Category Archives: 30 de lectura

En Roc Casagran a Les Aimerigues!

Ahir vam tenim la immensa sort de poder parlar amb en Roc Casagran sobre la novel·la que l’alumnat de 3r d’ESO ha llegit aquest primer trimestre, Ara que estem junts (2012), i que posteriorment han ampliat en un projecte de lectura. De fet,  més que de la novel·la en sí, en Roc va parlar del seu procés de creació i de com el gènere narratiu contribueix a la difusió d’esdeveniments històrics d’una manera amena.  Ja a l’aula, els comentaris generals de l’interès que havia generat la seva xerrada es barrejaven amb frases del llibre que els havien impressionat, com per exemple: Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, negre, això sí…

El Roc (Sabadell 1980) , segons ens explica ell mateix a la seva pàgina web, és professor de Secundària, escriptor de novel·les, poeta i col·laborador en diferents mitjans de comunicació. Podeu escoltar-lo cada diumenge al Suplement de Catalunya Ràdio, amb una secció sobre la innocència del llenguatge.

Amb  L’amor fora de mapa va guanyar el premi Autor revelació 2016. Aquest llibre inclou poemes que el Borja Penalba i la Mireia Vives han convertit en cançons. I plegats  fan un espectacle que recorre Catalunya. Com a poeta, també fa recitals de poesia, sol, amb altres poetes o amb cantautors com en Cesk Freixas o la Lu Rois.

Sentir recitar-lo, sentir un fragment de les cançons de L’amor fora de mapa, és la millor manera de fer-nos sentir ganes de llegir-lo. Us hi convidem!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Les calculadores d’estrelles!

Sabies que el primer programa d’ordinador el va escriure una dona al segle XIX, quan les dones no tenien encara ni el dret d’anar a la Universitat? O que la Teoria General de la Relativitat no seria el que és sense la contribució de dues dones brillants? Entre les moltes activitats que es fan entorn el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer, es pretén visibilitzar el paper de les científiques i tecnòlogues, i l’anàlisi de les causes i conseqüències d’aquesta escletxa de gènere a la ciència.

Aprofitarem aquesta diada per presentar-vos el llibre Les calculadores d’estrelles del científic Miguel Ángel Delgado, comissari de les exposicions sobre Nikolas Tesla i Jules Verne. Un personatge de ficció, la Gabriella, a qui la guerra civil americana deixa òrfena, connecta amb la realitat i ens presenta la Maria Mitchell, primera astrònoma de Amèrica i una de les científiques més brillants de la història, i un grup de dones sense formació, les calculadores de Harvard, que es van dedicar a catalogar més de 10.000 estrelles i van establir les bases de l’Astrofísica moderna. Una història emocionant.

T’animes a conéixer-les?

Feu memòria. Quines dones del món de la ciència recordeu?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Juguem amb Miquel Desclot!

Aquest divendres, com ja en fa 7, celebrarem la Diada de l’Esport i per primer cop ho farem disfressats. Així, el joc serà l’eix central del 9 de febrer. I és que jugar és una activitat molt important a la vida a qualsevol edat: ens diverteix, ens relaciona amb els altres, aprenem, …

Podem jugar de moltes maneres. També amb les paraules.

I a això dediquem l’entrada lectora d’avui: a presentar-vos un text en que les paraules són un “divertimento”. El significat li poseu vosaltres. O potser no cal. Amb la seva forma i la música que generen n’hi ha prou. No es tracta d’un doble joc ni de fer el joc a algúEs tracta de posar-vos en joc! 😉

Us atreviu a llegir en veu alta aquest poema de Miquel Desclot? Juguem?

Nota: El sirventesos eren composicions de la literatura provençal  -importants com la cançó- utilitzades per expressar sentiments de rebuig, la polèmica, l’atac a l’enemic del trobador i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.

Sirventès                                                                        

Farró camís ticrelita patruc
aldú livó xetapraula fuixana.
Taulic brantor impardàlid beslluc,
cauxant-se pir frosetàs sedimana.

Xecà callú bilospai canfotí,
tampeta mi xifolita ganxada
peulona queu. Pintetosa bolí,
vopès quirbó regeldona teixada.

Besquí vodor paretai cantallús
dalís pitú cal·litròtec fanic.
Lliussà vissant palentapris mellús,
vopada xeu tercotó pelanic.

Clapé gimar trimpacó caussinell,
fautet brina efrencot siconell.

…i el poeta diu:

http://www.viulapoesia.com

 A què o a qui li dedicaries un sirventès?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… tot celebrant el DENIP!

El Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP) se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi el 1948. Aquest  any ja en farà setanta! El va impulsar el 1964 l’educador, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal. Durant aquesta jornada, escoles, instituts i centres educatius d’arreu del món organitzen diferents activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.

Donat el què i el com vivim cada dia els diferents contextos de la nostra vida -a l’institut, a casa, al nostre país-, i com pot afectar els diferents àmbits de relacions -personal, familiar i escolar/laboral-,  ens afegim a la proposta de FundiPau de reflexionar entorn a Com abordar la discrepància, connatural a la convivència?

La diversitat de parers no ha de ser motiu de trencament de relacions, ni d’imposició, ni d’actituds violentes. La manera de relacionar-nos i d’interactuar amb els altres pot contribuir a la construcció d’un món més acollidor.

Fem nostres aquests versos de Miquel Martí i Pol:
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres/ perquè ho anem assimilant,/ perquè ho puguem convertir en paraules/ i perduri en el temps,/ el temps que no és res més/que un gran bosc de paraules./ I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

Pensa-hi.

De quin forma i color és el teu diàleg?

(l’entrada d’avui està basada en la pàgina de FundiPau)

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Orwell vs Huxley!

Una distopia és un terme que fa referència a una societat fictícia situada en el futur contraposada a a una societat ideal, i que sol advertir del perill que pot suposar el control social en segons quin tipus de règims polítics autoritaris.

Un Món feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell són les distopies  literàries més rellevants del segle XX conjuntament amb Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. No hi ha cap dubte que tant Aldous Huxley com George Orwell van ser uns grans visionaris però …. qui dels dos va encertar més a l’hora de predir el futur?

A un Món feliç (1932) la humanitat és desenfadada, saludable i avançada tecnològicament: anticipa el desenvolupament en tecnologia reproductiva, cultius humans i hipnopèdia –mètode d’aprenentatge basat en l’audició d’enregistraments mentre es dorm que, combinades, canvien radicalment la societat.

La guerra i la pobresa han estat eradicades, i tots són permanentment feliços. No obstant això, la ironia és que totes aquestes coses s’han aconseguit després d’eliminar-ne moltes altres: la família, la diversitat cultural, l’art, l’avanç de la ciència, la literatura, la religió i la filosofia.

1984 (1949) va introduir els conceptes de l’omnipresent i vigilant Gran Germà o Germà Major (us sona de la tele?), de la policia del Pensament i de la “neollengua”, adaptació de l’anglès en la que es redueix i es transforma el lèxic amb fins repressius, basant-se en el principi que el que no forma part de la llengua, no pot ser pensat.

Molts analistes detecten paral·lelismes entre la societat actual i el món de 1984, suggerint que estem començant a viure en el que s’ha conegut com a societat orwelliana, una societat on es manipula la informació i es practica la vigilància massiva i la repressió política i social. La novel·la s’ha convertit en un dels més influents llibres del segle XX.

Neil Postman, sociòleg i crític cultural nord-americà, va proposar una visió una mica diferent a Divertir fins a morir (1985), un assaig en el qual des del prefaci planteja la hipòtesi que va ser Huxley i no Orwell qui tenia raó en el seu vaticini.

Afirma que el món actual s’assembla més al descrit en Un món feliç d’Aldous Huxley que a la distopia plantejada per Orwell el 1984. Davant d’un futur de governs totalitaris i d’estats policials que coarten les llibertats individuals, censuren la informació, oculten la veritat i amenacen amb càstigs, estem en un món on els ciutadans han sacrificat voluntàriament els seus drets, han perdut l’interès per la informació o per la veritat i s’han lliurat a una cultura trivial i obsessionada amb el plaer. Postman arriba a comparar el soma amb la televisió, el que avui en dia segurament pot ser aplicat a altres mitjans.

I tu, com ho veus?

(adaptació de l’article escrit per Bolketon Jackson i extret del web politemàtic Creative Katarsis)

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb inicis de novel·les!

Tothom coincideix que un bon inici en una novel·la és fonamental per atrapar qui la llegeix. Aquest primer paràgraf ha de dir al lector què l’espera quant a trama, personatges i llenguatge. I, a ser possible, que sigui on sigui, li piqui la curiositat i les ganes de continuar llegint.

Us en deixem uns quants. Opineu. Us convidem a copiar i comentar-nos els inicis dels llibres que esteu llegint o, pels més agosarats -que en sou moltíssims- a escriure’n un i ens el feu arribar. Som-hi?

Si seré jo l’heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran. —Charles Dickens, David Copperfield (1850).

Si debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans detenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes.J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol (1951).

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.  —Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (1967)

Encara tèbia, humida i ensopegant amb el seu propi cordó umbilical, va aconseguir arribar fins a la cantonada i pujar al seient del darrere d’un taxi.Maritza Soler, Cuando las vacas salen de paseo. 33 cuentos descabellados, ingeniosos y provocativos.

Me llamo Eric Rot y escribo estas últimas líneas de mi vida para confesarme: soy un asesino.Mikel Santiago, Historia de un crimen perfecto.

It was a bright cold day in April, and the clocks were striking thirteen. —George Orwell, 1984 (1849).

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… i bon segon trimestre!

Ja hi tornem a ser! Un dilluns més. Però amb la particularitat de que per nosaltres és el primer d’un nou any. I diuen que a nou any, nous propòsits o  -a veure si aquesta vegada sí-  acomplim els que teníem pendents…

I tot seguint Miquel Martí i Pol Ara mateix enfilo aquesta agulla/ amb el fil d’un propòsit… renovem els nostres propòsits lectors pel 2018.  Us en deixem uns quants perquè us inspirin:

  • Llegir un llibre de sang i fetge...hummm!
  • Llegir una novel·la que em faci plorar…de riure!
  • Llegir els llibres de la meva sèrie preferida… però que no em faci espòiler!
  • Llegir la biografia d’un personatge que m’hagués agradat ser.
  • Llegir un llibre que em tingui amb l’ai al cor tota l’estona!
  • I una història romàntica? Per què no?

I ara, ens parleu dels vostres?

Nosaltres us en demanem un de col·lectiu:

 RECORDAREU DE LLEGIR CADA SETMANA AQUESTA ENTRADA? 😉

Bon Any Lector 2018!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb petites grans històries!

… i si no, ja ens ho diràs en acabar!

  • Abdul Kassem Ismael era un gran visir de Pèrsia del segle X. Allà on anava s’enduia una biblioteca de 117.000 volums. Per transportar-la necessitava 400 camells que feien una caravana de dos quilòmetres. La història encara és més curiosa quan se sap que els camells estaven ensinistrats per caminar en fila mantenint l’ordre alfabètic dels llibres.

  • Laura Samira Naude i Esther ten Zijthoff, arrel del seu voluntariat en camps de refugiats, se’n van adonar que la gent necessitava alguna cosa més que sostre i menjar. Així  va sorgir la idea de muntar una biblioteca sobre rodes que va pels camps de refugiats de Grècia.   Amb l’ajut de tothom han condicionat una vella furgoneta  amb prestatges, alguns ordinadors i més de mil llibres en diferents idiomes, que ja rep una mitjana de 115 persones per setmana. Els visitants poden seure dins o en bancs a fora, depenent de l’època de l’any. I quan les autoritats no els permeten entrar dins dels camps, fan correr la veu perquè la gent surti fora. Tothom està encantat!

I ara ens agradaria que vosaltres ens expliquéssiu aquesta…

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Marató!

La Marató de TV3 és un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva. Però és important també perquè alhora es fa  divulgació, conscienciació i educació de la societat en la cultura científica.

Escriptors i editors, artistes i discogràfiques, en definitiva, el món cultural també hi col·labora a través del Llibre i el Disc de la Marató.

L’edició d’aquest any està dedicat a Les malalties infeccioses. Tot a punt pel diumenge 17!

Nosaltres podem contribuir-hi comprant el Llibre o el Disc de la Marató que s’editen anualment.

Aquesta és una de les cançons que podreu trobar al Disc (cliqueu el títol per l’enllaç)

COMPTA AMB MI (Lletra: Txarango Intèrprets: The Hanfris Quartet)

Compta amb mi en l’últim sospir de la nit
i en el primer alè del dia.
Als teus llavis, quan badallis,
compta amb mi.

Compta amb mi quan s’oxidin els dies
i si la boira entela els vidres
dels teus somnis, quan no els trobis,
compta amb mi.

I tu i jo, en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols.I tu i jo, fins que se’t curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons.

Compta amb mi en els dies de lluita
si l’esperança et descuida.
Als mals passos hi haurà uns braços,
compta amb mi.

I tu i jo, en una ciutat gelada
desfent la neu a dins dels teus llençols.
I tu i jo, fins que se’t curin les ales
jo seré aquí espantant els teus malsons.

Aquí podreu llegir el primer capítol del llibre d’enguany:

https://www.grup62.cat/llibre-el-llibre-de-la-marato/257245

Bon dia, bona setmana, bona lectura… contra la violència masclista!

Monstruos

David Figueroa

Estaba tan preocupada por los monstruos que imaginaba bajo su cama, que no se dio cuenta cuándo el príncipe con el que dormía se convirtió en uno.

Ceremonia del té
J.Bucay. Cuentos para pensar.

Te encuentro…
Te escucho…
Te hablo…

 

Te abrazo…
Te beso…
Te tengo…

 

Te aprieto…
Te atrapo…
Te absorbo…

 

Te asfixio…

 

 

¿Te quiero?


Teoria del caos

Anna Gual. Implosions

A la superficie
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.

No em calen ni perforacions ni tatuatges,

el meu cos
és un mapa.

Bon dia, bona setmana, bona lectura … a la Tardor amb poesia!

Cada llengua té la seva pròpia música, la seva pròpia cadència. Aprofitem, doncs,  que celebrem la setmana de la música perquè escolteu i gaudiu de dos poemes recitats en la llengua en la que varen ser escrits, el romanès i l’alemany, que ens recorden que estem a la tardor. No tindreu dificultats per entendre’ls perquè estan subtitolats en català. Però us suggerim que us deixeu emportar per la seva musicalitat i les imatges que els acompanyen.

Pels més curiosos o pels que coneixeu alguna d’aquestes llengües, us facilitem el text en què han estat escrits.

El primer és de Nichita Stănescu, candidat al Nobel i considerat un dels grans poetes romanesos del segle XX.

El segon és del poeta austríac que escrivia en alemany Rainer Maria Rilke, un dels creadors de la poesia contemporània.

Emoţie de toamnă (Emoció de tardor)

A venit toamna, acoperă-mi inima cu ceva,
cu umbra unui copac sau mai bine cu umbra ta.
 
Mă tem că n-am să te mai văd, uneori,
că or să-mi crească aripi ascuţite până la nori,
că ai să te ascunzi într-un ochi străin,
şi el o să se-nchidă cu-o frunză de pelin.
 
Şi-atunci mă apropii de pietre şi tac,
iau cuvintele şi le-nec în mare.
Şuier luna şi o răsar şi o prefac
într-o dragoste mare.

Herbsttag (Tardor)

Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.
Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.
Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.



…i bona setmana de la música!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la ciència!

Del 10 al 19 de novembre se celebra al Setmana de la Ciència. Des de l’àmbit de Scienglish fareu activitats participatives. El fil conductor de l’edició d’enguany és el turisme sostenible, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, promogut per Nacions Unides.

Però, es poden relacionar la ciència i la literatura? Sí. I molt. A vegades la frontera es desdibuixa: coneixem literats que escriuen llibres de temàtica científica i científics que escriuen ficció amb gran èxit. Entre aquests n’hi ha que s’endinsen en la poesia. És el cas del David Jou (Sitges, 1953), Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment catedràtic de Física de la Matèria Condensada.

LES ESTRELLES I LA VIDA

Els àtoms,
creixent lentament en el ventre calent dels estels,
reunint els protons i neutrons necessaris
per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,
carboni, nitrogen, metalls
pesants, cada cop més pesants, fins a ser
pols projectada, expansiva en esferes creixents,
pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen…
Ah quanta llum,
quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,
ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà
que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!
Ara, a l’abast,
restes d’estels primitius, antiquíssims…

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… el Manga!

A Barcelona, dels dies 1 al 5 de novembre s’ha celebrat el XXIII Saló del Manga. Pels qui ho desconegueu, el manga és el còmic d’origen japonès, desenvolupat a finals del segle XX. No obstant això, la seva forma moderna data poc després de la Segona Guerra Mundial. Fora del Japó, aquesta paraula tant designa les historietes japoneses -per a adolescents i adults- com l’estil característic que utilitzen per dibuixar-les. Tant la seva versió dibuixada (generalment en blanc i negre) com l’animada –anime- fan furor arreu del món. Akira, Pai, Ranma, Momiji Kushinda, Kyuuketsuki Miyn i Goku són els herois nipons que competeixen amb els occidentals Tintín, Batman, Superman o Tarzan.

Al seu voltant s’ha generat una cultura que val la pena conèixer. Mireu aquest vídeo-resum enllaçat sobre com es va viure aquest Saló l’any 2015.

Però… Com hem de llegir un manga? En l’enllaç hi trobareu tot el necessari. Però sapigueu que es comença de dreta a esquerra i després de dalt a baix.

Si en vull llegir? Aquí us deixem amb propostes de lectura, però la millor recomanació és la que us pugueu fer entre vosaltres!! Sabem de bona font que alguns fans esteu aprenent japonès pel vostre compte!!! Ens ho expliqueu als comentaris? 😉

I si en vull dibuixar o escriure? Trobareu bons tutorials a la xarxa. Però per iniciar-vos-hi us facilitem aquest vídeo del programa Ja t’ho faràs, de TV3 a la carta

I per acabar… una filtració o spoiler. Us deixem amb l’últim capítol d’ Inuyasha:  una comèdia romàntica d’acció/aventura emmarcada dins del gènere shonen, amb elements de terror.

De ben segur que, malgrat no sigueu seguidors d’aquest gènere, trobareu un motiu o altre per encuriosir-vos-hi!

また来週

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… el Trivialector!!

Aquesta setmana podríem tractar de com cada país té la seva manera de honorar els seus difunts. També de la tradició de casa nostra entorn la castanyada  o de com fer panellets. Però d’això ja n’hem parlat altres cursos (podeu cercar entrades anteriors del Bon dia,…).

Aprofitem que estem a final de mes i a la Tertúlia Literària parleu dels llibres que llegiu. Us ajudem a iniciar-la to jugant al Trivialector:  Recordeu quins títols corresponen a aquestes imatges? Podeu:

  • jugar a endevinar títols entre tots o  per grups,
  • comentar alguna d’aquestes lectures,
  • conversar sobre títols afins als temes que tracten,

  Comencem d’esquerra a dreta i de dalt a baix.  Som-hi!

Us desitgem una plaent…

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Mafalda!

Avui escoltem la Mafalda. Ens agraden els comentaris i ocurrències d’aquesta nena perquè encara que siguin el mirall de les inquietuds socials i polítiques dels anys 60,  avui en dia encara estan vigents. I perquè li agradaria saber idiomes i treballar d’intèrpret a les Nacions Unides per contribuir a la pau mundial. Ah, i perquè la S.O.P.A. no li agrada. Us passa el mateix?

Qui és la Mafalda?


El seu creador és…

Què ens expliquen ella i els seus amics?