Category Archives: matèries

Ajornat el cros d’aquest dissabte 17 per les pluges

Degut a les fortes pluges que vam patir ahir a la ciutat, les pistes de Can Jofresa s’han malmès en alguns punts. Per això i, en previsió de pluges abundants al llarg d’aquest cap de setmana,  el Consell Esportiu del Vallès Occidental ha decidit ajornar aquesta cita on s’hi inscriuen més de 4.000 joves esportistes per tal de garantir-ne la seguretat.

Properament se us notificarà la nova data d’una de les jornades esportives de la ciutat més esperades pee tots vosaltres, a través del vostre professorat d’Educació física.

Aquí podeu llegir el comunicat oficial.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Rosa i el Joan!

Són la Rosa Sayeras i el Joan Martínez que tots coneixeu. I doncs? Doncs perquè els profes també escriuen. I també guanyen premis. I que ambdós ho siguin de l’àmbit de Tecnomat ens mostra que la comunicació, l’escriure, la literatura… no són un reducte de l’àmbit lingüístic, com no ho és la matemàtica, per exemple, que ja heu experimentat que la trobem arreu. Benvinguts a la transversalitat del coneixement!

Ens plau presentar-vos dos textos literaris diferents, amb estils diferents adequats cadascun al seu gènere i premiats ambdós en els Jocs Florals d’enguany. En aquesta pàgina hem pogut llegir textos guanyadors de categoria jove. Avui ho farem de la categoria d’adults. Són textos emocionants, però llargs. Per això el conte de la Rosa, concretament, caldrà llegir-lo a partir d’un enllaç perquè no tenim prou espai. Que els gaudiu com ho hem fet els que els hem llegit abans!!

SÒNIA (Joan Martínez)

Em dic Mateu i ella és la Sònia.
No cal que li pregunteu res.
No hi sent.
Ni tampoc parla.
Només escriu.
Escriu tot el dia;
i de vegades també a la nit.

Ho fa amb una ploma que havia estat de la seva mare.
Una preciosa estilogràfica Kynsey amb plomí d’or de 14 quirats.
Fa una lletra ovalada i lleugerament inclinada cap endavant.
És una escriptura que sembla com feta de lletres de gelatina.

Però no fa servir mai tinta negra.
Perquè sap que les vides alegres escrites en tinta negra són mentida;
i si escrivís les tristes, aleshores serien inconsolables.
A ella li agrada la tinta Waterman de color blau Florida.
Perquè és veritat que no hi sent.
Ni tampoc parla.
Però sí que hi veu.
I sap que la vida és de color blau Florida.

Té un preciós escriptori ‘abattant’ d’estil isabelí en fusta de noguera
i un desig incontrolable d’escriure-ho tot;
de treure la vida i les paraules de la gàbia del soroll
i arrecerar-les en un càlid i delicat paper verjurat Galgo de 90 grams.

Perquè contra la lògica maleducada
i sota un llum de sobretaula Led Scarlett Crom de 5 Watts
la Sònia sap que només el silenci escriu paraules lliures.
Ella no hi sent.
Ni tampoc parla.
I jo llegeixo una vida plena de vida escrita en tinta blava.

 

“NEW BALANCE” (Rosa Cristina Sayeras)

A tu, papa, perquè sense ser-hi, ets ben present. A tu, mama, perquè t´admiro de manera infinita.

Jordi i Montse, per ser-hi sempre junts.

Aparentment podia semblar un calçat esportiu normal. No ho era i n´estava convençuda. Quan li vaig preguntar a la mama si podia quedar-me aquelles vambes que havia trobat en una bossa al garatge, es va quedar perplexa, però no ho va dubtar: “Et van bé? Si et van bé, segur que et correspon fer-les servir a tu”, em va deixar caure amb un somriure agredolç. Així va ser com aquell divendres quatre de setembre de 2015, mentre buscava algun objecte perdut entre el merder del garatge, vaig trobar unes New Balance blaves i blanques que ràpidament em vaig apropiar.

Decisió presa. Sí, em semblava una causa adequada. Aquelles esportives em servirien per córrer, explorar i conèixer tots els camins i corriols que envoltaven Llampaies. Ni gimnasos, ni Barcelona, ni Terrassa; es quedaven a Llampaies per acompanyar-me en les corregudes dels caps de setmana.

[…] cliqueu el títol del conte per continuar llegint-lo a la pàgina del

Cloenda del 18a edició dels Tastets d’Oficis

Aquest migdia de dimecres 23 de maig s’han lliurat els diplomes que acrediten la participació al programa Tastets d’Oficis 2017-2018 als joves del nostre institut que hi han intervingut, juntament amb la resta de noies i nois de la resta d’instituts de la ciutat.

Tastets d’Oficis és un projecte d’orientació, impulsat pel Servei d’Ocupació en coordinació amb els instituts, empreses i entitats, que s’adreça a estudiants que, mitjançant estratègies d’intervenció específiques, puguin conèixer el mercat laboral fent pràctiques en empreses.

Els hi han acompanyat la Jorgina i el Rubén qui, conjuntament amb la Nouhaila de 4t d’ESO, han explicat davant els 104 alumnes que hi havia a la Sala d’actes del Vapor Universitari, professorat i el tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Manuel Giménez, entre d’altres, la seva experiència viscuda.

Enhorabona, jovent!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els Premis Sant Jordi 18!

CERTAMEN LITERARI SANT JORDI 18

.-Premi Ex Aequo Poesia en Català. Categoria Batxillerat-.  Paula Parejo

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

El reflex d’un somriure
a l’aigua,
les espurnes d’una mirada
en plena foscor,
la passió d’un petó
no importa on.

Viu cada instant,
mai se sap quan s’acabarà.

Sent al teu cor
cada verb, adjectiu i preposició.
Salta, riu, juga
vida només hi ha una.

No amaguis els teus sentiments,
expressa-ho en el moment
i a qui no li sembli bé,
que s’ho emporti el vent.

No perdis el teu temps
si estimes, fes-ho bé.

Nota: L’altre poesia premiada en aquesta categoria va ser la del Gerard Núñez (“Bíctor”) publicada a l’entrada anterior quan encara no s’havien publicat els premis.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… celebrant Sant Jordi!!

No podíem començar millor la setmana: celebrem la Diada de Sant Jordi en que la paraula escrita i recitada té un protagonisme absolut en tots els carrers de tots els pobles i ciutats de Catalunya, acompanyada d’un esclat de gent, roses i senyeres! És el nostre símbol de cultura i tradició. Tothom que la viu, repeteix!

Nosaltres no en podíem quedar al marge. Us convidem a participar i gaudir de la festa a Les Aimerigues i després a continuar-la a la ciutat.  I com a tast del VIIè Certamen Literari, us presentem el Cartell guanyador d’enguany, dissenyat pel Denis Polonio de 4t d’ESO i una de les poesies participants en el concurs literari, la de en Bictor (és un àlies, donat que els noms vertaders són una incògnita), reflex del nivell que hem tingut el plaer de llegir el jurat… Haurà estat també guanyadora? 😉 Ben aviat us presentarem el llibre amb tots els textos que han estat premiats. A tothom, enhorabona per haver-hi participat: això és contribuir a fer més “gran” el nostre institut! #somequip

LES PARAULES NO ES PODEN TANCAR DINS UNA GÀBIA

Surten i sortiran, /lliures per aquelles /que no van poder /sortir de la gàbia.

Volen i volaran,/ com orenetes cap/ al llunyà horitzó/ en cerca del vell Sol.

Parlen i parlaran,/ defensant les seves/ raons a l’inici/ de la vesprada.

Marxen i marxaran,/ fora de la gàbia/ de les mentides i/ de la repressió.

Obren i obriran,/ la porta de la llibertat i d’una/ nova societat.

FELIÇ DIADA!!!

 

Exposició “L’enginy (in)visible” a l’institut

El paper de la dona en l’evolució social i tecnològica de la societat: quin ha estat, és i ha d’ésser?
En els darrers últims anys s’està revisant la història i el present per reconèixer i posar en valor quina ha estat la seva implicació en l’evolució social i tecnològica de la societat, així com en l’art i en altres camps de la vida quotidiana.

L’exposició que podreu veure en el vestíbul de l’institut afegeix el seu gra de sorra en aquest camí per fer visible l’aportació femenina en diversos àmbits de desenvolupamnet, especialment el tecnològic.

A més a més, el dilluns i dimarts 9 i 10 d’abril, comptarem amb la presència de la Núria Salán, professora i subdirectora de Promoció Institucional i Estudiants de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), i presidenta de la Societat Catalana de la Tecnologia des del 2016.  Ha estat guardonada en la segona edició del “Premi Dona i Tecnologia -Fundació Orange” entre d’altres, per la seva tasca en la captació de talent femení i en l’apoderament de noves generacions de dones tecnòlogues en tots els àmbits (telecomunicacions, informàtica, arquitectura, enginyeria,…)

Ser dona i estudiar. Anar a la Universitat. Escollir una carrera i exercir una professió… Fins no fa gaire, era impensable…

L’exposició  “L’ENGINY (IN) VISIBLE – Dones i tecnologia: Passat, present i futur” 

estarà al nostre centre del 9 al 16 d’abril.

Acabem el segon trimestre… “projectant-nos”!

Observem el nostre entorn. El més proper, el més llunyà. Reflexionem. Actuem. Aprenem.

Aprofitem els espais del barri: muntem una exposició! L’aula a la riera. Visions del Món. Recerca. Polònia. Ens preparem pel futur.

…i SEGUIM!!

Mirar el món a través del cinema d’autor

El cinema és un art privilegiat per descobrir el món; viatjar per llocs, cultures i èpoques diverses; reflexionar sobre la Història i les històries; conèixer altres llengües; compartir les emocions i emocionar-se. Conèixer els seus origens i el llenguatge audiovisual contribueix també a expressar-ho. L’oportunitat que els nostres joves descobreixin el cinema d’autor, que gaudeixin d’una manera de “mirar” pel·lícules que els interpelen d’una altra manera,  és un recurs pedagògic privilegiat per treballar àmbits curriculars diversos.

I cada trimestre se’ns fa curt. Us presentem la mirada artística de El espíritu de la colmena de Víctor Erice en aquest segon trimestre d’optativa. Les reflexions, descripcions i sensacions no cabrien en aquesta pàgina. El resultat del curs el penjarem en el bloc CinED comú de tots els centres participants. CinEd és un projecte impulsat i coordinat a Espanya per A Bao A Qu i liderat per l’Institut français (París) en cooperació amb La Cinémathèque française.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el 8 de març!

El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones.  S’ha convertit en un dia per recordar la lluita que mantenim per millorar les seves condicions de vida: no a tot el món se les respecta i tenen un tracte igual al dels homes a nivell social, laboral, familiar… Actualment, aquestes reivindicacions es fan en forma de manifestacions i actes de caràcter social, on dones i homes s’apleguen per defensar una societat més justa i igualitària per a tothom.

Basat en el poema de la Maria Mercè Marçal Divisa, escolteu la cançó I tu, sols tu  intrepretada per ‘El Diluvi‘ i plasmada en llenguatges visuals diferents. Perquè també vindiquem la cançó com a forma d’expressió musical, literària, artística i social.

Quin serà el vostre gra de sorra en la defensa del què és just? Parleu-ne a la tutoria. Als àmbits de treball. Acteu! Perquè cada dia sigui 8 de març…

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Joana i la Gloria!

Aquesta setmana recordarem dues poetesses: La Joana Raspall i la Gloria Fuertes.  Sabeu què tenen en comú? Entre d’altres, ambdues són nascudes a la primera dècada del 1900. Van patir i lluitar contra els temps polítics adversos, van ser bibliotecàries, van col·laborar en revistes per joves, van escriure obres de teatre, i el seu amor per la poesia va fer que també la dediquessin al públic infantil i juvenil. Amants de la paraula, van treballar per renovar-la. Visitaven escoles, participaven en xerrades i actes literaris i, sobretot, no van deixar mai d’escriure poesia. Van ser premiades, reconegudes i, per tot plegat, són molt populars i estimades.

Fins acabar el trimestre, les noies i els nois de 1r i 2n d’ESO podreu llegir les seves obres durant els 30′ de lectura gràcies a la biblioteca ambulant entre grups que hem organitzat.  A la resta, també hi us convidem a la lectura d’aquesta poesia reivindicativa, simpàtica, plena de tendresa i humor (a vegades negre en el cas de la Gloria), realista,… exquisida.

‘Endavant!’ (Joana Raspall)

Respira fort, que l’aire és teu
i l’aire i tot et poden prendre.
Un cop ja l’hagis respirat
és carn com tu,
és alè teu que no es pot vendre.
Respira fort, que l’aire és teu.

Trepitja fort, que el lloc és teu!
On hi ha el teu peu no n’hi cap d’altre.
La terra té per a tothom
camins oberts.
Fuig de qui vulgui entrebancar-te.
Trepitja ferm, que el lloc és teu!

Parla ben clar, que el mot és teu
i el pensament ningú no el mana.
Si creus la teva veritat
llança-la al vent
i que s’arbori com la flama.
Parla ben clar, que el mot és teu!

 

‘El corazón de la Tierra’ (Gloria Fuertes)

El corazón de la Tierra
tiene hombres que la desgarran.
La Tierra es muy anciana.
Sufre ataques al corazón
—en sus entrañas—.
Sus volcanes,
laten demasiado
por exceso de odio y de lava.

La Tierra no está para muchos trotes
está cansada.
Cuando entierran en ella
niños con metralla
le dan arcadas.

Venim de l’hort… però sabem el què fem!

A l’optativa de l’hort vam decidir menjar-nos una bona amanida amb tots els enciams diferents que havíem plantat.
Primer vam sortir a l’hort i vam collir les fulles d’enciam. En teníem de lila, d’arrissat, de llis, escarola…  També vam collir raves que ja teníem a punt i ho vam acompanyar d’unes pastanagues que un company va portar de casa. Primer vam pelar la pastanaga, després vam rentar bé tots els ingredients i finalment ho vam tallar ben petit. Ho vam repartir en platets i ho vam amanir amb oli i sal. Com que no hi estem massa acostumats a preparar-ho tot sols, algun company es va passar amb la sal! Però a part d’això estava… boníssima!!!! Fins i tot alguns vam repetir… A aquella hora hi havia molta gana!
Aviat hi tornarem perquè va ser una experiència genial!

 

Dounia, Hanny, Rajae, Ainara, Erik i Adán (Optativa Horticultura)

 

Els de 3r al Pica Lletres televisiu!

Ja tornem a concursar al Pica Lletres! Ara, però, a la televisió amb dos grups de concursants de 3r d’ESO.

A la preparació final d’ahir, un grup de seguidors entusiastes va preparar cartells d’ànim als nerviosos competidors: el Joan Losada, l’Ossama El Bouanani, el Víctor Márquez, l’Íker López, el Sergi Escribano i l’Amara Ortega.

Ens encanta la llengua!

Agraïm al @CanalTerrassa l’oportunitat que cada any ens ofereix.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… la cultura xinesa!

Al nostre institut tenim companys d’origen xinès. No sé si sabeu que la seva cultura es regeix per un calendari diferent al nostre: el seu és lunisolar, mentre que el nostre és solar.    Cada mes i cada any estan dominats per un animal -que té una simbologia especial- i un element natural: Terra, Metall, Aigua, Fusta o Foc. La seva combinació, entre d’altres elements,  determina com serà aquest període temporal: fèrtil, benevolent,… I està vinculat amb l’astronomia.

Aquest dijous 16 de febrer ha començat l’any nou xinès. Serà l’any 4715 del seu calendari. El 2018 està regit pel Gos i per la Terra, la qual cosa es tradueix en reflexió, tendències espirituals i un cert conservadurisme. En definitiva, una inclinació a valorar el viscut anteriorment i a tocar més de peus a terra. També, un bon moment, per materialitzar projectes que fa temps que volen veure la llum. Ja ho sabeu, doncs, cal posar el fil a l’agulla!!

Per tal de mantenir les tradicions i mostrar-nos com és d’especial aquest esdeveniment per a ells, la comunitat xinesa organitza activitats a Barcelona per celebrar, tal com ells l’anomenen, “la Festa de la Primavera” (春节, chūn jié).

I com que la literatura forma part de la cultura de cada comunitat i contribueix a coneixér-la més bé, us convidem a llegir aquesta llegenda xinesa.

El fil vermell

Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies.

 

A la lluna hi habita un senyor vellet, amb tants anys que l’anomenen l’avi de la lluna. L’avi vigila el món des de casa seva i la seva feina és lligar un fil vermell al canell de tot nou nat. Un fil vermell amb moltes terminacions esfilaguersades cada una de les quals anirà lligat al canell de les persones destinades a trobar-se amb el nou ésser al llarg de tota la seva vida. El fil vermell podrà estirar-se, embolicar-se, lligar-se però mai no es trencarà, perquè el fil vermell és el destí escrit de cada persona.

 

Nota: La tradició explica que els Nian, esperits malignes, tenen por als soroll estridents i al color vermell. Vet aquí el color del fil.

 

Si ens voleu explicar llegendes de la vostra comunitat, amb molt de gust les publicarem 🙂

 

En Roc Casagran a Les Aimerigues!

Ahir vam tenim la immensa sort de poder parlar amb en Roc Casagran sobre la novel·la que l’alumnat de 3r d’ESO ha llegit aquest primer trimestre, Ara que estem junts (2012), i que posteriorment han ampliat en un projecte de lectura. De fet,  més que de la novel·la en sí, en Roc va parlar del seu procés de creació i de com el gènere narratiu contribueix a la difusió d’esdeveniments històrics d’una manera amena.  Ja a l’aula, els comentaris generals de l’interès que havia generat la seva xerrada es barrejaven amb frases del llibre que els havien impressionat, com per exemple: Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, negre, això sí…

El Roc (Sabadell 1980) , segons ens explica ell mateix a la seva pàgina web, és professor de Secundària, escriptor de novel·les, poeta i col·laborador en diferents mitjans de comunicació. Podeu escoltar-lo cada diumenge al Suplement de Catalunya Ràdio, amb una secció sobre la innocència del llenguatge.

Amb  L’amor fora de mapa va guanyar el premi Autor revelació 2016. Aquest llibre inclou poemes que el Borja Penalba i la Mireia Vives han convertit en cançons. I plegats  fan un espectacle que recorre Catalunya. Com a poeta, també fa recitals de poesia, sol, amb altres poetes o amb cantautors com en Cesk Freixas o la Lu Rois.

Sentir recitar-lo, sentir un fragment de les cançons de L’amor fora de mapa, és la millor manera de fer-nos sentir ganes de llegir-lo. Us hi convidem!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Les calculadores d’estrelles!

Sabies que el primer programa d’ordinador el va escriure una dona al segle XIX, quan les dones no tenien encara ni el dret d’anar a la Universitat? O que la Teoria General de la Relativitat no seria el que és sense la contribució de dues dones brillants? Entre les moltes activitats que es fan entorn el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer, es pretén visibilitzar el paper de les científiques i tecnòlogues, i l’anàlisi de les causes i conseqüències d’aquesta escletxa de gènere a la ciència.

Aprofitarem aquesta diada per presentar-vos el llibre Les calculadores d’estrelles del científic Miguel Ángel Delgado, comissari de les exposicions sobre Nikolas Tesla i Jules Verne. Un personatge de ficció, la Gabriella, a qui la guerra civil americana deixa òrfena, connecta amb la realitat i ens presenta la Maria Mitchell, primera astrònoma de Amèrica i una de les científiques més brillants de la història, i un grup de dones sense formació, les calculadores de Harvard, que es van dedicar a catalogar més de 10.000 estrelles i van establir les bases de l’Astrofísica moderna. Una història emocionant.

T’animes a conéixer-les?

Feu memòria. Quines dones del món de la ciència recordeu?