Category Archives: Alia

Setmana de la ciència 2022. Zoom, Duchamp, contaminació.

 

Aquesta Setmana de la Ciència 2022 dona el seu tret de sortida amb la publicació del número 1 de la revista de ciència de Les Aimerigues, ZOOM.

Per què ZOOM? Penseu una mica en què fa la ciència…

 

La realitat visible és una parte ínfima de la realitat sencera,

ja sigui per massa propera (la Terra), per massa llunyana (Saturn),

per massa gran (el Cosmos), per massa petita (un àtom),

per massa transparent (l’aire),

per massa opaca (el cos humà), per massa lenta (el creixement d’un arbre)

o per massa ràpida (l’esclat de una bombolla de sabó)…

Jorge Wagensberg

 

El format de la revista s’estructura al voltant d’un monogràfic, en aquest cas CIUTATS I SALUT, en relació directa a la temàtica treballada al projecte Erasmus 2020-23. Sustainable cities. Making visible the invisible* i l’actual, a punt de concloure, ALIA. Les Ciutats i la Salut, en col·laboració amb el CCCB i l’ISGlobal de Barcelona.

Us presentem aquí el producte final en format digital. En uns dies arribarà el número imprès i serà distribuit per les aules del nostre institut.

Aquestes són les seves portada i contraportada:

 

 

 

Aquí podeu accedir-hi a la versió digital: ZOOM

La revista, com podreu veure, és una obra coral, feta mitjançant el treball i les col·laboracions d’un munt de persones. Hem de destacar, però, la feina i la dedicació ingent i  molt especials del Sergi i del Carles, entusiastes i incansables promotors de la revista, sense els quals aquesta no hagués estat mai publicada. Feliciteu-los quan us els trobeu!!

I sí, és cert, un munt de gent, de manera directa o indirecta, s’ha embolicat en aquest projecte, però ni de lluny l’enorme nombre de les persones que ho faran al següent. Animeu-vos! Us hi esperem!!

 

A les pàgines centrals del monogràfic trobareu, a més, una breu introducció a l’exposició NOUS SOMMES TOUS DES RESPIRATEURS, que anirà apareixent i concretant-se també al llarg de tota aquesta setmana. A partir de l’obra de l’artista francés Marcel Duchamp l’exposició intentarà apropar-nos a una realitat invisible (per transparent), la contaminació de l’aire de Terrassa, i mitjançant una sèrie d’estrategies típicament duchampianes dirigides a la matèria gris (aka precisió i humor), intentarà mostrar-la en tota la seva complexitat i urgència; això és: fer-la visible. Esteu atentes a les coses que passin a l’entrada i el passadís de la planta baixa!

 

 

* Parlant de respirar (totes som, al cap i la fi, respiradores): podem dir que s’ha respirat un ambient magnífic i immillorable a l’intercanvi que 11 alumnes de batxillerat del nostre centre han realitzat a Neckarbischofsheim, Alemanya, dels dies 14 al 21 de maig: hem “gaudit” de temperatures estiuenques al centre d’Europa al mes de maig (del canvi  climàtic també s’hi parla a la revista i oblicuament a l’exposició, même), hem rebut una acollida certament càlida (sic) per part de les nostres companyes, hem explicat in a great English a les nostres partners alemanyes, italianes i poloneses què hem estat fent els darrers anys, hem realitzat moltes activitats (podríem dir que aquí sí, de vegades, ens costava respirar una mica…), hem estat a un institut alemany, un parc d’atraccions (or similar), un museu, dos aeroports, la ciutat de Heidelberg, algunes diuen que una discoteca, però això no està clar del tot, una granja, hem fet dos tallers i començat l’escape room que serà el producte final del projecte, ens hem vestit del segle XVIII i hem ballat un minué, hem conegut a molt gent, hem rigut molt (una de les formes superiors de respirar, mateixament) i hem tornat cansades però satifestes a casa, ja pensant en el proper intercanvi a l’octubre a Montesarchio, Itàlia.

Arroser la vie!

 

 

 

 

 

 

 

 

Engeguem el projecte ALIA

Alumnes de quart d’ESO i de primer de batxillerat començaran a engegar els propers dies el projecte ALIA sobre Les ciutats i la salut en col·laboració amb el CCCB, l’Institut de Salut Global de Barcelona i el col·lectiu Mixité. El projecte continua, connecta, amplia i s’integra al si del projecte Erasmus, Sustainable cities. Making visible the invisible, actualment en curs.

La situació de pandèmia que vivim no només ens recorda el fràgil equilibri dels ecosistemes i la seva interdependència, sinó que també posa en relleu les fissures de la vida urbana i la necessitat urgent de repensar el model de vida a la ciutat. Amb el 55 % de la població mundial concentrada en zones urbanes, entendre la ciutat com un ecosistema ens permet comprendre com s’interrelacionen la planificació urbana i la contaminació, la biodiversitat i la salut humana o l’emergència climàtica i l’aparició de malalties.

Podem imaginar i dissenyar ciutats capaces de garantir i millorar la salut humana i planetària? Pot la ciutat ser sostenible? Podria la biodiversitat urbana ser la medicina del futur?

El nostre centre ha acceptat el repte d’encarar i donar resposta, amb armes científiques i artístiques a un repte en concret: Com podem utilitzar la planificació urbana per dissenyar ciutats més saludables?

I és amb aquest objectiu que hem començat ja (o començarem en breu) a fer-nos preguntes, moltes i sucoses preguntes…

L’inci d’aquest projecte coincideix en el temps, a més, amb la propera exposició de city-collages fets amb la col·laboració de l’artista egarenc Imanol Buisan.  Tindreu més notícies properament… i un mapa enorme (UN ALTRE!) al passadís de la planta baixa!

El proper dissabte 15 segona sessió de formació/preparació del professorat al CCCB.

Mapes, preguntes, dades, ecosistemes, salut, ciutat, ciència, art, collages adoptats, cotxes, joc, alegria, diversitat, SAMBA!… what else??