Category Archives: Diades

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb llibres que tracten la Sida!

Com reaccionaries si sabessis que una companya de la classe té una malaltia que està “mal vista” a nivell social? D’això tracta CRISPETES PER A LA NORMA SCHWEIZER: de com actua l’entorn de la Norma quan saben que aquesta és portadora del virus VIH i dels sentiments d’ella. 

Per què la literatura s’ha fet ressò d’aquesta malaltia a la que es dedica un dia mundial? Perquè aquesta malaltia infecciosa ha estat la causant de la mort de milions de persones  -especialment els anys 80 i 90-, i ha provocat un estigma  (rebuig) social cap als malalts i a certs col·lectius  donat que una de les maneres que es pot contagiar és a través de la sang (relacions sexuals, xeringues sense desinfectar,…). Recordeu, per exemple,  la vida del cantant Freddie Mercury a la pel·lícula “Bohemian Rhapsody”.  Per això cada 1 de desembre és conmemora el Dia Mundial de la Sida, per conèixer-la, per perdre-li la por, per saber com evitar-la… Actualment els avenços en matèria de prevenció i tractament han estat extraordinaris, però aquesta malaltia remunta quan es baixa la guàrdia i no s’està informat.

Cliqueu els enllaços. Hi trobareu recomanacions de llibres excel·lents que tracten aquest tema de diferents maneres  i també informació sanitària que us serà molt útil. Si sou cinèfils, us deixem un llistat de pel·lícules que us agradarà veure.

LLegiu, informeu-vos, parleu-ne. Fora discriminacions socials! 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en motiu del 25/N!

Sis poetesses contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seves paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.

Recordem les mortes i consolem les vives.

Diu Rosa Leveroni:

Són veus d’un mateix cant… Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!…

Afegeix Clementina Arderiu:

Si visc no visc.

Ni mar ni treva
ni l’or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc no visc.

Alerta Maria Àngels Anglada:

Convidar les poetes és cosa perillosa.
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treuen cap colom de dintre d’un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d’una nit insomne.
No us en fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim
-ja ho escriví Ausiàs March:
l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

Afirma Montserrat Abelló:

Desembasto els anys
que damunt del cos
s’han tornat cuirassa.

Em miro al mirall
i ni veig altra cosa
que aquesta pell

Que se m’adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.

Però em queden els ulls i sé
que dins d’aquest cos
encara m’hi corre ben roja la sang.

I acaba Maria Beneyto:

Sola pues ya, me miro, reconozco
en mí la carne resistente
loca y sucia de tierra
apodada mujer.

(Extret de https://vidapervida.blogspot.com/2012/11/25n-contra-la-violencia-de-genere-cor.html)

En aquest clam, no hi podia faltar l’estimada Maria Mercè Marçal:

Sabrem refer camins, pel viu de l’ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d’avui duu un SÍ a l’altre costat.

Som com pensem. I tu, com penses?

Participem a la Mostra de Fotofilosofia 2019

El dia 21 de novembre és el Dia Mundial de la Filosofia. Per tal de celebrar-la, alumnat seleccionat de 4tESO i 1r de Batxillerat participarà a la Mostra de Fotofilosofia 2019 que tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB a les 17h.  L’Alba Perea de 4t hi presentarà i defensarà la seva foto filosòfica davant de tot l’auditori: El poder radica en la por? D’altres que s’han plantejat, Encadenats a un nou món? de William Baquero o Què és ser dona avui?, de l’Ariadna Zafra, estan entre les seleccionades.

 

Podreu seguir en streaming la seva presentació des del canal UBtv (la de l’any passat es pot veure a http://www.ub.edu/ubtv/video/fotofilosofia-2018), si no, ja us farem arribar el vídeo després.

                   El poder radica en la por? Alba Perea. 4ESO

Bon dia, bona setmana, bona lectura… per santa Cecília!

Ens afegim a la proposta d’activitats de l’àmbit artístic aprofitant la cel·lebració del dia de la patrona dels músics, santa Cecília, per oferir-vos suggeriments lectors relacionats amb la música. Hi ha tanta varietat, que se’ns queda petita aquesta entrada. Hem fet una petita selecció pensant en totes les edats i ens hem reservat algun llibre que es mereix entrada per si sol. Però recordeu el més important:  aneu a les llibreries i a les biblioteques: remeneu, trieu, llegiu! 

  • L’amor fora de mapa (Sembra Llibres), de Roc Casagran (els que heu fet 3ESO ja coneixeu aquest autor sabadellenc). Parteix de les vivències de tres joves (un poeta, un músic i una activista social) per retratar un moment vital i una manera d’entendre l’amor fora dels mapes establerts. Els poemes que hi apareixen  s’han transformat en un àlbum homònim obra de Mireia Vives i Borja Penalba.

  • L’assassinat de Guillem de Berguedà (Amsterdam), el líder del grup Brams, Francesc Ribera ‘Titot’, va musicar l’obra del trobador del segle XII Guillem de Berguedà l’any 2003, i, estirant el fil, ha publicat la seva apassionant vida i la seva misteriosa mort.
  • Obriu les portes (Sembra Llibres)és un magnífic àlbum il·lustrat per la Gemma Capdevila que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. Basat en una cançó dels Txarango. 

  • L’assassinat del professor de Música (Barcanova), de Jordi Sierra. Quan segresten el seu professor de música, una colla de joves hauran de posar en pràctica els seus coneixements de solfeig, d’història de la música i  el sentit comú per evitar el desastre. (també podeu trobar L’assassinat del professor de Matemàtiques, el de Llengua…)
  • El llibre blau de Blaumut (Columna). Entrevistes, fotografies i lletres del grup Blaumut, feta pels periodistes de la revista musical Enderrock.

Per acabar, un deixem aquest article Dona i música que us permetrà conèixer moments biogràfics d’algunes compositores, intèrprets i  pedagogues, -moltes d’elles nascudes a Catalunya-, que es van donar a conèixer a nivell internaciona gràcies a les seves qualitats interpretatives. 

Llegiu, sí, però també escolteu:   La música és un llenguatge universal que ens apropa!

La pluja no ha tingut son; les fotos del IX Aplec… tampoc!

La pluja no ens ha deixat dinar en un bell entorn, però l’estona que ella ha fet la migdiada,  hem caminat i esmorzat tot l’institut plegats, i hem pogut fer la gimcana que els companys de batxillerat ens havien preparat amb tota la il·lusió del món. 

Com a record d’aquesta diada d’aventura, us deixem l’àlbum de fotografies perquè en mantingueu un bon record. Trieu i remeneu! El curs que ve… prepareu-vos! Serà el Xè! Festa grossa!!!

Àlbum de fotografies del IX Aplec de Les Aimerigues

Aplacem el IXè Aplec Aimerigues

Donades les circumstàncies actuals i en previsió que hi pugui haver un col·lapse circulatori que impedeixi el normal desenvolupament de la sortida, traslladem la celebració del IXè Aplec  d’aquest proper dijous dia 17 a un altre dijous. Es comunicarà amb temps.

Així doncs, aquest dijous es seguirà l’horari habitual al centre.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… per l’Aplec de sant Medir!

FOTO: MANÉ ESPINOSA. ERMITA DE SANT MEDIR

El dijous d’aquesta setmana celebrarem el VIII Aplec de Les Aimerigues. Ja sabeu que hem hagut de canviar l’emplaçament habitual i anirem a l’ermita de sant Medir a Sant Cugat. Però, qui era aquest Medir? Llegiu, llegiu…

Diu la llegenda que en Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En  aquella època els cristians eren perseguits per Dacià, seguint ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin el volguessin acceptar i adorar com a Déu.

El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. A més, abans de marxar, el bisbe va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa, i Medir va contestar que necessitava una font d’aigua fresca. Diu la llegenda que Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant en brollà aigua en abundància. Aquesta és la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.

Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Els soldats es van enfadar amb en Medir pensant-se que se n’estava rient i se’l van endur cap al castell d’Octavià.

El bisbe Sever es va amagar darrere d’un esbarzer del qual, en el moment de col·locar-s’hi, van desaparèixer les punxes i va quedar encongit. Els soldats van veure en Sever i altres persones que s’amagaven amb ell. Diu la llegenda que, després d’això, van matar a cops d’espasa en Medir i al bisbe Sever li van clavar un clau al cap.

Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres.

 

Per això el símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava. De fet, els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.

(Extret de Redacció del TOT Sant Cugat 

Ja teniu la fava i la cantimplora a punt?

A punt pel IXè Aplec Les Aimerigues!

FOTO: MANÉ ESPINOSA. ERMITA DE SANT MEDIR

Cada curs el nostre institut creix. I molt. Enguany, per motius de seguretat, hem hagut de canviar l’emplaçament de l’Aplec: de La Mola a Sant Medir (Sant Cugat). Els objectius, però no han canviat pas: conviure un dia tota la comunitat compartint camí, xerrades, rialles, manduca i jocs! Jocs d’equip de tota mena que ens preparen els joves de 1r de batxillerat.

Ens trobem a les 8h del matí i  tornarem cap a 2/4 de 5 de la tarda (16:30h).

Un cop arribats a Sant Cugat, caminarem fins l’ermita de Sant Medir. Pararem a mig camí per esmorzar. Un cop arribats, i per grups internivells que us indicarem, realitzareu una gimcana que us han preparat els vostres companys de 1r de Batxillerat.

Després d’un dinar compartit i en bona companyia, un cop recollida la brossa, iniciarem el camí de retorn.

Com que la jornada la viurem en un espai protegit del Parc Natural de la Serra de Collserola, hem hagut de demanar permís i comprometre’ns a seguir les següents bones pràctiques:

  • Recordeu que sou en un Parc Natural, un espai protegit, en el qual cal tenir una actitud respectuosa amb l’entorn.
  • Camineu pels camins senyalitzats, sense travessar per conreus ni anar camp a través.
  • Segons les Ordenances del Parc Natural no es permet  l’arrencada de flors i mates.
  • Mantingueu discreció i silenci quan sigueu enmig del bosc, no altereu la tranquil·litat de l’indret.
  • Sempre que vingueu al Parc Natural, procureu endur-vos a casa les deixalles que genereu.

Voleu veure perquè ens agrada tant organitzar aquesta sortida? Mireu, mireu… com va ser el què vam viure en el VIII Aplec!

Diu un proverbi africà: «Si vols anar ràpid, camina sol; si vols anar lluny, ves acompanyat»

Bon aplec, comunitat!

i poseu-vos la samarreta aimeriga! 😉

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Jazz!

El jazz és un estil musical únic que es va originar al sud dels Estats Units d’Amèrica, però que té alhora les seves arrels a l’Àfrica i barreja tradicions musicals tant africanes com europees. El dimarts 30 d’abril arreu del món es commemora el Dia Internacional del Jazz.

Abans de l’aparició d’estructures socials d’integració com ara el lloc de treball, el sistema educatiu o els equips d’esport professionals, els grups de jazz eren un exemple de tolerància, cooperació, improvisació i entesa mútua,  un espai de llibertat d’expressió i emancipació de la dona.  Per tant, aquest llenguatge musical -que ha esdevingut universal-  significa llibertat, diàleg, solidaritat i ajuda mútua. I aquests són alguns dels valors fonamentals de la humanitat. Coneguem-lo!

Terrassa, des del 1953, és una ciutat de tradició jazzística i on s’hi celebra durant el mes de març un dels festivals més importants.

Durant aquesta setmana viurem jazz a l’institut.  A la biblioteca hi trobareu una exposició de llibres i discs compactes entorn aquest tema: llegiu i escolteu música!

El jazz et fa millor persona, David Murray, saxofonista participant en el Festival de Jazz de Terrassa 2019.

A Berlin, obrint el Festival de Jazz de 1964, Martin Luther King va descriure amb precisió què és el jazz i quina és la seva relació amb l’ésser humà modern. Podeu sentir el seu discurs en veu de diferents músics en aquest video:

Jazz speaks for life (¡!)
This is triumphant music.
Everybody has the Blues.
Everybody longs for meaning.
Everybody needs to love and be loved.
Everybody needs to clap hands and be happy.

23 d’abril: diada de Sant Jordi

Dimarts, tot i que era el primer dia després de vacances de setmana santa, vàreu aconseguir que la diada de Sant Jordi es celebrés en la seva plenitud; com qualsevol altre any. Hi ha poques dificultats possibles que les ganes de fer i de participar no facin impossibles. Enhorabona a totes i tots per fer possible un dia tan bonic.

Aquí teniu l’àlbum de fotografies complet.

… i recordeu que llegir

ens fa més sensats,

més prudents i, sobretot,

més interessants ;-).

Iniciem les classes amb… la Diada de sant Jordi!

La literatura no podria existir sense les paraules, ja que no només són l’instrument amb el qual es guia, sinó que elles mateixes esdevenen, i en molts casos són, literatura. 

Al llarg de la Història, segons quins moments s’ha considerat que la literatura és perillosa… Perillosa, us preguntareu? Per què? Doncs  a causa de la seva capacitat d’ajudar a pensar, de formar l’opinió de la gent, d’estimular la imaginació i, en conseqüència, la rebel∙lia.

I a això hauríem d’aspirar els joves de Les Aimerigues: a ser bons lectors de llibres i del nostre entorn,  a ser pensadors i opinadors amb criteri, a ser escriptors imaginatius i enginyosos, a ser rebels amb la mediocritat i el conformisme.

Alegrem-nos amb els companys premiats  dels concursos Literaris, Fotomat i Hipàtia que es descobriran en el VIII Certamen Literari.

Gaudiu de les activitats que us oferim al llarg del matí,  dels llibres, de les roses i de la tarda pels carrers de la ciutat.

I no deixeu mai de llegir ni escriure … Siguem rebels!

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Dia Mundial de la Poesia!

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia.  Aquest dijous, com cada any, arreu dels territoris de parla catalana  se celebra una gran festa de la paraula i les lletres amb activitats presencials i a les xarxes.   La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) tria un autor/a a qui s’encarrega un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial.  La autora d’enguany és l’escriptora Rosa Fabregat,  Doctora en Farmàcia, Acadèmica de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i Creu de Sant Jordi 2017.

POESIA
Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Rosa Fabregat

 

 

 

Llegiu aquest poema en les llengües que parleu a casa o que us encurioseixin. 

Cliqueu la paraula POESIA i escolliu! 

Us aninem a penjar a les xarxes que utilitzeu  els versos que us agraden amb la seva autoria i l’etiqueta #DiaMundialdelaPoesia #dmp19

Omplim el centre de versos i cançons!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb lletres de cançons que ens poden matar!

Aquest divendres passat, 8 de març, la majoria de vosaltres heu participat en activitats entorn el Dia Internacional de les Dones, una diada que a aquestes alçades del segle XXI encara cal reivindicar perquè els estats continuin ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones i per a la seva plena participació al procés de desenvolupament social, entre d’altres.

Cada any, des d’aquesta pàgina, us oferim lectures literàries d’autores que menen a la reflexió entorn al tema. Però no només hi ha el camí de la literatura per a la denúncia. Enguany, hem trobat un article de la revista digital Catorze.cat que creiem del tot necessari que llegiu. Pareu compte amb les lletres de les cançons que soleu cantar? La música contagiosa de moltes d’elles ens ho fan obviar, i ja podem vindicar el què vulguem amb el puny enlaire quan resulta que en el nostre dia a dia perpetuem d’una manera ben alegre allò que estem acusant. Tots els esterotips que desmuntem per una banda, els eternitzem per una altra.  Llegim l’article:

“No olvides que tu cuerpo me pertenece”, “Yo quiero una mujer como la tele/ que hable solo cuando uno quiere”, “Pegarte, luego violarte hasta que digas sí”. El masclisme és estructural i, encara ara, normalitzat. La música que es fa i que es consumeix, moltes cançons de gran èxit, són un fidel reflex del que som com a societat.

El col·lectiu Devermut s’ha proposat denunciar-ho en aquest vídeo, en què dones de diversos sectors de l’art i la comunicació canten fragments de cançons que moltes vegades passen desapercebuts i que són clarament violents, misògins i masclistes.

QUÈ US HA SEMBLAT? 

EL DEBAT ESTÀ SERVIT!

Nota: Agraïm a @CatorzeCat la publicació d’aquest article.

DENIP 19. Els murs de la vergonya

Konstantinos Kavafis.  Murs

Sense respecte, sense vergonya, sense pietat,
van construir murs grans i alts, al voltant meu.

I sec, ara i aquí, desesperat i sol.
No penso en res més: aquest destí

em rossega la ment.

Tenia moltes coses a fer, fora d’aquí.
Com és que no els vaig veure quan

aixecaven els murs?

Cap soroll de paletes, cap veu, no vaig sentir.
Imperceptiblement ens van tancar,

fora del món

Dia Mundial de la Sida

Les xifres de persones infectades amb aquest virus han millorat, però d’entre els 3.381 casos nous de l’any 2017, 402 corresponen a joves entre 15 i 24 anys. Alerta, doncs, amb les conductes de risc. No us deixeu endur pel bombardeig de vídeos i modes sexuals que us arriben a través de les xarxes socials i feu cas de les campanyes de prevenció.