Category Archives: matèries

Els de 3r al Pica Lletres televisiu!

Ja tornem a concursar al Pica Lletres! Ara, però, a la televisió amb dos grups de concursants de 3r d’ESO.

A la preparació final d’ahir, un grup de seguidors entusiastes va preparar cartells d’ànim als nerviosos competidors: el Joan Losada, l’Ossama El Bouanani, el Víctor Márquez, l’Íker López, el Sergi Escribano i l’Amara Ortega.

Ens encanta la llengua!

Agraïm al @CanalTerrassa l’oportunitat que cada any ens ofereix.

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… la cultura xinesa!

Al nostre institut tenim companys d’origen xinès. No sé si sabeu que la seva cultura es regeix per un calendari diferent al nostre: el seu és lunisolar, mentre que el nostre és solar.    Cada mes i cada any estan dominats per un animal -que té una simbologia especial- i un element natural: Terra, Metall, Aigua, Fusta o Foc. La seva combinació, entre d’altres elements,  determina com serà aquest període temporal: fèrtil, benevolent,… I està vinculat amb l’astronomia.

Aquest dijous 16 de febrer ha començat l’any nou xinès. Serà l’any 4715 del seu calendari. El 2018 està regit pel Gos i per la Terra, la qual cosa es tradueix en reflexió, tendències espirituals i un cert conservadurisme. En definitiva, una inclinació a valorar el viscut anteriorment i a tocar més de peus a terra. També, un bon moment, per materialitzar projectes que fa temps que volen veure la llum. Ja ho sabeu, doncs, cal posar el fil a l’agulla!!

Per tal de mantenir les tradicions i mostrar-nos com és d’especial aquest esdeveniment per a ells, la comunitat xinesa organitza activitats a Barcelona per celebrar, tal com ells l’anomenen, “la Festa de la Primavera” (春节, chūn jié).

I com que la literatura forma part de la cultura de cada comunitat i contribueix a coneixér-la més bé, us convidem a llegir aquesta llegenda xinesa.

El fil vermell

Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies.

 

A la lluna hi habita un senyor vellet, amb tants anys que l’anomenen l’avi de la lluna. L’avi vigila el món des de casa seva i la seva feina és lligar un fil vermell al canell de tot nou nat. Un fil vermell amb moltes terminacions esfilaguersades cada una de les quals anirà lligat al canell de les persones destinades a trobar-se amb el nou ésser al llarg de tota la seva vida. El fil vermell podrà estirar-se, embolicar-se, lligar-se però mai no es trencarà, perquè el fil vermell és el destí escrit de cada persona.

 

Nota: La tradició explica que els Nian, esperits malignes, tenen por als soroll estridents i al color vermell. Vet aquí el color del fil.

 

Si ens voleu explicar llegendes de la vostra comunitat, amb molt de gust les publicarem 🙂

 

En Roc Casagran a Les Aimerigues!

Ahir vam tenim la immensa sort de poder parlar amb en Roc Casagran sobre la novel·la que l’alumnat de 3r d’ESO ha llegit aquest primer trimestre, Ara que estem junts (2012), i que posteriorment han ampliat en un projecte de lectura. De fet,  més que de la novel·la en sí, en Roc va parlar del seu procés de creació i de com el gènere narratiu contribueix a la difusió d’esdeveniments històrics d’una manera amena.  Ja a l’aula, els comentaris generals de l’interès que havia generat la seva xerrada es barrejaven amb frases del llibre que els havien impressionat, com per exemple: Va ser una manera d’aprendre que contra l’horror només ens queda l’humor, negre, això sí…

El Roc (Sabadell 1980) , segons ens explica ell mateix a la seva pàgina web, és professor de Secundària, escriptor de novel·les, poeta i col·laborador en diferents mitjans de comunicació. Podeu escoltar-lo cada diumenge al Suplement de Catalunya Ràdio, amb una secció sobre la innocència del llenguatge.

Amb  L’amor fora de mapa va guanyar el premi Autor revelació 2016. Aquest llibre inclou poemes que el Borja Penalba i la Mireia Vives han convertit en cançons. I plegats  fan un espectacle que recorre Catalunya. Com a poeta, també fa recitals de poesia, sol, amb altres poetes o amb cantautors com en Cesk Freixas o la Lu Rois.

Sentir recitar-lo, sentir un fragment de les cançons de L’amor fora de mapa, és la millor manera de fer-nos sentir ganes de llegir-lo. Us hi convidem!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Les calculadores d’estrelles!

Sabies que el primer programa d’ordinador el va escriure una dona al segle XIX, quan les dones no tenien encara ni el dret d’anar a la Universitat? O que la Teoria General de la Relativitat no seria el que és sense la contribució de dues dones brillants? Entre les moltes activitats que es fan entorn el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, que se celebra cada 11 de febrer, es pretén visibilitzar el paper de les científiques i tecnòlogues, i l’anàlisi de les causes i conseqüències d’aquesta escletxa de gènere a la ciència.

Aprofitarem aquesta diada per presentar-vos el llibre Les calculadores d’estrelles del científic Miguel Ángel Delgado, comissari de les exposicions sobre Nikolas Tesla i Jules Verne. Un personatge de ficció, la Gabriella, a qui la guerra civil americana deixa òrfena, connecta amb la realitat i ens presenta la Maria Mitchell, primera astrònoma de Amèrica i una de les científiques més brillants de la història, i un grup de dones sense formació, les calculadores de Harvard, que es van dedicar a catalogar més de 10.000 estrelles i van establir les bases de l’Astrofísica moderna. Una història emocionant.

T’animes a conéixer-les?

Feu memòria. Quines dones del món de la ciència recordeu?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Juguem amb Miquel Desclot!

Aquest divendres, com ja en fa 7, celebrarem la Diada de l’Esport i per primer cop ho farem disfressats. Així, el joc serà l’eix central del 9 de febrer. I és que jugar és una activitat molt important a la vida a qualsevol edat: ens diverteix, ens relaciona amb els altres, aprenem, …

Podem jugar de moltes maneres. També amb les paraules.

I a això dediquem l’entrada lectora d’avui: a presentar-vos un text en que les paraules són un “divertimento”. El significat li poseu vosaltres. O potser no cal. Amb la seva forma i la música que generen n’hi ha prou. No es tracta d’un doble joc ni de fer el joc a algúEs tracta de posar-vos en joc! 😉

Us atreviu a llegir en veu alta aquest poema de Miquel Desclot? Juguem?

Nota: El sirventesos eren composicions de la literatura provençal  -importants com la cançó- utilitzades per expressar sentiments de rebuig, la polèmica, l’atac a l’enemic del trobador i la difusió d’ideologies religioses, polítiques i literàries.

Sirventès                                                                        

Farró camís ticrelita patruc
aldú livó xetapraula fuixana.
Taulic brantor impardàlid beslluc,
cauxant-se pir frosetàs sedimana.

Xecà callú bilospai canfotí,
tampeta mi xifolita ganxada
peulona queu. Pintetosa bolí,
vopès quirbó regeldona teixada.

Besquí vodor paretai cantallús
dalís pitú cal·litròtec fanic.
Lliussà vissant palentapris mellús,
vopada xeu tercotó pelanic.

Clapé gimar trimpacó caussinell,
fautet brina efrencot siconell.

…i el poeta diu:

http://www.viulapoesia.com

 A què o a qui li dedicaries un sirventès?

Les Aimerigues al concurs Pica Lletres radiofònic!

El Pica Lletres és un concurs de Produccions Audiovisuals Antàrtida per a diferents televisions i ràdios amb la col·laboració de la Xarxa de Comunicació Local de Catalunya i el suport de l’Institut d’Estudis Catalans. L’alumnat de 2n d’ESO participa en el radiofònic i el de 3r d’ESO al televisiu.

Els objectius principals del concurs són entretenir, fomentar i promoure la lectura i l’ús de la llengua catalana, tenint en compte tant el vessant escrit com l’oral.

Com a institut és el 4r any que hi participem. El primer any vam quedar campions de Catalunya en el radiofònic: va ser molt emocionant!

Enguany ens han representat la Carmen Cano, l’Iñaki García i l’Alejandro Nicolás en el concurs radiofònic. No s’ha passat la fase eliminatòria -i mira que havien treballat molt- però l’experiència ha estat inmensa! D’això es tracta!

Gràcies, valents!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… tot celebrant el DENIP!

El Dia Escolar de la Noviolència i la Pau (DENIP) se celebra cada 30 de gener, en commemoració de l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi el 1948. Aquest  any ja en farà setanta! El va impulsar el 1964 l’educador, poeta i pacifista mallorquí Llorenç Vidal. Durant aquesta jornada, escoles, instituts i centres educatius d’arreu del món organitzen diferents activitats per difondre els valors de la noviolència i la pau.

Donat el què i el com vivim cada dia els diferents contextos de la nostra vida -a l’institut, a casa, al nostre país-, i com pot afectar els diferents àmbits de relacions -personal, familiar i escolar/laboral-,  ens afegim a la proposta de FundiPau de reflexionar entorn a Com abordar la discrepància, connatural a la convivència?

La diversitat de parers no ha de ser motiu de trencament de relacions, ni d’imposició, ni d’actituds violentes. La manera de relacionar-nos i d’interactuar amb els altres pot contribuir a la construcció d’un món més acollidor.

Fem nostres aquests versos de Miquel Martí i Pol:
Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres/ perquè ho anem assimilant,/ perquè ho puguem convertir en paraules/ i perduri en el temps,/ el temps que no és res més/que un gran bosc de paraules./ I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.

Pensa-hi.

De quin forma i color és el teu diàleg?

(l’entrada d’avui està basada en la pàgina de FundiPau)

Bon dia, bona setmana, bona lectura… Orwell vs Huxley!

Una distopia és un terme que fa referència a una societat fictícia situada en el futur contraposada a a una societat ideal, i que sol advertir del perill que pot suposar el control social en segons quin tipus de règims polítics autoritaris.

Un Món feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell són les distopies  literàries més rellevants del segle XX conjuntament amb Fahrenheit 451 de Ray Bradbury. No hi ha cap dubte que tant Aldous Huxley com George Orwell van ser uns grans visionaris però …. qui dels dos va encertar més a l’hora de predir el futur?

A un Món feliç (1932) la humanitat és desenfadada, saludable i avançada tecnològicament: anticipa el desenvolupament en tecnologia reproductiva, cultius humans i hipnopèdia –mètode d’aprenentatge basat en l’audició d’enregistraments mentre es dorm que, combinades, canvien radicalment la societat.

La guerra i la pobresa han estat eradicades, i tots són permanentment feliços. No obstant això, la ironia és que totes aquestes coses s’han aconseguit després d’eliminar-ne moltes altres: la família, la diversitat cultural, l’art, l’avanç de la ciència, la literatura, la religió i la filosofia.

1984 (1949) va introduir els conceptes de l’omnipresent i vigilant Gran Germà o Germà Major (us sona de la tele?), de la policia del Pensament i de la “neollengua”, adaptació de l’anglès en la que es redueix i es transforma el lèxic amb fins repressius, basant-se en el principi que el que no forma part de la llengua, no pot ser pensat.

Molts analistes detecten paral·lelismes entre la societat actual i el món de 1984, suggerint que estem començant a viure en el que s’ha conegut com a societat orwelliana, una societat on es manipula la informació i es practica la vigilància massiva i la repressió política i social. La novel·la s’ha convertit en un dels més influents llibres del segle XX.

Neil Postman, sociòleg i crític cultural nord-americà, va proposar una visió una mica diferent a Divertir fins a morir (1985), un assaig en el qual des del prefaci planteja la hipòtesi que va ser Huxley i no Orwell qui tenia raó en el seu vaticini.

Afirma que el món actual s’assembla més al descrit en Un món feliç d’Aldous Huxley que a la distopia plantejada per Orwell el 1984. Davant d’un futur de governs totalitaris i d’estats policials que coarten les llibertats individuals, censuren la informació, oculten la veritat i amenacen amb càstigs, estem en un món on els ciutadans han sacrificat voluntàriament els seus drets, han perdut l’interès per la informació o per la veritat i s’han lliurat a una cultura trivial i obsessionada amb el plaer. Postman arriba a comparar el soma amb la televisió, el que avui en dia segurament pot ser aplicat a altres mitjans.

I tu, com ho veus?

(adaptació de l’article escrit per Bolketon Jackson i extret del web politemàtic Creative Katarsis)

Un espai d’estudi i treball: la biblioteca!

Ja recordes que pots venir els dimarts i els dijous a la tarda a la biblioteca de l’institut?

Disposes d’un espai d’estudi i treball, amb disponibilitat d’ordinadors. L’AMPA t’ho fa possible.

des de les 15:30h a les 17:30h

…amb dos moments d’entrada: a les 15:30h o les 16:00h…

…amb dos moments de sortida: a les 17:00h o les 17:30h…

Segur que et serà útil…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb inicis de novel·les!

Tothom coincideix que un bon inici en una novel·la és fonamental per atrapar qui la llegeix. Aquest primer paràgraf ha de dir al lector què l’espera quant a trama, personatges i llenguatge. I, a ser possible, que sigui on sigui, li piqui la curiositat i les ganes de continuar llegint.

Us en deixem uns quants. Opineu. Us convidem a copiar i comentar-nos els inicis dels llibres que esteu llegint o, pels més agosarats -que en sou moltíssims- a escriure’n un i ens el feu arribar. Som-hi?

Si seré jo l’heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran. —Charles Dickens, David Copperfield (1850).

Si debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans detenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes.J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol (1951).

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.  —Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (1967)

Encara tèbia, humida i ensopegant amb el seu propi cordó umbilical, va aconseguir arribar fins a la cantonada i pujar al seient del darrere d’un taxi.Maritza Soler, Cuando las vacas salen de paseo. 33 cuentos descabellados, ingeniosos y provocativos.

Me llamo Eric Rot y escribo estas últimas líneas de mi vida para confesarme: soy un asesino.Mikel Santiago, Historia de un crimen perfecto.

It was a bright cold day in April, and the clocks were striking thirteen. —George Orwell, 1984 (1849).

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… i bon segon trimestre!

Ja hi tornem a ser! Un dilluns més. Però amb la particularitat de que per nosaltres és el primer d’un nou any. I diuen que a nou any, nous propòsits o  -a veure si aquesta vegada sí-  acomplim els que teníem pendents…

I tot seguint Miquel Martí i Pol Ara mateix enfilo aquesta agulla/ amb el fil d’un propòsit… renovem els nostres propòsits lectors pel 2018.  Us en deixem uns quants perquè us inspirin:

  • Llegir un llibre de sang i fetge...hummm!
  • Llegir una novel·la que em faci plorar…de riure!
  • Llegir els llibres de la meva sèrie preferida… però que no em faci espòiler!
  • Llegir la biografia d’un personatge que m’hagués agradat ser.
  • Llegir un llibre que em tingui amb l’ai al cor tota l’estona!
  • I una història romàntica? Per què no?

I ara, ens parleu dels vostres?

Nosaltres us en demanem un de col·lectiu:

 RECORDAREU DE LLEGIR CADA SETMANA AQUESTA ENTRADA? 😉

Bon Any Lector 2018!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… contra la violència masclista!

Monstruos

David Figueroa

Estaba tan preocupada por los monstruos que imaginaba bajo su cama, que no se dio cuenta cuándo el príncipe con el que dormía se convirtió en uno.

Ceremonia del té
J.Bucay. Cuentos para pensar.

Te encuentro…
Te escucho…
Te hablo…

 

Te abrazo…
Te beso…
Te tengo…

 

Te aprieto…
Te atrapo…
Te absorbo…

 

Te asfixio…

 

 

¿Te quiero?


Teoria del caos

Anna Gual. Implosions

A la superficie
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.

No em calen ni perforacions ni tatuatges,

el meu cos
és un mapa.

Formació de delegats/des i sots-delegats/des

Aquesta setmana s’inicia la formació dels tots els joves dels instituts de Terrassa que tenen aquests càrrec de responsabilitat a l’instituts. Ho organitza la @casabaumann  al Centre Cívic President Macià, 189. Telèfon: 937 35 74 38, en una única jornada matinal de 9h a 14h .

Cada dia es destina a un nivell:

dilluns, 20- BATXILLERATS

dimarts, 21- 1ESO

dimecres, 22- 2ESO

dijous, 23- 3ESO

divendres, 24- 4ESO

Ens agrada que els nostres joves es trobin amb d’altres i comparteixen les ganes de millorar els seus recursos i habilitats per exercir amb responsabilitat aquesta tasca per la qual han estat designats pels seus companys de grup.

*Les famílies que hàgiu autoritzat aquesta formació rebreu una notificació escrita.

Bon dia, bona setmana, bona lectura … a la Tardor amb poesia!

Cada llengua té la seva pròpia música, la seva pròpia cadència. Aprofitem, doncs,  que celebrem la setmana de la música perquè escolteu i gaudiu de dos poemes recitats en la llengua en la que varen ser escrits, el romanès i l’alemany, que ens recorden que estem a la tardor. No tindreu dificultats per entendre’ls perquè estan subtitolats en català. Però us suggerim que us deixeu emportar per la seva musicalitat i les imatges que els acompanyen.

Pels més curiosos o pels que coneixeu alguna d’aquestes llengües, us facilitem el text en què han estat escrits.

El primer és de Nichita Stănescu, candidat al Nobel i considerat un dels grans poetes romanesos del segle XX.

El segon és del poeta austríac que escrivia en alemany Rainer Maria Rilke, un dels creadors de la poesia contemporània.

Emoţie de toamnă (Emoció de tardor)

A venit toamna, acoperă-mi inima cu ceva,
cu umbra unui copac sau mai bine cu umbra ta.
 
Mă tem că n-am să te mai văd, uneori,
că or să-mi crească aripi ascuţite până la nori,
că ai să te ascunzi într-un ochi străin,
şi el o să se-nchidă cu-o frunză de pelin.
 
Şi-atunci mă apropii de pietre şi tac,
iau cuvintele şi le-nec în mare.
Şuier luna şi o răsar şi o prefac
într-o dragoste mare.

Herbsttag (Tardor)

Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.
Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.
Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.



…i bona setmana de la música!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la ciència!

Del 10 al 19 de novembre se celebra al Setmana de la Ciència. Des de l’àmbit de Scienglish fareu activitats participatives. El fil conductor de l’edició d’enguany és el turisme sostenible, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, promogut per Nacions Unides.

Però, es poden relacionar la ciència i la literatura? Sí. I molt. A vegades la frontera es desdibuixa: coneixem literats que escriuen llibres de temàtica científica i científics que escriuen ficció amb gran èxit. Entre aquests n’hi ha que s’endinsen en la poesia. És el cas del David Jou (Sitges, 1953), Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment catedràtic de Física de la Matèria Condensada.

LES ESTRELLES I LA VIDA

Els àtoms,
creixent lentament en el ventre calent dels estels,
reunint els protons i neutrons necessaris
per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,
carboni, nitrogen, metalls
pesants, cada cop més pesants, fins a ser
pols projectada, expansiva en esferes creixents,
pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen…
Ah quanta llum,
quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,
ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà
que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!
Ara, a l’abast,
restes d’estels primitius, antiquíssims…