Category Archives: matèries

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Cris López, Elixir 17!

Aprofitem que aquesta setmana es celebra a Terrasa l’@ElixirPoetic, el primer festival poètic que fa arribar la poesia a tots els districtes de la ciutat, dona veu a la realitat social del moment, és accessible a la diversitat sensorial i és sorpresa i és secret….

I a més perquè la cloenda la fan el dissabte 17 de juny a la Maurina -21h- a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya.  Al costat del nostre institut, hi trobaràs poesia, música i art efímer.

Una de les poetes que hi participen és Cris(tina) López, nascuda a Terrassa el 1982. Lectora apassionada des de petita, comença a escriure contes als cinc anys, fent provatures en la novel·la durant l’adolescència i trobant la pròpia pell dins la poesia als vint-i-cinc anys. Diu d’ella mateixa que escriu des de que té memòria. Et deixem amb un tastet de la seva obra:

 

Una casa mai no és una llar

Una casa mai no és una llar
si no hi ha terra i arbres
si no hi esclaten flors
en arribar la primavera.
Si no s’hi escolta el batre de la píuja
contra les fulles
contra la serra
contra el mar
si no hi ha indicis de tempesta
de batalla
de quelcom gran.
Si no hi ha foc
si no hi ha sang
si no hi ha pedres enterrades en fang
si no hi és possible la ferida
si no hi habita el record de la mare
ni el desig de l’infant.

 (clica la imatge per saber-ne més)

 

Exposició de Projectes de Recerca

El projecte de recerca és un conjunt d’activitats de descoberta i recerca realitzades per l’alumnat de 4t d’ESO en equip, sobre un tema transversal del currículum o focalitzat en un àmbit determinat, per tal de comprovar el grau d’autonomia de l’alumnat i la seva capacitat per treballar en grup.

Els nostres joves de 4t d’ESO ahir  van concloure el procés del seu treball fent-ne l’exposició oral i lliurant la memòria davant un tribunal de professorat i companys. Alguns del temes de la seva recerca han girat en torn a: Cosmètica natural, Manga, Programació aplicacions informàtiques, La seguretat en les xarxes socials, Disseny 3D del nostre institut, Dones romanes i modernesEl món del tatuatge, Nutrició, Animació de persones per ordinador amb diferents estils, Immigració:  segones generacions, Recorregut botànic pel  Vallparadís, La nostra aplicació informàtica, Publicitat a la TV,  Dissenyar i construir un vehicle autopropulsat,…

Ha estat un plaer escoltar  les conclusions de les seves investigacions, amb aportacions i resultats molt interessants.

La felicitat està en l’alegria de l’assoliment i l’emoció de l’esforç creatiu. Si no mireu aquesta representació…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Mario Perea!

Cerrada por la melancolía

-Premi Narrativa castellana 3r i 4t d’ESO-

Quizá sería bueno decirle <<Yo sólo soy humano>>, así nos quedaría claro a ambos cómo serán las cosas. ¿Cómo te apareces delante de la mujer que amas para decirle que la ves de una manera cristalina, pero que tú no eres más que un simple mortal que  -por más promesas que hagas- un día morirás y la dejarás sola, o viceversa? A mí me parece que este mundo tiene un sentido del humor muy irónico: un minuto la estás viendo reír y al siguiente no sabes si está confundida, desesperada, triste, cansada, agobiada por el peso de las cosas o intentando gritar sin molestar al vecindario.

¿No te desespera? ¿Cómo llegas y le dices que todo va a estar bien si no tienes ni la más mínima idea de cómo combatir la lágrima que asoma por sus ojos? Maldita tristeza líquida que va dejando una estela salina mientras baja hasta tocar su pecho y entra hasta lo más hondo de su corazón para instalarse ahí donde tu mano no alcanza a borrarla y el recuerdo no consigue dejarla en paz…

Uno está ahí diciendo “te amo”,  y esperando que esas palabras sean las mejores armas que el sentimiento, la razón y el corazón combinados puedan dar. Uno está ahí, parado bajo la lluvia y dispuesto a esperar el tiempo que sea necesario hasta que ella logre saltar el charco y alcanzar la mano que le estás tendiendo. Y si no puede ser, entonces te echas sobre el charco para que pise tu espalda y no tenga que caer. Y si no quiere caminar, entonces retrocedes hasta ponerte detrás de ella y la empujas para que siga adelante -ya mañana inventaras un “lo siento” lo suficientemente convincente para que entienda el porqué de la agresión- y entonces, sólo entonces, podrás considerarte el héroe que siempre has inventado en tu cabeza.

¿Y ella? Ella no pide a gritos un príncipe azul, quizá sólo necesite no sentirse abandonada y sin una guía en este cínico y cruel mundo de espejos retorcidos que buscan armar una idea falsa de lo que está buscando mientras se quiere encontrar. Ayudarla a ser, ese es el truco. Ayudarla a ser ella misma, ayudarla a encontrarse, a superar sus miedos, a viajar a través de la tormenta, a encontrar agua en medio del desierto. Y si llora, estás para secar su lágrima; y si titubea, tienes una certeza en la voz para combatirla; y si mira hacia atrás, volteas el horizonte para que encuentre siempre el frente a donde sea que camine. Porque eres el héroe -o eso intentas-, porque no te está permitido fallar o fallarle, porque tienes prohibido no intentarlo y decirle “no se puede” .

 

…i avui comencem el Projecte Sortim!

Ja tenim tot l’institut en dansa! Els joves de 1r a 3r d’ESO inicien avui fins divendres el tercer i últim projecte transversal del curs 16-17.

Els de 1r d’ESO coneixeran un altre entorn rural viatjant al Ripollès; els de 2n d’ESO s’endinsaran a l’urb de Barcelona descobrint-ne mil i un detalls fins ara desconeguts i els de 3r d’ESO es capbussaran a les aigües del Garraf a veure que els aporta de nou el mar.

Cada dia és un nou pas…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Doaa Berkani!

-Premi Sant Jordi 16·17-

-Poesia castellana 1r/2n Batxillerat-

(RE)CONOCERME

El mareo de mis palabras,
con tus besos, ahogadas.
La guerra fría
entre tu fuerza
y mis deseos.
Mi piel violeta,
como retrato,
de mi opinión violada.

 

 

Y de repente
nos (re)conocimos
en mi reflejo
de aquel espejo
aunque intervino,
ese inocente,
en el duelo
de nuestras miradas en llamas.

 

 

Me desaté,
rompí mis fronteras inestables.
Me arriesgué a perderme
para encontrarme,
lamentándome
de no haber amado
a esa alma partida
que solo necesitaba
despertarse de su pesadilla.

A esa alma mía.
Mía y de nadie más.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Paula Ramos!

ESA NO ES LA MANERA

-Premi Poesia castellana 1r-2n ESO Sant Jordi.17-

Rumores, burlarse, dejar a alguien fuera
robar, matar, herir esa no es la manera
cotilleos, amenazas por qué tanta maldad
golpear, patear, eso es crueldad.

Deja vivir

para vivir no hace falta insultar
ni tampoco matar

por qué tanta crueldad.

Se ofrecen voluntarios para poder ayudar,
a niños y mayores y que dejen de maltratar.

No necesito dinero que gastar
solo gente que siente que esto se tiene que acabar.

El fet migratori, una riquesa

 

 

 

 

Des de l’àmbit de Socitic a 2n d’ESO, desprès d’aprofundir en el tema de “Població i Moviments Migratoris”,  l’Ajuntament de Terrassa, a través del servei de Ciutadania, ha produït una exposició, que ha posat a disposició del nostre Institut per donar valor el passat migratori de la ciutat i el seu present intercultural. La mostra, titulada “Migracions, arrels que ens enriqueixen”, es va estrenar a l’abril, on estarà exposada fins el 25 de maig.

“Migracions, arrels que ens enriqueixen”, consta de deu plafons que relaten l’experiència migratòria de diferents persones a les quals s’ha entrevistat expressament per a l’elaboració de l’exposició, o de les seves famílies. El mateixos protagonistes expliquen com han viscut i viuen a Terrassa, així com les seves expectatives i motivacions d’abans d’arribar a la ciutat. A través de les històries mostrades als plafons, es transmet la riquesa aportada pel fet migratori i sobretot el present intercultural de la ciutat, fruit de dècades de migracions.

A més,  ens han ofert un taller complementari per reflexionar i debatre sobre les temàtiques de l’exposició. S’han programat sis sessions d’aquest taller perquè els 90 alumnes de segon curs d’ESO  reflexionin sobre les migracions i la diversitat cultural i d’origen.

Per aprofundir encara més i relacionar-ho amb un tema d’actualitat, la Creu Roja ens ha fet unes xerrades sobre els “Refugiats”, amb la viva veu d’una voluntària: fer-nos entrar en un món que és molt actual però que sembla que sigui molt llunyà.

Amb els tallers, xerrades i exposicions cerquem com a objectiu que els alumnes puguin comprendre millor el món que els envolta en el seu dia a dia, així com valorar la feina i tasques de persones que treballen per crear una societat més justa i més humana.

Bon dia, bona setmana bona lectura amb… Un mar de paraules callades!

Certamen literari Sant Jordi 16-17

Text guanyador Narrativa catalana 3r-4t d’ESO. Paula García. 4t d’ESO

M’agrada escoltar el cant dels ocells tots els matins, i que al sortir de casa, la lleu brisa acariciï la meva cara.

M’agrada l’olor de la terra mullada i veure les gotes de pluja a les flors.

M’agrada la companyia dels meus amics.

M’agraden les abraçades inesperades i els petons plens d’amor.

M’agrada escoltar el silenci.

M’agrada veure les fotos antigues i recordar aquells moments que et feien feliç.

M’agraden els llibres gruixuts.

M’agrada imaginar un món on regna la pau, i la guerra només és una paraula sense significat ni valor.

M’agraden els dies grisos i plujosos de l’hivern, quan està permès quedar-te a casa i gaudir de la lectura d’un bon llibre amb una bona tassa de xocolata calenta.

M’agrada sentir el tacte de l’edredó sobre la pell nua.

M’agrada veure les estrelles en l’obscuritat de la nit.

M’agrada fer l’idiota quan estic sola.

La millor música? La pluja, i d’acompanyament l’orquestra dirigida pels trons.

El millor perfum? El dels llibres.

El millor pla? El que es fa sense haver estat previst.

La millor sensació? Fer i dir el que tu vols sense que ningú et digui el contrari. No pots ser com un mar de paraules callades: pots arribar a ofegar-te al intentar sortir a la superfície. La única manera d’impedir-ho es deixar-les sortir en forma de llàgrima i buidar-te de tot el que et fa mal, per poder omplir-te de nou amb tota la felicitat possible que t’ofereix el món.

Perquè són totes aquestes coses que ens callem i que no fa falta dir, tots els “m’agrada” i els “odio” el que ens fan ser com som, cadascú és únic i diferent, i això és perfecte mentre que ens respectem els uns als altres.

 

Egipte a Les Aimerigues

Egipte és un dels Estats més poblats del continent africà. La gran majoria de la població viu a les vores del riu Nil (uns 40,000 km²) i del canal de Suez. El país és famós per la seva antiga civilització i per alguns dels seus impressionants monuments.

L’alumnat de 1r d’ESO, encuriosit, ha volgut conèixer aquesta antiga i meravellosa civilització. I així ha sorgit el Projecte Egipte treballat de manera conjunta des dels àmbits @_Tecnomat @aimerigscience  i @sociticaimerich .

El resultat de la seva recerca queda recollit en una exposició a una sala del Museu Egipci (aula C3 Escola d’Adults Ramon Llull, annex al nostre institut).

Hi sou convidats a l’horari que es detalla al programa de mà adjunt.

Els propis investigadors us faran de guia per la sala i  estaran encantats d’explicar-vos el resultat de les seves investigacions!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els altres Wonder!

Des de l’any 2012, Wonder es manté entre els llibres més venuts a Catalunya. I tot gràcies a una trobada inesperada en un supermercat: la de la RJ Palacio i els seus fills amb una nena que patia la síndrome de Treacher Collins.

I del sentiment de culpabilitat que tingué l’autora, en no saber ensenyar el seu fill petit a no espantar-se, en va sorgir aquest personatge que commou grans i petits,  i que vosaltres, noies i nois de 1r d’ESO tan bé heu sabut reflectir en els vostres comentaris a través de @lengualandia.  Deu ser per això, de la manera que heu sabut engrescar al públic lector aimeric, que ens vau demanar si el personatge tenia continuïtat. Doncs sí. Hi ha seqüeles: us presentem doncs, els altres Wonder.

L’escriptora ens diu que el que volia mostrar era la visió dels altres personatges que acompanyen l’August. Les podeu llegir per separat o  plegades.

 El Julian, per què és tan desagradable amb l’Auggie? Té alguna possibilitat de redimir-se? En El Capítol del Julian se’ns revela per fi com viu la història el culpable del seu assetjament. En Christopher fou el millor amic de l’Auggie des de menuts. Però, costa mantenir l’amistat a través del temps? Quan a la Charlotte, una noia que lluita per trobar el seu lloc, ens aporta una mirada diferent a la història de l’August.

I si voleu conèixer cites de savis, consells de vida,… llegiu El libro de preceptos del señor Browne, el seu professor d’anglès. Recomana que quan pugueu escollir entre tenir la raó o ser amble, opteu per això últim.

 

Sortim a la tele… Picalletres!!

Avui iniciem tercer trimestre amb una grata sorpresa: s’emet el concurs Pica Lletres televisiu 2016-2017 en el que hi van participar l’alumnat de 3r d’ESO. Com que segur que els voldreu veure, us facilitem els canals i les hores d’emissió :

 CANAL TERRASSA, TV DE SANT CUGAT i CIGAT.CAT 

  • dimarts, 18 d’abril a les 20.30 h Institut Les Aimerigues A (Terrassa) – Escola El Cim (Terrassa)
  • dijous,   20 d’abril a les 20.30 h Institut Forat del Vent A (Cerdanyola del Vallès) – Institut Les Aimerigues B (Terrassa)

Agraim a @CanalTerrassa i @AntartidaProd que compti amb nosaltres!

Bon descans, bones lectures i… bons desitjos!

Manifest insòlit en 50 desitjos

Hi havia una vegada deu autors importants de literatura infantil i juvenil que van desgranar les seves ambicions, laments i crítiques en una imaginativa declaració de principis.

Per a un país que fes monuments amb paraules i pengés frases intenses als balcons (David Cirici).
Per als nois i noies que es tanquen a llegir al bany perquè ningú no els pugui destorbar (Gemma Lienas).
Per als professors que en un llibre busquen apassionar noves generacions i no només “temes importants” per treballar i dissecar a classe (Martín Piñol).
Per als adults que en comptes de preguntar als nens “què vols ser de gran?” els pregunten “quin llibre estàs llegint?” (Anna Manso)
Per als qui guixen els llibres en comptes de llegir-los perquè troben que cap llibre no els enganxa prou (Care Santos).
Per als que no tenen res, o tenen molt poc, i van d’un lloc a l’altre carregant (al cos o al cap) allò que realment importa (Àngel Burgas).
Per als veïns d’ascensor que comenten apassionadament el darrer llibre que han llegit i arriben fins a l’àtic (Maite Carranza).
Per als que pugen als arbres a buscar una història penjada d’una branca (Rodolfo del Hoyo).
Per als polítics que en campanya electoral diuen: Feu llegir els vostres fills perquè tinguin criteri i sàpiguen votar millor que nosaltres (M. Carme Roca).
M’agradaria, amb poesia, si fos possible/escriure per fer créixer, en tu, un esperit sensible (Núria Albertí)

Diari @ARAllegim

Acabem projectes… iniciem vacances de 2n trimestre!

Els projectes del segon trimestre han estat relacionats amb el Medi i el Territori: de l’entorn immediat al món.  A 1 d’ESO estan vinculats al barri i a la ciutat; a 2n d’ESO l’aula es trasllada a la riera del Palau, on es fan intervencions al medi i a 3r d’ESO ja s’amplia fins el món. Els joves de 4t continuen i acaben  el seu projecte de recerca iniciat el primer trimestre.

Després d’un intens treball convé, doncs,  un període de descans.

Ens retrobem el dimarts 18 d’abril amb energies renovades i a punt de celebrar la Diada de Sant Jordi.

Bones vacances a tothom!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… a la primavera!

April brings the primerose sweet,
scattered daisies at your feet.

[…]

M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre’l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.

Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.
20 de març. J.M. Serrat

Eres tan cursi hija
que no hay por dónde cogerte.
Hasta en febrero cuando estás desnuda eres cursi,
adornada de odas y vergeles no digamos.
Primavera,
más que cantarte te han hecho la viñeta ciertos poetas sin agua;
pero a pesar de todo te defiendo,
porque haces retoñar ese geranio,
que se me seca siempre en el invierno.
Primavera. Gloria Fuertes

Bon dia, bona setmana, bona lectura… al Saló del Còmic!

Els amants del còmic esteu d’enhorabona: des d’aquest dijous 30 de març fins el diumenge 2 d’abril us espera  35 Saló Internacional del Còmic de Barcelona

Enguany hi aterren els còmics d’aviadors: en són els protagonistes! I què més? Viureu en el poblat de l’Oest de Lucky Luke i els germans Dalton, podreu escoltar els dibuixants del Barrufets o Spirou, recórrer per l’obra Els fantasmes de Gaudí o veure com dibuixen i us el dediquen moltíssims autors. I a això sumeu-hi poder-se fotografiar amb els vostres personatges preferits, tafanejar fanzines i no perdre-us l’anunci d’un esdeveniment especial:  la presentació oficial a Espanya de Nintendo Switch!!

…i, evidentment, altres sorpreses que faran que us ho passeu d’allò més bé.

Per si no recordeu qui era en Lucky Luke, us deixem amb la cançó que iniciava la sèrie televisiva.