Ámate. Ámale. Amarnos.

Desitgem que us hagi agradat. Desitgem els vostres comentaris.

L’ESCALA FOSCA DEL DESIG NO TÉ BARANA

(M Mercè Marçal)

Bon dia, bona setmana, bona lectura!… amb els “booktubers” (1)

A l’entrada de la setmana passada, us proposàvem uns reptes lectors pel nou any que comença. Avui us en proposem un altre: Ser booktuber! Segur que la majoria de vosaltres ja sabeu de què es tracta i, fins i tot, potser sou seguidors d’alguns d’aquests joves apassionats per la lectura que recomanen llibres des dels seus propis canals de YouTube.

Així, doncs, aquesta entrada lectora  tractarà d’això. I també us servirà per tenir un model de com parlar, tractar, presentar de manera argumentada un llibre quan ho vulgueu fer a les tertúlies literàries que organitzem mensualment. Que encara no us fa massa “tilin” llegir? Doncs prepareu-vos per l’engrescament!!

Però anem a pams. Primer: Què són els “booktubers”? Mireu-ho.

Segon: Per què els apassiona llegir? Què els motiva a “escampar” les lectures que llegeixen? Escolta l’entusiasme encomanadís de la Marta Botet Borràs, que porta un bloc des del 2011. Té una munió de seguidors i participa en programes de ràdio, presentacions en llibreries…
http://recomanacionsdellibres.blogspot.com.es/

I tercer. Per saber com acaba aquesta entrada,  haureu d’esperar la setmana que ve 😉

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb nous reptes!

Reprenem aquest espai després d’unes merescudes vacances.

Com que diuen que en iniciar l’any, hom s’ha de marcar reptes, us ens proposem uns quants de lectors: a veure si us hi animeu!!

  1. Llegir un llibre de més de 100 anys.
  2. Llegir un llibre que s’hagi adaptat cinematogràficament.
  3. Llegir un llibre recomanat per un company/a.
  4. Llegir un llibre publicat el 2017.
  5. Llegir un llibre que tinc, però no he llegit encara.
  6. Llegir un llibre que contingui un número en el títol.
  7. Llegir un llibre d’un gènere que no hagis llegit mai.
  8. Llegir un llibre d’un autor/a de Terrassa o Sabadell.
  9. Llegir una biografia d’algun personatge que m’hagués agradat conèixer.
  10. Llegir aquell llibre que vaig deixar a mitges (o que vaig dir que havia llegit i..no!).
  11. Llegir un llibre d’un/a Nobel de Literatura.
  12. Llegir un llibre ambientat en un període històric.
  13. … (Escriu el teu repte lector i ens el deixes en el comentari!)

Bon inici de trimestre i bon repte-camí, estimats lectors aimerics!

Bones Festes, Bones Vacances i… Bones Lectures!

 

Cada matí comença una nova pàgina de la teva història.
Que sigui un bon dia avui!

 

 #30delectura
#programarillibre

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb André Kertész!

Avui us presentem un tastet d’un llibre … diferent! Mostra que l’amor per la lectura no té edat. André Kertész (1894-1985), reconegut fotògraf hongarès, va fer fotografies de persones llegint en diferents països des del 1915 fins el 1970. Ara podem veure 66 d’aquestes imatges en blanc i negre recollides a Leer, de l’editorial Periférica. Malgrat va editar-se al 1981, és la primera vegada que es publica a l’estat espanyol i en format reduït.

Venècia, Itàlia. 21/9/63  —  L’Havre, França. Setembre del 48

París, Barri Llatí. 1926  —  Hospici de Baune, França. 1929

Nova York. 23 d’abril de 1969

Desitgem que l’ànima que traspuen aquestes fotografies sigui encomanadissa i us animeu a fer-ne de similars. Res més ens faria feliç que rebre-les. Fins aviat, doncs, lectors aimerics!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Anaïs Nin!

0000023786

[…] La ciutat dormia sobre el costat dret i tenia malsons violents. De les xemeneies en sortien breus ràfegues de roncs. Els peus li sortien a fora perquè els núvols no la tapaven del tot. Tenien un forat, i tot de plomes blanques queien per allà. La ciutat s’havia descordat els ponts com si fossin botons per estar més còmoda. Allà  on hi havia algun fanal, la ciutat es gratava fins que l’apagava […]

NIN, Anaïs. Dins d’una campana de vidre
Traducció de Ferran Ràfols-Gesa
labreuedicions

Nota: Amb motiu de la Festa de Sant Jordi de 2012, l’Associació Grup Filatèlic, Numismàtic i de Col·leccionisme de Terrassa va editar una sèrie de punts de llibre amb xemeneies representatives de la nostra ciutat. Les fotografies són de Rafel Aròztegui. Les reconeixes?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Pere Quart!

web_ocEl dia 30 de novembre, Sabadell va retre un homenatge popular a Joan Oliver, més conegut com a Pere Quart -perquè era el quart d’onze germans-. La ciutat on va nèixer celebra que el 2016 és l’ANY JOAN OLIVER.

El poema que llegireu és molt curiós perquè només està fet de monosíl·labs. El català n’està ple! Ve a ser un diàleg entre Déu i una persona (potser ell?). I aquesta és la resposta que dóna a I tu, què vols?
(Nota: La paraula Déu manté l’accent diacrític segons la nova gramàtica catalana)
Déu

I tu, què vols? / Jo / Doncs jo sols vull / –ei, si pot ser-:
Un poc de fam / i un xic de pa. / Un poc de fred / i un poc de foc.
Un xic de son / i un poc de llit. / Un xic de set / i un poc de vi / i un
poc de llet. / I un poc de pau. / Un poc de pas, / un poc de pes / i un poc de pis.

I un xic de niu. / Un xic de pic / i un poc de pac / -o un xic de sou /
i un xic de xec. / I un poc de sol / i un poc de sal / i un poc de cel.
Un xic de bé / i un xic de mal. / Un poc de mel / i un poc de fel.

I n poc de nit / i un poc de por, / i un poc de pit / i un xic de cor / i
un poc de crit. / I un xic de llum / i un xic de so: un poc de llamp /
i un xic de tro. / Un poc de goig / i un xic de bes / i un poc de coit.

I un xic de gos. / I un poc de gas. / Un poc del fort / i un poc del fluix. /
I un poc de rom / i un poc de fum. / I un poc de joc / -tres reis, dos nous. /
I un poc de groc / i un xic de gris / i un xic de verd / i un xic de blau./
Un poc de tren / i un poc de nau; i un xic de rem. / Un xic de vent. /

I un poc de neu. / I un poc de rou./ I un poc de veu /-i un poc de vot./
I un poc de cant. / I un xic de vers. / I un xic de ball. / I d’art. I d’or./

Un poc de peix. / I un poc de greix. / I un xic de feix. / I un poc de gruix. /
I un poc de carn / i un poc de sang; i un poc de pèl. / I un poc de fang/
i un xic de pols. / Un xic de flam / i un poc de gel. / Un poc de sant/
i un xic de drac. / Un xisc de risc / i un poc de res –i un poc de rus./

I un tros de camp / i un xic de fruit; un tros de clos / prop de la llar /
amb aus i flors. / I un poc de bosc / amb pins i brins. / I un xic de font./
I un xic de riu / i un poc de rec / i un poc de pont / I un poc de gorg./

I un poc de mar / i un xic de port. / I un poc de llor. / Un xic de lli /
i un poc de cuir / i un poc de pell / i un xic de fil. / Un poc de lluc /
i un xic de fil. / I un poc de porc. / I un xic de parc. / Un poc de gust/
i un xic de rang. / I a més del meu / un poc del seu / i un xic de llur./

Vull ser: ruc? clerc? bell? lleig? dret? tort? gras? prim? llest? llosc?
nou? cell? ferm? flac? bla? dur? buit? ple? dolç? tosc? sec? moll?
greu? lleu? curt? llarg? fosc? clar? xaix? fi? Un poc de tot.

I a més, què vull? / Un xic de seny. / I un poc de temps. / I un xic de món./
I un poc de sort. / I un poc de mort. / I un poc de Vós. / Ei, si pot ser.

Us deixem amb la veu d’aquest poeta i dramaturg, home d’un gran sentit de l’humor, inconformista social i polític.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Quim Curbet!

quimcurbetEl Quim Curbet és un editor, escriptor i fotògraf gironí, però normalment he de dir que faig llibres. Les seves “Barretades” són una columna d’opinió bisetmanal que publica al Diari de Girona. Vam descobrir la seva Oració per les fulles llegint articles al twitter. Gran exemple de descripció! Malgrat que ell parla dels paratges de la seva terra nadiua, ens hi vam sentit identificats. Els arbres s’immolen arreu per major glòria del paisatge: l’hora memorable de les fulles ha arribat!

Amb el seu permís, us presentem la seva “Barretada”. Les fulles que l’acompanyen són les nostres. Gràcies, Quim!

cap-blog-quim3-4
dijous, 24 de novembre de 2016

ORACIÓ DE LES FULLES

dav

dav

Ha arribat l’hora memorable de les fulles, aquell moment mític que només s’escau una vegada a l’any a la meva terra, quan els arbres s’immolen a major glòria del paisatge. Ja han començat a caure les fulles serrades dels oms damunt de l’aigua discreta de la Llémena i en les gorgues quietes del Brugent; fulles que cauen, enceses d’un groc vibrant, en les obagues de la vall del Bac i en els camins de la vall de Bianya. Es dipositen amarades d’humitat en la terra fosca de la serra del Corb i en les feixes escalonades del Coll de Banyuls, s’escampen per les riberes del Ter les fulles ocres dels pollancres i naveguen per l’aigua de les séquies com si fossin els missatgers d’una terra que implora. Es desplomen les fulles dels plàtans a la rambla de Figueres, a l’avinguda Caritat Serinyana de Cadaqués i en el passeig Marimon Asprer de la Bisbal, les fulles dels castanyers es fonen damunt l’herba del Maristany de Camprodon, i les dels img-20161125-wa0038faigs es perden en els encontorns de Santa Pau i pels corriols de la Fageda d’en Jordà. Un riu de fulles seques llisca sota el pont de Sadernes i voleien com les cigonyes damunt les closes i els aiguamolls de l’Empordà. Ha arribat l’hora de les fulles, però tot es dissoldrà aviat en la grisor de l’hivern, després s’encendran els llums de les cases, començaran les remors de Nadal a les ciutats i només quedarà el record dels colors de la vida que declina, en la mà d’algun pintor de paisatges que continuarà omplint de tardors els racons dels seus quadres, perquè sap que ha de perdurar per sempre el record gloriós del temps de les fulles en la fràgil memòria dels humans.

  effects

…en el dia de la Música!

musica-i-mozartso-del-solencia

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en el dia de la música!

llapismusucaCada 22 de novembre es commemora a tot el món el Dia de la Música. S’escau amb el dia de la seva patrona,  Santa Cecília, la seva patrona, que morí aquest dia l’any 180.  Des de l’àmbit Artístic fareu festa grossa des de Música, amb propostes boniques i engrescadores. Nosaltres ens hi sumem:

  • Us deixem aquest enllaç Música de poetes,  hi trobareu poemes musicats. Escolliu per intèrprets, textos o autors. Algun us agradarà, segur.
  • Us pengem dues cançons ens agraden pel què diuen, com ho diuen i com sonen: les Previsions d’acostament del grup Blaumut i el rap de Nach, que descriu el que és per a ell la música: El idioma de los dioses.

I per acabar, la nostra dedicatòria:

partitura

beethoven-frase