Category Archives: Diades

Participem a la Mostra de Fotofilosofia 2019

El dia 21 de novembre és el Dia Mundial de la Filosofia. Per tal de celebrar-la, alumnat seleccionat de 4tESO i 1r de Batxillerat participarà a la Mostra de Fotofilosofia 2019 que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB a les 17h.  L’Alba Perea de 4t hi presentarà i defensarà la seva foto filosòfica davant de tot l’auditori: El poder radica en la por? D’altres que s’han plantejat, Encadenats a un nou món? de William Baquero o Què és ser dona avui?, de l’Ariadna Zafra, estan entre les seleccionades.

 

Podreu seguir en streaming la seva presentació des del canal UBtv (la de l’any passat es pot veure a http://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2018), si no, ja us farem arribar el vídeo després.

                   El poder radica en la por? Alba Perea. 4ESO

La pluja no ha tingut son; les fotos del IX Aplec… tampoc!

La pluja no ens ha deixat dinar en un bell entorn, però l’estona que ella ha fet la migdiada,  hem caminat i esmorzat tot l’institut plegats, i hem pogut fer la gimcana que els companys de batxillerat ens havien preparat amb tota la il·lusió del món. 

Com a record d’aquesta diada d’aventura, us deixem l’àlbum de fotografies perquè en mantingueu un bon record. Trieu i remeneu! El curs que ve… prepareu-vos! Serà el Xè! Festa grossa!!!

Àlbum de fotografies del IX Aplec de Les Aimerigues

Aplacem el IXè Aplec Aimerigues

Donades les circumstàncies actuals i en previsió que hi pugui haver un col·lapse circulatori que impedeixi el normal desenvolupament de la sortida, traslladem la celebració del IXè Aplec  d’aquest proper dijous dia 17 a un altre dijous. Es comunicarà amb temps.

Així doncs, aquest dijous es seguirà l’horari habitual al centre.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… per l’Aplec de sant Medir!

FOTO: MANÉ ESPINOSA. ERMITA DE SANT MEDIR

El dijous d’aquesta setmana celebrarem el VIII Aplec de Les Aimerigues. Ja sabeu que hem hagut de canviar l’emplaçament habitual i anirem a l’ermita de sant Medir a Sant Cugat. Però, qui era aquest Medir? Llegiu, llegiu…

Diu la llegenda que en Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En  aquella època els cristians eren perseguits per Dacià, seguint ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin el volguessin acceptar i adorar com a Déu.

El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. A més, abans de marxar, el bisbe va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa, i Medir va contestar que necessitava una font d’aigua fresca. Diu la llegenda que Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant en brollà aigua en abundància. Aquesta és la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.

Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Els soldats es van enfadar amb en Medir pensant-se que se n’estava rient i se’l van endur cap al castell d’Octavià.

El bisbe Sever es va amagar darrere d’un esbarzer del qual, en el moment de col·locar-s’hi, van desaparèixer les punxes i va quedar encongit. Els soldats van veure en Sever i altres persones que s’amagaven amb ell. Diu la llegenda que, després d’això, van matar a cops d’espasa en Medir i al bisbe Sever li van clavar un clau al cap.

Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres.

 

Per això el símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava. De fet, els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.

(Extret de Redacció del TOT Sant Cugat 

Ja teniu la fava i la cantimplora a punt?

A punt pel IXè Aplec Les Aimerigues!

FOTO: MANÉ ESPINOSA. ERMITA DE SANT MEDIR

Cada curs el nostre institut creix. I molt. Enguany, per motius de seguretat, hem hagut de canviar l’emplaçament de l’Aplec: de La Mola a Sant Medir (Sant Cugat). Els objectius, però no han canviat pas: conviure un dia tota la comunitat compartint camí, xerrades, rialles, manduca i jocs! Jocs d’equip de tota mena que ens preparen els joves de 1r de batxillerat.

Ens trobem a les 8h del matí i  tornarem cap a 2/4 de 5 de la tarda (16:30h).

Un cop arribats a Sant Cugat, caminarem fins l’ermita de Sant Medir. Pararem a mig camí per esmorzar. Un cop arribats, i per grups internivells que us indicarem, realitzareu una gimcana que us han preparat els vostres companys de 1r de Batxillerat.

Després d’un dinar compartit i en bona companyia, un cop recollida la brossa, iniciarem el camí de retorn.

Com que la jornada la viurem en un espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola, hem hagut de demanar permís i comprometre’ns a seguir les següents bones pràctiques:

  • Recordeu que sou en un Parc Natural, un espai protegit, en el qual cal tenir una actitud respectuosa amb l’entorn.
  • Camineu pels camins senyalitzats, sense travessar per conreus ni anar camp a través.
  • Segons les Ordenances del Parc Natural no es permet  l’arrencada de flors i mates.
  • Mantingueu discreció i silenci quan sigueu enmig del bosc, no altereu la tranquil·litat de l’indret.
  • Sempre que vingueu al Parc Natural, procureu endur-vos a casa les deixalles que genereu.

Voleu veure perquè ens agrada tant organitzar aquesta sortida? Mireu, mireu… com va ser el què vam viure en el VIII Aplec!

Diu un proverbi africà: «Si vols anar ràpid, camina sol; si vols anar lluny, ves acompanyat»

Bon aplec, comunitat!

i poseu-vos la samarreta aimeriga! 😉

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Jazz!

El jazz és un estil musical únic que es va originar al sud dels Estats Units d’Amèrica, però que té alhora les seves arrels a l’Àfrica i barreja tradicions musicals tant africanes com europees. El dimarts 30 d’abril arreu del món es commemora el Dia Internacional del Jazz.

Abans de l’aparició d’estructures socials d’integració com ara el lloc de treball, el sistema educatiu o els equips d’esport professionals, els grups de jazz eren un exemple de tolerància, cooperació, improvisació i entesa mútua,  un espai de llibertat d’expressió i emancipació de la dona.  Per tant, aquest llenguatge musical -que ha esdevingut universal-  significa llibertat, diàleg, solidaritat i ajuda mútua. I aquests són alguns dels valors fonamentals de la humanitat. Coneguem-lo!

Terrassa, des del 1953, és una ciutat de tradició jazzística i on s’hi celebra durant el mes de març un dels festivals més importants.

Durant aquesta setmana viurem jazz a l’institut.  A la biblioteca hi trobareu una exposició de llibres i discs compactes entorn aquest tema: llegiu i escolteu música!

El jazz et fa millor persona, David Murray, saxofonista participant en el Festival de Jazz de Terrassa 2019.

A Berlin, obrint el Festival de Jazz de 1964, Martin Luther King va descriure amb precisió què és el jazz i quina és la seva relació amb l’ésser humà modern. Podeu sentir el seu discurs en veu de diferents músics en aquest video:

Jazz speaks for life (¡!)
This is triumphant music.
Everybody has the Blues.
Everybody longs for meaning.
Everybody needs to love and be loved.
Everybody needs to clap hands and be happy.

23 d’abril: diada de Sant Jordi

Dimarts, tot i que era el primer dia després de vacances de setmana santa, vàreu aconseguir que la diada de Sant Jordi es celebrés en la seva plenitud; com qualsevol altre any. Hi ha poques dificultats possibles que les ganes de fer i de participar no facin impossibles. Enhorabona a totes i tots per fer possible un dia tan bonic.

Aquí teniu l’àlbum de fotografies complet.

… i recordeu que llegir

ens fa més sensats,

més prudents i, sobretot,

més interessants ;-).

Iniciem les classes amb… la Diada de sant Jordi!

La literatura no podria existir sense les paraules, ja que no només són l’instrument amb el qual es guia, sinó que elles mateixes esdevenen, i en molts casos són, literatura. 

Al llarg de la Història, segons quins moments s’ha considerat que la literatura és perillosa… Perillosa, us preguntareu? Per què? Doncs  a causa de la seva capacitat d’ajudar a pensar, de formar l’opinió de la gent, d’estimular la imaginació i, en conseqüència, la rebel∙lia.

I a això hauríem d’aspirar els joves de Les Aimerigues: a ser bons lectors de llibres i del nostre entorn,  a ser pensadors i opinadors amb criteri, a ser escriptors imaginatius i enginyosos, a ser rebels amb la mediocritat i el conformisme.

Alegrem-nos amb els companys premiats  dels concursos Literaris, Fotomat i Hipàtia que es descobriran en el VIII Certamen Literari.

Gaudiu de les activitats que us oferim al llarg del matí,  dels llibres, de les roses i de la tarda pels carrers de la ciutat.

I no deixeu mai de llegir ni escriure … Siguem rebels!

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Dia Mundial de la Poesia!

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia.  Aquest dijous, com cada any, arreu dels territoris de parla catalana  se celebra una gran festa de la paraula i les lletres amb activitats presencials i a les xarxes.   La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) tria un autor/a a qui s’encarrega un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial.  La autora d’enguany és l’escriptora Rosa Fabregat,  Doctora en Farmàcia, Acadèmica de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i Creu de Sant Jordi 2017.

POESIA
Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Rosa Fabregat

 

 

 

Llegiu aquest poema en les llengües que parleu a casa o que us encurioseixin. 

Cliqueu la paraula POESIA i escolliu! 

Us aninem a penjar a les xarxes que utilitzeu  els versos que us agraden amb la seva autoria i l’etiqueta #DiaMundialdelaPoesia #dmp19

Omplim el centre de versos i cançons!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb lletres de cançons que ens poden matar!

Aquest divendres passat, 8 de març, la majoria de vosaltres heu participat en activitats entorn el Dia Internacional de les Dones, una diada que a aquestes alçades del segle XXI encara cal reivindicar perquè els estats continuin ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones i per a la seva plena participació al procés de desenvolupament social, entre d’altres.

Cada any, des d’aquesta pàgina, us oferim lectures literàries d’autores que menen a la reflexió entorn al tema. Però no només hi ha el camí de la literatura per a la denúncia. Enguany, hem trobat un article de la revista digital Catorze.cat que creiem del tot necessari que llegiu. Pareu compte amb les lletres de les cançons que soleu cantar? La música contagiosa de moltes d’elles ens ho fan obviar, i ja podem vindicar el què vulguem amb el puny enlaire quan resulta que en el nostre dia a dia perpetuem d’una manera ben alegre allò que estem acusant. Tots els esterotips que desmuntem per una banda, els eternitzem per una altra.  Llegim l’article:

“No olvides que tu cuerpo me pertenece”, “Yo quiero una mujer como la tele/ que hable solo cuando uno quiere”, “Pegarte, luego violarte hasta que digas sí”. El masclisme és estructural i, encara ara, normalitzat. La música que es fa i que es consumeix, moltes cançons de gran èxit, són un fidel reflex del que som com a societat.

El col·lectiu Devermut s’ha proposat denunciar-ho en aquest vídeo, en què dones de diversos sectors de l’art i la comunicació canten fragments de cançons que moltes vegades passen desapercebuts i que són clarament violents, misògins i masclistes.

QUÈ US HA SEMBLAT? 

EL DEBAT ESTÀ SERVIT!

Nota: Agraïm a @CatorzeCat la publicació d’aquest article.

DENIP 19. Els murs de la vergonya

Konstantinos Kavafis.  Murs

Sense respecte, sense vergonya, sense pietat,
van construir murs grans i alts, al voltant meu.

I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No penso en res més: aquest destí

em rossega la ment.

Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que no els vaig veure quan

aixecaven els murs?

Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
Imperceptiblement ens van tancar,

fora del món

Dia Mundial de la Sida

Les xifres de persones infectades amb aquest virus han millorat, però d’entre els 3.381 casos nous de l’any 2017, 402 corresponen a joves entre 15 i 24 anys. Alerta, doncs, amb les conductes de risc. No us deixeu endur pel bombardeig de vídeos i modes sexuals que us arriben a través de les xarxes socials i feu cas de les campanyes de prevenció.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… noies!

vaig sentir-me bonica fins als dotze
quan va començar a madurar-me el cos com una fruita nova
i de sobte
els homes em miraven els malucs acabats de néixer i salivaven
els nens no volien jugar a cuit i amagar a l’hora del pati
volien tocar totes les parts noves
i desconegudes que tenia
les parts que no sabia com vestir
que no sabia com portar
i que mirava d’enterrar entre les costelles

tetes
deien
i odiava la paraula
odiava que em fes vergonya dir-la
que encara que es referís al meu cos
no em pertanyés
els pertanyia a ells
i la repetien com si
fos un mantra
tetes
va dir
ensenya-me-les
aquí no hi ha res a veure tret de culpa i de vergonya
miro de podrir-me a la terra que tinc sota els peus
però encara soc al davant
dels seus dits com ganxos
i quan ataca per adelitar-se en les meves mitges llunes
li mossego l’avantbraç i decideixo que odio aquest cos
dec haver fet alguna cosa horrible per mereixe’l

quan torno a casa li dic a la mare
els homes del carrer estan afamats
em diu
que no em vesteixi amb els pits penjant
em va dir als nois se’ls despertarà la fam si veuen fruita
diu que m’assegui encreuant les cames
com fan les dones decents
o els homes s’emprenyaran i es barallaran
va dir que puc estalviar-me problemes
si aprenc a comportar-me com una senyoreta
però el problema és
que no té cap sentit
no em puc ficar al cap
que hagi de convèncer la meitat de la població
mundial
que el meu cos no és el seu llit
tinc feina a aprendre les conseqüències de ser dona
quan hauria d’estar aprenent ciència i mates
m’agrada fer la roda i gimnàstica i no m’imagino
anar pel món amb les cames tancades
com si amaguessin un secret
com si acceptar les parts del meu cos
els convidés a tenir pensaments untuosos
no em sotmetré a la seva ideologia
perquè dir-nos putes és cultura de la violació
lloar les verges és cultura de la violació
no soc un maniquí en un aparador
de la teva botiga preferida
no pots vestir-me ni
llençar-me quan estigui gastada
no ets cap caníbal
el que fas no és responsabilitat meva
t’has de controlar tu

quan torno a l’escola
i els nois li xiulen al meu cul
els empenyo i els faig caure
potes enlaire
i els dic desafiadora
tetes
la cara que fan no té preu
 

el sol i les seves flors
© Rupi Kaur
© de la traducció: Bel Olid
© Editorial Empúries, 2018

 https://www.catorze.cat/noticia/10912/art/cr/ixer
*clicant el títol podreu llegir part del llibre, gentilesa de l’editorial.

#25nov

Ajornat el cros d’aquest dissabte 17 per les pluges

Degut a les fortes pluges que vam patir ahir a la ciutat, les pistes de Can Jofresa s’han malmès en alguns punts. Per això i, en previsió de pluges abundants al llarg d’aquest cap de setmana,  el Consell Esportiu del Vallès Occidental ha decidit ajornar aquesta cita on s’hi inscriuen més de 4.000 joves esportistes per tal de garantir-ne la seguretat.

Properament se us notificarà la nova data d’una de les jornades esportives de la ciutat més esperades pee tots vosaltres, a través del vostre professorat d’Educació física.

Aquí podeu llegir el comunicat oficial.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Rosa i el Joan!

Són la Rosa Sayeras i el Joan Martínez que tots coneixeu. I doncs? Doncs perquè els profes també escriuen. I també guanyen premis. I que ambdós ho siguin de l’àmbit de Tecnomat ens mostra que la comunicació, l’escriure, la literatura… no són un reducte de l’àmbit lingüístic, com no ho és la matemàtica, per exemple, que ja heu experimentat que la trobem arreu. Benvinguts a la transversalitat del coneixement!

Ens plau presentar-vos dos textos literaris diferents, amb estils diferents adequats cadascun al seu gènere i premiats ambdós en els Jocs Florals d’enguany. En aquesta pàgina hem pogut llegir textos guanyadors de categoria jove. Avui ho farem de la categoria d’adults. Són textos emocionants, però llargs. Per això el conte de la Rosa, concretament, caldrà llegir-lo a partir d’un enllaç perquè no tenim prou espai. Que els gaudiu com ho hem fet els que els hem llegit abans!!

SÒNIA (Joan Martínez)

Em dic Mateu i ella és la Sònia.
No cal que li pregunteu res.
No hi sent.
Ni tampoc parla.
Només escriu.
Escriu tot el dia;
i de vegades també a la nit.

Ho fa amb una ploma que havia estat de la seva mare.
Una preciosa estilogràfica Kynsey amb plomí d’or de 14 quirats.
Fa una lletra ovalada i lleugerament inclinada cap endavant.
És una escriptura que sembla com feta de lletres de gelatina.

Però no fa servir mai tinta negra.
Perquè sap que les vides alegres escrites en tinta negra són mentida;
i si escrivís les tristes, aleshores serien inconsolables.
A ella li agrada la tinta Waterman de color blau Florida.
Perquè és veritat que no hi sent.
Ni tampoc parla.
Però sí que hi veu.
I sap que la vida és de color blau Florida.

Té un preciós escriptori ‘abattant’ d’estil isabelí en fusta de noguera
i un desig incontrolable d’escriure-ho tot;
de treure la vida i les paraules de la gàbia del soroll
i arrecerar-les en un càlid i delicat paper verjurat Galgo de 90 grams.

Perquè contra la lògica maleducada
i sota un llum de sobretaula Led Scarlett Crom de 5 Watts
la Sònia sap que només el silenci escriu paraules lliures.
Ella no hi sent.
Ni tampoc parla.
I jo llegeixo una vida plena de vida escrita en tinta blava.

 

“NEW BALANCE” (Rosa Cristina Sayeras)

A tu, papa, perquè sense ser-hi, ets ben present. A tu, mama, perquè t´admiro de manera infinita.

Jordi i Montse, per ser-hi sempre junts.

Aparentment podia semblar un calçat esportiu normal. No ho era i n´estava convençuda. Quan li vaig preguntar a la mama si podia quedar-me aquelles vambes que havia trobat en una bossa al garatge, es va quedar perplexa, però no ho va dubtar: “Et van bé? Si et van bé, segur que et correspon fer-les servir a tu”, em va deixar caure amb un somriure agredolç. Així va ser com aquell divendres quatre de setembre de 2015, mentre buscava algun objecte perdut entre el merder del garatge, vaig trobar unes New Balance blaves i blanques que ràpidament em vaig apropiar.

Decisió presa. Sí, em semblava una causa adequada. Aquelles esportives em servirien per córrer, explorar i conèixer tots els camins i corriols que envoltaven Llampaies. Ni gimnasos, ni Barcelona, ni Terrassa; es quedaven a Llampaies per acompanyar-me en les corregudes dels caps de setmana.

[…] cliqueu el títol del conte per continuar llegint-lo a la pàgina del