Category Archives: Programari llibre

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb llibres a 451º Fahrenheit!

Berlín. Nit del 10 de maig de 1933. Uns 25.000 llibres són cremats en una gran foguera pública a la Opernplatz (avui Plaça Bebel) per estudiants, professors i homes afins al partit nazi. Aquesta acció es va estendre a moltes places del país. Entre tots, uns 40.000 volums.  Motiu: ser d’autors d’origen jueu o d’altres de contingut censurat segons la seva ideologia.

Dàrsena* de A Coruña (Galícia). 18 d’agost de 1936. Milers de llibres segrestats de biblioteques, escoles, ateneus populars varen ser cremats a la vista de tothom per falangistes, un mes després del cop d’estat militar del general Francisco Franco. Motiu: castigar la cultura de la classe obrera, de per se d’esquerres, i biblioclasme.

Manuel Rivas, en el seu llibre Los libros arden mal (2006), ens evoca aquest fet a l’inici de la seva novel·la, punt de partida del retrat del què va viure aquesta ciutat gallega durant els 40 anys de la dictadura a Espanya i que contribueix a la recuperació de la seva memòria històrica. 800 pàgines d’excel·lent narrativa que s’empassen soles.

A Fahrenheit 451, Ray Bradbury imagina un règim totalitari en una societat distòpica* on els llibres estan prohibits i es cremen les biblioteques i les cases que els contenen. El bomber protagonista  descobreix el veritable valor que tenen, acaba odiant el què fa, incendia el seu cap de departament i se suma a un grup subversiu que difon el continguts dels llibres que han après de memòria.  No us el perdeu! A què es deu el seu títol? A la temperatura a la que arriba el paper quan se’l crema.

Rivas i Bradbury tracten els llibres com a reus*, els personifiquen: darrere de cada llibre hi ha una persona, una vida, uns sentiments.

Mechtild Albert, de la Universitat de Bonn, compara aquestes dues lectures que tenen en comú el compromís antitotalitari davant la crema de llibres, calmen de la barbàrie cultural, en un article que recomanem als joves de Batxillerat. Si us interessa el tema de la crema de llibres durant el franquisme, podeu llegir aquest article publicat a La Voz de la República, l’agost d’aquest 2018.

Aquells que cremen llibres acaben tard o d’hora cremant homes, va escriure el poeta alemany Heinrich Heine el 1823. A la foguera de Berlín van fogallejar algunes de les seves obres més de 110 anys després. Premonitori.

La crema de llibres s’anomena Bibliocaust.  La de les persones, Holocaust.

Tot plegat per reflexionar-hi i no oblidar MAI.

*Dàrsena: lloc protegit d’un port on es fa la càrrega i descàrrega dels vaixells. *Reu: Persona que ha estat declarada culpable i condemnada a complir una pena. *Distòpica: Relatiu a la narrativa que parla de societats fictícies opressives, generalment situades en un futur.

Nota: Una entrada massa llarga pel format, massa curta per aquesta temàtica. La continuarem.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb dones esperit!

L’entrada d’avui és fruit d’una associació d’idees. En tens una i aquesta et porta a una altra fins confegir un tot. També us passa? Comencem.

Aquest llarg cap de setmana s’ha celebrat el XXIV Saló del Manga a Barcelona coincidint amb la festivitat de Tots Sants i el Dia dels Difunts. Ja sabem que sou molts els amants d’aquest gènere literari, però d’altres, gens ni mica. No patiu. Avui n’hi ha per tots els gustos lectors.

Primera idea. Pels amants del manga us recomanem un llibre, però que pel contingut pot interessar a tothom: La dama de las nieves. L’hem trobat a una pàgina molt interessant de fòrum lector: Què llegeixes?  Podeu llegir l’argument a l’enllaç. La Dama de les Neus és una dona misteriosa que ningú sap si és un esperit o una deessa, però tothom en coneix la seva llegenda.

Segona idea. Tafanejant les activitats del saló hem descobert que s’ha fet un concurs de Cosplay (コスプレKosupure), contracció de costume-play -interpretar disfraçat. És un tipus de acció representativa on els participants, coneguts com a cosplayers, es vesteixen de personatges de obres de ficció: mangas, còmics, videojocs o pel·lícules. La coneixíeu? Una proposta molt atractiva que només solem fer quan representem una obra de teatre.

Tercera idea. No us agrada el manga, però parlant de mites orals i dones esperit enigmàtiques… Qui no es resisteix a una narració de por i misteri truculenta? En el recull de llegendes de Catalunya hem ensopegat amb La dama blanca.

Quarta idea. No patiu, avui no us suggerim llegir disfraçats… però sí en veu alta. Poseu-vos dramàtics, traieu la vostra millor entonació i aconseguiu posar la pell de gallina als oients amb aquesta llegenda de la Cerdanya basada en… un fet verídic? L’esgarrifor està servida.

Bona lectura!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… sota la pluja!

La Tardor i les seves pluges ens conviden a la lectura. A vegades, quan la melangia ens invaeix, res millor que tenir entre les mans un llibre de poesia. Però no caurem en tòpics: a aquest gènere no li cal la tardorada, ni l’arribada de Notos*, ni la sageta de Cupido*, ni la fam, ni el dolor, ni l’esclat de la Natura, ni la guerra… per ser llegit, per ser escrit. O potser sí. Vosaltres decidiu. Potser gaudir amb un Llibre n’hi ha prou. No obstant la Poesia, com la Filosofia, ens ajuda a entendre la vida. La dels altres. La nostra.

Mentre la pluja cau, llegim…

Tengo que decir algo me digo
Palabras que se disuelven en la boca
Alas que de repente son percheros
Donde el grito cae crece una mano
Alguien mata nuestro nombre según libro
¿Quién le arrancó los ojos a la estatua?
¿Quién colocó esta lengua alrededor del Llanto?
Tengo algo que decir me digo
Y me hincho de pájaros por fuera
Labios que caen como espejos Aquí
Allá dentro las distancias se reúnen
Este norte o este sur son un ojo
Vivo alrededor de mí mismo
Estoy aquí allá entre peldaños de carne
A la intemperie
Con algo que decir me digo. (Federico García Lorca)

El vespre no diu res d’avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d’una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d’aguantar temps fet present abans d’hora, no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha passat. Sí, també faig col·lecció de dies, però els tinc tots repetits. (Gabriel Ferrater)

Us animem a recitar un poema al vostre grup. Ens ho feu saber?

*Notos: Segons la mitologia grega, els vents eren divinitats de l’element aeri, fills d’Astreu i d’Eos. Notos era el vent del sud, portava les tempestes de finals de l’estiu i de la tardor. *Cupido: El déu de l’amor infant gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Encarna la bellesa i l’atracció amorosa.

[Dediquem aquesta entrada al Joan i al Vicent]

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la natura!

Últimament hem observat que pàgines de la secció de cultura dels diaris fan ressó de la literatura sobre la natura. Aquesta està agafant tanta volada que fins i tot aquest cap de setmana s’ha celebrat el primer festival Liternatura adreçat als lectors que els agrada explorar: fantàstic!!

D’articles com els del diari Ara del 20 d’octubre de @jordinopca, del de Xarxanet  i El Periódico, entre d’altres, n’extraiem aquesta entrada lectora. Si entreu en els enllaços, hi trobareu ressenyes de llibres que us capbussen en el camp d’aquest coneixement tan divers i apassionant.

Descobrireu que les aus tenen cervells petits, però això no significa que siguin ximples: són capaços desenvolupar un llenguatge, realitzar operacions matemàtiques i utilitzar instruments, igual que els  simis, els elefants o els cetacis. O que als pops els agrada jugar, tenir relacions sexuals eròtiques i que saben, a través del gust de la nostra pell, si estem contents o tristos. Sabeu que els cetacis tenen una intel·ligència emocional superior a la humana? Posseeixen cervells connectats col·lectivament: estan al corrent del què pensen i senten els seus companys.

Llibres capaços de fer-nos sentir com els arbres suen i creixen buscant la llum igual que les persones buscant el coneixement, fer-nos percebre com els camps de blat de moro cruixen mentre les canyes augmenten una polzada al dia o fer-nos viure l’aventura d’una arrel per buscar aigua…

Si estàs iniciant l’ESO, aquesta pàgina de Bobolino t’agradarà, sens dubte.  Llibres que et respondran interrogants, que et portaran de viatge al Big Bang, que et revelaran biografies captivadores i si li vols perdre la por a la química, veuràs què fàcil és només obrint  pestanyes…

Sigues un lectornàtur!

Les biblioteques t’ho fan possible!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els bandolers de sant Llorenç!

El dijous d’aquesta setmana, el 18 d’octubre, celebrarem el nostre VIII Aplec a La Mola, una sortida amb molt significat per la nostra comunitat aimeriga. Com tots recordeu,  aquest cim de 1.103,2 m d’altitud és el punt culminant del massís de sant Llorenç del Munt. Al voltant del Monestir romànic, els companys de 1r de Batxillerat ens han preparat una gimcana d’activitats per passar-ho d’allò més bé.

Però sabíeu que pels camins de les contrades del Parc Natural hi havien recorregut una colla de bandolers que feien posar els pèls de punta als habitants que s’hi desplaçaven? Entre ells, Joan Muntada i en Capablanca.

Corrien els segles XVI i XVII. La violència era una pràctica freqüent a la Catalunya de l’època.  Els bandolers no eren cap mena de Robin Hood a la catalana que  donaven el botí als pobres, com a molt en daven una part com a agraïment als seus còmplices o el repartien entre la seva colla. Però la literatura renaixentista del XIX els va convertir en herois del poble que lluitaven contra la tirania i la injustícia moral dels senyors i dels reis.

En Joan Muntada, àlies “lo minyó de Sant Llorenç Savall, formava part de la quadrilla del famós Perot Rocaguinarda, que campava per Osona  i només assaltava els rics.  Les gestes d’en Rocaguinarda  van ser tan conegudes que Miguel de Cervantes el va anomenar al  seu “Quijote”: ¡Oh, valeroso Roque! cuya fama no hay límites en la tierra que la encierren!

En Capablanca actuava en solitari des dels 15 anys. Coneixia tots els racons, forats i amagatalls de Sant Llorenç. El caminant, si no hi volia deixar la pell, sabia que havia de posar els seus estalvis damunt la capa blanca que es trobava a terra. Si li plantava cara, el bandoler des de l’amagatall li ventava un tret de pedrenyal (arma de foc semblant a una pistola de canó llarg, que es disparava amb pedra foguera)… Qualsevol no ho feia!

Estigueu alerta mentre pugeu cap a La Mola: potser l’ànima d’algun d’aquests bandolers us pica l’ullet en algun giravolt…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb òpera!

L’òpera és una de les manifestacions artístiques més completes que existeixen: teatre i música es donen la mà. La poesia, el cant, la decoració i la música estan tan íntimament entrellaçats que  uns sense els altres no són res.  Un exemple d’aquest gènere és Les noces de Fígaro, de W.A. Mozart. El seu argument és còmic o festiu, predominant els temes d’embolics matrimonials i sàtires sobre costums socials.

Si voleu veure i llegir el llibret de l’Acte I d’aquesta obra, cliqueu l’enllaç.

Una de les soprano* que la va interpretar va ser la barcelonina Montserrat Caballé, que per la seva trajectòria ja se la considera “catalana universal” i “Diva* del segle XX”. Aquest dissabte, 6 d’octubre, ens vam despertar amb la notícia de la seva mort.

Quin millor homenatge a aquest gènere i a la cantant que, des d’aquesta pàgina, escoltem i fruïm, potser tot llegint el nostre llibre en silenci, “Dove sono i bei momenti?”, que pertany a l’Acte III d’aquesta bella òpera de Mozart interpretada per la preciosa veu de la Montserrat.

Soprano*: cantant femenina amb la veu més aguda. Diva*: Cantant d’òpera de renom.

Bon dia, bona setmana, bona lectura!

Un 29 de setembre, ara fa 106 anys, naixia un dels escriptors més importants de la literatura catalana: Pere Calders. Quan el 2012 es va celebrar el centenari del seu naixement, el grup Teatrem de l’institut d’aleshores vam representar la seva vida i el seu conte Raspall. La ironia i l’humor que traspuen part de la seva obra sempre ens ha agradat, com ens agraden la seva obra de teatre, Antaviana, les seves novel·les i els seus reculls de contes.

Ironia i humor?  Llegiu aquests seus microcontes

Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Història castrense
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

Obcecació
Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.

PROPOSTA A l’AULA
Un dels seus contes comença així…

 Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò. Amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre […]

Continueu-lo entre tots…

(proposta a l’aula extreta de Pere Calders, Fets i paraules. Dep Ensenyament)

Bon dia, bona setmana, bona lectura!

Ens capbussem en nou curs encara amb l’olor de les vacances a la butxaca, amb ganes d’explicar, entre rialles, les pàgines viscudes durant aquest temps d’esplai.  Estrenem aules, descobrim noves cares, retrobem el conegut, amb ganes d’escriure a la llibreta, malgrat tot, el títol de la primera lliçó amb bona lletra.

Nosaltres pugem la persiana d’aquest blog lector. Us necessitem còmplices d’aquesta pàgina, que la volem vostra com la preciosa biblioteca que esperem inaugurar ben aviat.

Però mentrestant, parlem. Quina és la vostra relació amb els llibres? Ens ho escriviu al mur? Una paraula, una frase, una onomatopeia…

O també podeu comentar aquest microrelat de l’escriptor Augusto Monterroso Cuando despertó, el dinosaurio todavía estava allí  amb el contingut d’aquest cartell.

Comencem la tertúlia literària!!

Bon curs i bona lectura!

 

El primer paràgraf es deu al poema Nou curs, d’Isabel Barriel.

Bon dia, bones vacances i bona lectura… d’estiu!!

Estimats vosaltres,

Sembla impossible que ja estiguem a cinc dies d’iniciar les vacances… però tot arriba! Avui és l’últim dilluns d’aquest curs 17-18, per tant, teniu al davant la seva última entrada lectora de les 33 que hem publicat al llarg d’aquests mesos.

Dir-vos que és un plaer compartir aquesta pàgina setmanal amb vosaltres, sigueu lectors ocasionals, interessats o sistemàtics: sou qui li doneu la veritable dimensió. Seguiu la vostra pròpia línea lectora:  exploreu portades, autors, il·lustracions,  opinions, ambients, personatges, gèneres, temàtiques.. i escolliu aquell llibre que més us atragui per anar-la continuant. I un llibre porta a un altre. Hi ha tant per escollir!

Si no sabeu per on començar o com continuar, us recomanem aquesta pàgina de la imatge: hi trobareu opinions d’altres joves i recomanacions segons el vostre nivell lector. També hi podreu dir la vostra. A la biblioteca del nostre districte o la d’on us trobeu estaran encantats de poder-vos assessorar i trobar el que desitgeu.

Ens retrobem el setembre, un setembre ple de novetats al nostre institut!

Feliç estiu i felices lectures!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Jordi, la Marta i la Vera de 3rA!

Des d’aquesta entrada lectora, res ens fa més il·lusió que donar veu i sortida a les produccions pròpiament aimerigues, i més quan són fruit immediat d’una proposta que “vam llençar al vent” la setmana passada. Plus extra perquè hi han dedicat una feinada a editar-la en vídeo. Resultat: una preciositat!! Felicitem i aplaudim als autors!! I que serveixi a la resta per encoratjar-vos a seguir aquest camí.

I sí, Vera, Marta i Jordi… ¡el amor es chulo! I vosaltres ens heu enamorat!

Per si voleu conèixer més sobre l’autora d’aquest poema, l’Ane Santiago, i la seva producció, us facilitem l’enllaç al seu blog personal. Aquesta jove nascuda a Ermua, al País Basc, va començar a publicar-lo als 16 anys. Cliqueu la fotografia d’aquesta pàgina del seu llibre Cartas a ninguna parte per accedir-hi. Us el recomanem, tant pel seu contingut, que trobareu proper, com per la contundència rítmica de la seva estructura. Les il·lustracions de l’Elena Pancorbo li donen absolutament suport.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la Rosa i el Joan!

Són la Rosa Sayeras i el Joan Martínez que tots coneixeu. I doncs? Doncs perquè els profes també escriuen. I també guanyen premis. I que ambdós ho siguin de l’àmbit de Tecnomat ens mostra que la comunicació, l’escriure, la literatura… no són un reducte de l’àmbit lingüístic, com no ho és la matemàtica, per exemple, que ja heu experimentat que la trobem arreu. Benvinguts a la transversalitat del coneixement!

Ens plau presentar-vos dos textos literaris diferents, amb estils diferents adequats cadascun al seu gènere i premiats ambdós en els Jocs Florals d’enguany. En aquesta pàgina hem pogut llegir textos guanyadors de categoria jove. Avui ho farem de la categoria d’adults. Són textos emocionants, però llargs. Per això el conte de la Rosa, concretament, caldrà llegir-lo a partir d’un enllaç perquè no tenim prou espai. Que els gaudiu com ho hem fet els que els hem llegit abans!!

SÒNIA (Joan Martínez)

Em dic Mateu i ella és la Sònia.
No cal que li pregunteu res.
No hi sent.
Ni tampoc parla.
Només escriu.
Escriu tot el dia;
i de vegades també a la nit.

Ho fa amb una ploma que havia estat de la seva mare.
Una preciosa estilogràfica Kynsey amb plomí d’or de 14 quirats.
Fa una lletra ovalada i lleugerament inclinada cap endavant.
És una escriptura que sembla com feta de lletres de gelatina.

Però no fa servir mai tinta negra.
Perquè sap que les vides alegres escrites en tinta negra són mentida;
i si escrivís les tristes, aleshores serien inconsolables.
A ella li agrada la tinta Waterman de color blau Florida.
Perquè és veritat que no hi sent.
Ni tampoc parla.
Però sí que hi veu.
I sap que la vida és de color blau Florida.

Té un preciós escriptori ‘abattant’ d’estil isabelí en fusta de noguera
i un desig incontrolable d’escriure-ho tot;
de treure la vida i les paraules de la gàbia del soroll
i arrecerar-les en un càlid i delicat paper verjurat Galgo de 90 grams.

Perquè contra la lògica maleducada
i sota un llum de sobretaula Led Scarlett Crom de 5 Watts
la Sònia sap que només el silenci escriu paraules lliures.
Ella no hi sent.
Ni tampoc parla.
I jo llegeixo una vida plena de vida escrita en tinta blava.

 

“NEW BALANCE” (Rosa Cristina Sayeras)

A tu, papa, perquè sense ser-hi, ets ben present. A tu, mama, perquè t´admiro de manera infinita.

Jordi i Montse, per ser-hi sempre junts.

Aparentment podia semblar un calçat esportiu normal. No ho era i n´estava convençuda. Quan li vaig preguntar a la mama si podia quedar-me aquelles vambes que havia trobat en una bossa al garatge, es va quedar perplexa, però no ho va dubtar: “Et van bé? Si et van bé, segur que et correspon fer-les servir a tu”, em va deixar caure amb un somriure agredolç. Així va ser com aquell divendres quatre de setembre de 2015, mentre buscava algun objecte perdut entre el merder del garatge, vaig trobar unes New Balance blaves i blanques que ràpidament em vaig apropiar.

Decisió presa. Sí, em semblava una causa adequada. Aquelles esportives em servirien per córrer, explorar i conèixer tots els camins i corriols que envoltaven Llampaies. Ni gimnasos, ni Barcelona, ni Terrassa; es quedaven a Llampaies per acompanyar-me en les corregudes dels caps de setmana.

[…] cliqueu el títol del conte per continuar llegint-lo a la pàgina del

Bon dia, bona setmana, bona lectura amb… l’Elixir Festival!!

Del 7 al 10 de juny torna l’Elixir Festival de Poesia a la nostra ciutat. Durant 4 dies podreu viure i gaudir de diferents espectacles, la majoria al carrer, en els que intervenen diferents creadors i poetes. Cliqueu l’enllaç i xafardegeu pel seu web.

Us recomanem especialment les activitats del dissabte 7 de juny. Podeu tafanejar al Mercat de Poesia a partir de les 5 de la tarda a la plaça de Mossèn Homs,  continuar a partir de les 18h  visitant la instal·lació “GRoC” a l’església de Sant Miquel (Sèu d’Ègara), feta per l’Escola d’Art i Disseny de Terrassa, i acabar amb la Ràtzia, una passejada poètica per la ciutat conduïda per poetes que us van recitant. Tot un espectacle pels sentits!

Enguany una de les participants és Joëlle Charlotte Snaith, @joellesnaith  una artista audiovisual sud-africana i dissenyadora que viu i treballa a Londres. Fa narrativa audiovisual i ha participat en el Festival Sonar de Hong-Kong, entre altres. Enguany participa en el Elixir Festival, per a qui ha creat les composicions multimèdia. No n’he vist mai? Doncs aquí en teniu un tast…

I Love QC Visuals Pack
Live Visuals

I designed a audio reactive live visuals pack for Serato Video using Quartz Composer, available to buy on I Love QC.

I ara la nostra proposta #elixir –> Escull un poema que t’agradi -si fos teu ja seria la bomba!-, prepara’t bé la seva lectura i grava’t recitant-lo (o ho fem nosaltres). El penjarem a l’instagram de històries de l’institut amb el coixinet #jotambesocelixir  També el podeu fer en parella o grup. Us engresqueu?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… en el Dia de les Matemàtiques!

Que les mates estan per tot arreu és una descoberta moolt interessant! Per celebrar el Dia de les Matemàtiques, us proposem un joc que ens ha agradat moltíssim: cerquem expressions, frases fetes, locucions en qualsevol llengua en la que hi apareguin paraules relacionades amb aquesta ciència: números, noms de figures geomètriques,… Esbrineu el seu significat.

Després les escriviu amb lletra bonica i les il·lustreu amb dibuixos enginyosos, fotografies vostres, retalls de revista… Les recollirem i, a banda de fer-ne una exposició, les que més us hagin agradat, les penjarem al web.

Necessiteu exemples per “escalfar motors”? (Cliqueu les expressions subratllades)

Mireu que us ho he dit mil vegades! No serveix de res que us hagi  cantat les quaranta? Vinga,  comencem de zero que això ja sembla can seixanta!! Y ¡no le busquéis tres pies al gato! 😉

Pels de “màster” en domini lingüístic-matemàtic us convidem a cercar poesia matemàtica o matemàtica feta poesia. O poesia visual relacionada amb les mates, tant se val. La copieu, citeu la font i ens la presenteu.

Som-hi?

Avui aquest bloc serà el lector de les vostres creacions!

Quines ganes!!

 

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… celebrant Sant Jordi!!

No podíem començar millor la setmana: celebrem la Diada de Sant Jordi en que la paraula escrita i recitada té un protagonisme absolut en tots els carrers de tots els pobles i ciutats de Catalunya, acompanyada d’un esclat de gent, roses i senyeres! És el nostre símbol de cultura i tradició. Tothom que la viu, repeteix!

Nosaltres no en podíem quedar al marge. Us convidem a participar i gaudir de la festa a Les Aimerigues i després a continuar-la a la ciutat.  I com a tast del VIIè Certamen Literari, us presentem el Cartell guanyador d’enguany, dissenyat pel Denis Polonio de 4t d’ESO i una de les poesies participants en el concurs literari, la de en Bictor (és un àlies, donat que els noms vertaders són una incògnita), reflex del nivell que hem tingut el plaer de llegir el jurat… Haurà estat també guanyadora? 😉 Ben aviat us presentarem el llibre amb tots els textos que han estat premiats. A tothom, enhorabona per haver-hi participat: això és contribuir a fer més “gran” el nostre institut! #somequip

LES PARAULES NO ES PODEN TANCAR DINS UNA GÀBIA

Surten i sortiran, /lliures per aquelles /que no van poder /sortir de la gàbia.

Volen i volaran,/ com orenetes cap/ al llunyà horitzó/ en cerca del vell Sol.

Parlen i parlaran,/ defensant les seves/ raons a l’inici/ de la vesprada.

Marxen i marxaran,/ fora de la gàbia/ de les mentides i/ de la repressió.

Obren i obriran,/ la porta de la llibertat i d’una/ nova societat.

FELIÇ DIADA!!!

 

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els Escriptors de l’any!

Aquest 2018 és un any ple de commemoracions. En llengua i literatura catalanes se celebra el centenari del naixement de 3 grans escriptors, Ma Aurèlia Capmany, la poetessa Montserrat Abelló, Manuel de Pedrolo -recordeu el seu Mecanoscrit del segon origen, oi?-,  autors compromesos amb les reivindicacions cíviques i polítiques del seu temps fins el moment de la seva mort,  i el 150è aniversari de Pompeu Fabra, de qui es diu amb ironia que és l’únic català a qui tots hem obeït, ja que a ell es deu l’adopció de la normativa del català gràcies a la seva Gramàtica catalana i el seu Diccionari de la Llengua.

De tots ells, i malgrat enguany s’ha establert l’Any Pedrolo i l’Any Fabra, l’àmbit lingüístic hem escollit com a eix de l’exposició que podreu veure a la  Diada de Sant Jordi al nostre centre a l’escriptora Ma Aurèlia Capmany, per vindicar la seva obra i conèixer una mica més qui era aquesta dona que porta el nom del centre cívic del nostre districte, i el poeta castellà León Felipe, pel 50è aniversari de la seva mort i els seus poemes que són un càntic a la llibertat. Als altres escriptors ja els havíem dedicat espai en edicions anteriors.

 Per cloure aquesta entrada d’avui, deixeu-vos emportar pel vent…