Category Archives: matèries

Un espai d’estudi i treball: la biblioteca!

Ja recordes que pots venir els dimarts i els dijous a la tarda a la biblioteca de l’institut?

Disposes d’un espai d’estudi i treball, amb disponibilitat d’ordinadors. L’AMPA t’ho fa possible.

des de les 15:30h a les 17:30h

…amb dos moments d’entrada: a les 15:30h o les 16:00h…

…amb dos moments de sortida: a les 17:00h o les 17:30h…

Segur que et serà útil…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb inicis de novel·les!

Tothom coincideix que un bon inici en una novel·la és fonamental per atrapar qui la llegeix. Aquest primer paràgraf ha de dir al lector què l’espera quant a trama, personatges i llenguatge. I, a ser possible, que sigui on sigui, li piqui la curiositat i les ganes de continuar llegint.

Us en deixem uns quants. Opineu. Us convidem a copiar i comentar-nos els inicis dels llibres que esteu llegint o, pels més agosarats -que en sou moltíssims- a escriure’n un i ens el feu arribar. Som-hi?

Si seré jo l’heroi de la meva pròpia vida o bé aquest títol recaurà en algú altre, aquestes pàgines ho diran. —Charles Dickens, David Copperfield (1850).

Si debò voleu que us en parli, segurament la primera cosa que voldreu saber serà on vaig néixer, i com va ser la meva fastigosa infantesa, i què feien els meus pares abans detenir-me, i tota aquesta porqueria estil David Copperfield, però no en tinc gens de ganes.J.D. Salinger, El vigilant en el camp de sègol (1951).

Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo. Macondo era entonces una aldea de 20 casas de barro y cañabrava construidas a la orilla de un río de aguas diáfanas que se precipitaban por un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehistóricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.  —Gabriel García Márquez, Cien años de soledad (1967)

Encara tèbia, humida i ensopegant amb el seu propi cordó umbilical, va aconseguir arribar fins a la cantonada i pujar al seient del darrere d’un taxi.Maritza Soler, Cuando las vacas salen de paseo. 33 cuentos descabellados, ingeniosos y provocativos.

Me llamo Eric Rot y escribo estas últimas líneas de mi vida para confesarme: soy un asesino.Mikel Santiago, Historia de un crimen perfecto.

It was a bright cold day in April, and the clocks were striking thirteen. —George Orwell, 1984 (1849).

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… i bon segon trimestre!

Ja hi tornem a ser! Un dilluns més. Però amb la particularitat de que per nosaltres és el primer d’un nou any. I diuen que a nou any, nous propòsits o  -a veure si aquesta vegada sí-  acomplim els que teníem pendents…

I tot seguint Miquel Martí i Pol Ara mateix enfilo aquesta agulla/ amb el fil d’un propòsit… renovem els nostres propòsits lectors pel 2018.  Us en deixem uns quants perquè us inspirin:

  • Llegir un llibre de sang i fetge...hummm!
  • Llegir una novel·la que em faci plorar…de riure!
  • Llegir els llibres de la meva sèrie preferida… però que no em faci espòiler!
  • Llegir la biografia d’un personatge que m’hagués agradat ser.
  • Llegir un llibre que em tingui amb l’ai al cor tota l’estona!
  • I una història romàntica? Per què no?

I ara, ens parleu dels vostres?

Nosaltres us en demanem un de col·lectiu:

 RECORDAREU DE LLEGIR CADA SETMANA AQUESTA ENTRADA? 😉

Bon Any Lector 2018!!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… contra la violència masclista!

Monstruos

David Figueroa

Estaba tan preocupada por los monstruos que imaginaba bajo su cama, que no se dio cuenta cuándo el príncipe con el que dormía se convirtió en uno.

Ceremonia del té
J.Bucay. Cuentos para pensar.

Te encuentro…
Te escucho…
Te hablo…

 

Te abrazo…
Te beso…
Te tengo…

 

Te aprieto…
Te atrapo…
Te absorbo…

 

Te asfixio…

 

 

¿Te quiero?


Teoria del caos

Anna Gual. Implosions

A la superficie
de la meva pell d’humana
hi ha restes
de saliva, petons, carícies, mossegades,
esperma,
xuclets,
talls, ferides, cops, llagues,
suor, cicatrius,
rascades, sang, crostes, blaus, lesions,
esgarrapades,
bufetades,
varius, butllofes i cremades.

No em calen ni perforacions ni tatuatges,

el meu cos
és un mapa.

Formació de delegats/des i sots-delegats/des

Aquesta setmana s’inicia la formació dels tots els joves dels instituts de Terrassa que tenen aquests càrrec de responsabilitat a l’instituts. Ho organitza la @casabaumann  al Centre Cívic President Macià, 189. Telèfon: 937 35 74 38, en una única jornada matinal de 9h a 14h .

Cada dia es destina a un nivell:

dilluns, 20- BATXILLERATS

dimarts, 21- 1ESO

dimecres, 22- 2ESO

dijous, 23- 3ESO

divendres, 24- 4ESO

Ens agrada que els nostres joves es trobin amb d’altres i comparteixen les ganes de millorar els seus recursos i habilitats per exercir amb responsabilitat aquesta tasca per la qual han estat designats pels seus companys de grup.

*Les famílies que hàgiu autoritzat aquesta formació rebreu una notificació escrita.

Bon dia, bona setmana, bona lectura … a la Tardor amb poesia!

Cada llengua té la seva pròpia música, la seva pròpia cadència. Aprofitem, doncs,  que celebrem la setmana de la música perquè escolteu i gaudiu de dos poemes recitats en la llengua en la que varen ser escrits, el romanès i l’alemany, que ens recorden que estem a la tardor. No tindreu dificultats per entendre’ls perquè estan subtitolats en català. Però us suggerim que us deixeu emportar per la seva musicalitat i les imatges que els acompanyen.

Pels més curiosos o pels que coneixeu alguna d’aquestes llengües, us facilitem el text en què han estat escrits.

El primer és de Nichita Stănescu, candidat al Nobel i considerat un dels grans poetes romanesos del segle XX.

El segon és del poeta austríac que escrivia en alemany Rainer Maria Rilke, un dels creadors de la poesia contemporània.

Emoţie de toamnă (Emoció de tardor)

A venit toamna, acoperă-mi inima cu ceva,
cu umbra unui copac sau mai bine cu umbra ta.
 
Mă tem că n-am să te mai văd, uneori,
că or să-mi crească aripi ascuţite până la nori,
că ai să te ascunzi într-un ochi străin,
şi el o să se-nchidă cu-o frunză de pelin.
 
Şi-atunci mă apropii de pietre şi tac,
iau cuvintele şi le-nec în mare.
Şuier luna şi o răsar şi o prefac
într-o dragoste mare.

Herbsttag (Tardor)

Herr: es ist Zeit. Der Sommer war sehr groß.
Leg deinen Schatten auf die Sonnenuhren,
und auf den Fluren laß die Winde los.
Befiehl den letzten Früchten voll zu sein;
gieb ihnen noch zwei südlichere Tage,
dränge sie zur Vollendung hin und jage
die letzte Süße in den schweren Wein.
Wer jetzt kein Haus hat, baut sich keines mehr.
Wer jetzt allein ist, wird es lange bleiben,
wird wachen, lesen, lange Briefe schreiben
und wird in den Alleen hin und her
unruhig wandern, wenn die Blätter treiben.



…i bona setmana de la música!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la ciència!

Del 10 al 19 de novembre se celebra al Setmana de la Ciència. Des de l’àmbit de Scienglish fareu activitats participatives. El fil conductor de l’edició d’enguany és el turisme sostenible, amb motiu de la celebració de l’Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament, promogut per Nacions Unides.

Però, es poden relacionar la ciència i la literatura? Sí. I molt. A vegades la frontera es desdibuixa: coneixem literats que escriuen llibres de temàtica científica i científics que escriuen ficció amb gran èxit. Entre aquests n’hi ha que s’endinsen en la poesia. És el cas del David Jou (Sitges, 1953), Doctor en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment catedràtic de Física de la Matèria Condensada.

LES ESTRELLES I LA VIDA

Els àtoms,
creixent lentament en el ventre calent dels estels,
reunint els protons i neutrons necessaris
per ser no ja hidrogen tan sols, sinó heli,
carboni, nitrogen, metalls
pesants, cada cop més pesants, fins a ser
pols projectada, expansiva en esferes creixents,
pols molt estranya en oceans de buit i d’hidrogen…
Ah quanta llum,
quanta calor en els orígens d’aquesta matèria,
ara palpable amb la mà, fins i tot ara mà
que palpa, que estreny, que colpeja, que esquinça!
Ara, a l’abast,
restes d’estels primitius, antiquíssims…

Les zebres de 1ESO ens visiten després de l’estiu

Les noies i els nois dels actuals 1r d’ESO han compaginat els seus dies de lleure d’aquest estiu amb el treball d’un petit projecte que els vam proposar des de l’institut un cop acabat el 6è de primària a la seva escola.

L’equip docent estem molt contents perquè han estat enginyosos, creatius, responsables,… i ens ho estem passant molt bé plegats escoltant, veient i llegint el que estan aportant. En voleu un primer tastet?

 

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb l’ILC!!

Avui empaperem aquest mur lector amb postals de l’Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb cites extretes de lectures juvenils. Ens agradaria que ens féssiu arribar les frases que us agradin més dels llibres que llegiu o heu llegit: EMPARERAREM L’INSTITUT!

 

 

 

 

 

 

 

 

N’hi ha de molt tipus: citacions amoroses, d’autors ebrencs, d’autors infantils i juvenils,…

Us podeu descarregar les postals a

Podeu seguir el dia a dia d’aquesta institució catalana que treballa per la literatura a @lletres

Tanmateix us fem arribar el text lliure que va escriure la Daniela, una nena de 7 anys, per la seva prova inicial de llengua.  Ens l’ha fet arribar el @SergiFirmino, professor de TecnoMat, pel #30delectura .Vosaltres mateixos…(Gràcies, Sergi!!)

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura!!

Bon dilluns!!

Iniciem aquest espai vinculat al nostre #30delectura #programarillibre del curs 17-18. Com que és NOSTRE, desitgem que hi hagi molts comentaris, opinions, aportacions… de tothom. Si el que us ve de gust és escriure una entrada… no cal esperar un dilluns! Ens ho feu saber i tota vostra!! Res ens plauria més.

Què ens aporta el llegir?

Submergir-se en la lectura /és capbussar-se en un mar

ple d’històries fabuloses/ que no has de deixar passar.

(Fina Girbés)

I n’hi ha que ens ho canten amb un rap. Us engresqueu a fer el vostre, i ens el feu arribar?

 

Presentació del curs 17-18

 

Us esperem el dimarts 12 de setembre en aquest horari AL GIMNÀS DE L’INSTITUT. Durada aproximada 1hora i 1/2.

 

1ESO-    9:00h 1BATX

                 12:00h

2BATX

2ESO     9:30h
3ESO     10:00h

4ESO     10:30h

L’AMPA us lliurarà  els llibres de text (a partir de 3r a Batxillerat) i materials -folis i bosses- que us seran molt útils. Des del centre us facilitem una agenda escolar, una carpeta classificadora i l’horari del vostre grup. Us aconsellem que porteu una motxilla per guardar-ho to plegat.

Tenim moltes ganes de donar-vos la benvinguda en aquest nou curs!!

“L’èxit és la suma de petits esforços, repetits dia rere dia”. Robert Collier

Lliurament de notes- Avaluació extraordinària de setembre

Us informem que el lliurament de notes de l’avaluació extraordinària de setembre es farà el dia i a les aules assignades:

divendres a les 13:00h

1ESO: A.22    2ESO: B.12    3ESO: A.12    4ESO: B.01   1BATXILLERAT: D.3

Els tutors s’hauran posat en contacte telefònic prèviament amb les famílies en el cas de que l’alumne/a hagi de romandre en el mateix curs. Us preguem que estigueu al cas. Restem a la vostra disposició. Gràcies.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Cris López, Elixir 17!

Aprofitem que aquesta setmana es celebra a Terrasa l’@ElixirPoetic, el primer festival poètic que fa arribar la poesia a tots els districtes de la ciutat, dona veu a la realitat social del moment, és accessible a la diversitat sensorial i és sorpresa i és secret….

I a més perquè la cloenda la fan el dissabte 17 de juny a la Maurina -21h- a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya.  Al costat del nostre institut, hi trobaràs poesia, música i art efímer.

Una de les poetes que hi participen és Cris(tina) López, nascuda a Terrassa el 1982. Lectora apassionada des de petita, comença a escriure contes als cinc anys, fent provatures en la novel·la durant l’adolescència i trobant la pròpia pell dins la poesia als vint-i-cinc anys. Diu d’ella mateixa que escriu des de que té memòria. Et deixem amb un tastet de la seva obra:

 

Una casa mai no és una llar

Una casa mai no és una llar
si no hi ha terra i arbres
si no hi esclaten flors
en arribar la primavera.
Si no s’hi escolta el batre de la píuja
contra les fulles
contra la serra
contra el mar
si no hi ha indicis de tempesta
de batalla
de quelcom gran.
Si no hi ha foc
si no hi ha sang
si no hi ha pedres enterrades en fang
si no hi és possible la ferida
si no hi habita el record de la mare
ni el desig de l’infant.

 (clica la imatge per saber-ne més)

 

Exposició de Projectes de Recerca

El projecte de recerca és un conjunt d’activitats de descoberta i recerca realitzades per l’alumnat de 4t d’ESO en equip, sobre un tema transversal del currículum o focalitzat en un àmbit determinat, per tal de comprovar el grau d’autonomia de l’alumnat i la seva capacitat per treballar en grup.

Els nostres joves de 4t d’ESO ahir  van concloure el procés del seu treball fent-ne l’exposició oral i lliurant la memòria davant un tribunal de professorat i companys. Alguns del temes de la seva recerca han girat en torn a: Cosmètica natural, Manga, Programació aplicacions informàtiques, La seguretat en les xarxes socials, Disseny 3D del nostre institut, Dones romanes i modernesEl món del tatuatge, Nutrició, Animació de persones per ordinador amb diferents estils, Immigració:  segones generacions, Recorregut botànic pel  Vallparadís, La nostra aplicació informàtica, Publicitat a la TV,  Dissenyar i construir un vehicle autopropulsat,…

Ha estat un plaer escoltar  les conclusions de les seves investigacions, amb aportacions i resultats molt interessants.

La felicitat està en l’alegria de l’assoliment i l’emoció de l’esforç creatiu. Si no mireu aquesta representació…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Mario Perea!

Cerrada por la melancolía

-Premi Narrativa castellana 3r i 4t d’ESO-

Quizá sería bueno decirle <<Yo sólo soy humano>>, así nos quedaría claro a ambos cómo serán las cosas. ¿Cómo te apareces delante de la mujer que amas para decirle que la ves de una manera cristalina, pero que tú no eres más que un simple mortal que  -por más promesas que hagas- un día morirás y la dejarás sola, o viceversa? A mí me parece que este mundo tiene un sentido del humor muy irónico: un minuto la estás viendo reír y al siguiente no sabes si está confundida, desesperada, triste, cansada, agobiada por el peso de las cosas o intentando gritar sin molestar al vecindario.

¿No te desespera? ¿Cómo llegas y le dices que todo va a estar bien si no tienes ni la más mínima idea de cómo combatir la lágrima que asoma por sus ojos? Maldita tristeza líquida que va dejando una estela salina mientras baja hasta tocar su pecho y entra hasta lo más hondo de su corazón para instalarse ahí donde tu mano no alcanza a borrarla y el recuerdo no consigue dejarla en paz…

Uno está ahí diciendo “te amo”,  y esperando que esas palabras sean las mejores armas que el sentimiento, la razón y el corazón combinados puedan dar. Uno está ahí, parado bajo la lluvia y dispuesto a esperar el tiempo que sea necesario hasta que ella logre saltar el charco y alcanzar la mano que le estás tendiendo. Y si no puede ser, entonces te echas sobre el charco para que pise tu espalda y no tenga que caer. Y si no quiere caminar, entonces retrocedes hasta ponerte detrás de ella y la empujas para que siga adelante -ya mañana inventaras un “lo siento” lo suficientemente convincente para que entienda el porqué de la agresión- y entonces, sólo entonces, podrás considerarte el héroe que siempre has inventado en tu cabeza.

¿Y ella? Ella no pide a gritos un príncipe azul, quizá sólo necesite no sentirse abandonada y sin una guía en este cínico y cruel mundo de espejos retorcidos que buscan armar una idea falsa de lo que está buscando mientras se quiere encontrar. Ayudarla a ser, ese es el truco. Ayudarla a ser ella misma, ayudarla a encontrarse, a superar sus miedos, a viajar a través de la tormenta, a encontrar agua en medio del desierto. Y si llora, estás para secar su lágrima; y si titubea, tienes una certeza en la voz para combatirla; y si mira hacia atrás, volteas el horizonte para que encuentre siempre el frente a donde sea que camine. Porque eres el héroe -o eso intentas-, porque no te está permitido fallar o fallarle, porque tienes prohibido no intentarlo y decirle “no se puede” .