Saber llegir les paraules, en el sentit estricte de pronunciar els sons que veiem, és igual d’important com comprendre’n el seu significat.

Avui us presentarem textos en prosa i en vers on les paraules són inventades  amb l’objectiu de crear bellesa a partir dels sons propis de cada llengua.  Ho relacionem amb la funció poètica del llenguatge. Això són les jitanjáforas o, en grafia catalana, les hitanhàfores.

Aquest vocable, jitanjáfora,  tant designa aquella paraula bella, suggerent fonèticament però sense significat com també les composicions formades per mots inventats que “juguen”  amb els sons que els formen i que, a vegades,  sense tenir  significat el podem endevinar.

Aquests textos a vegades costen de llegir -com un embarbussament-, però són divertits i molt bonics per la seva musicalitat.

El filòsof mexicà Alfonso Reyes el la va definir arrel de llegir aquest poema del cubà Mariano Brull, dins del moviment de poesia pura proper al surrealisme:

Així, les hitanhàfores apareixen i es cultiven en sentit estricte a la llengua castellana però les podem reconèixer en altres llengües.

Es poden trobar fàcilment exemples en la música, com la hitanhàfora dels Beatles “Obla-di, obla-dà” o quan recordeu cançons de jocs de pati: uni, dori, teri, cateri…,  a la màgia, com el famós conjur “Abracadabra”, al cinema, com quan Charlot, en Temps Moderns, deia “Je li tu li tu li twaa” tot imitant un idioma francès que desconeixia.

Des d’aquí us engresquem a llegir aquest tipus de composicions literàries com els llibres en que apareixen els jocs de sons. Exemples:

• Rayuela, de Julio Cortázar, en el capítol 68, s’inventa un idioma, el glíglico, que evoca una escena eròtica.
• Antaviana, de l’escriptor català Pere Calders, (obra teatral), nom que s’inventa un nen per fugir de l’avorriment dels deures.
• Finnegans Wake o Ulysses, del poeta i escriptor irlandès James Joyce, si us animeu a llegir en llengua anglesa, però trobareu bones traduccions al català o castellà.
• Quevedo, Lewis Carroll, …
• …

Si t’has inventat  una paraula o has creat un llenguatge nou per divertir-te, comunicar-te amb algú… ens en fas arribar un tastet?

bolec natu ra, esjov!

Ens han arribat tres recomanacions de temàtiques i estils ben diferents en llengua castellana per a la vostra tardor lectora. N’esperem moltes més!

Mario Bayo: STILTON, Geronimo. El maratón más loco. Ed. Planeta. “El que més m’ha agradat és quan el Geronimo es llança d’un pont per salvar un noi d’un mal pas. Del llibre, no canviaria res. El recomano als lectors fins els 12 anys que els agradin les aventures.” (Saps que Geronimo i Tea Stilton són els pseudònims de l’escriptora italiana Elisabetta Dami, especialitzada en literatura infantil?)

Izan Expósito: PÉREZ RUEDA, Pablo (Blon). Eternamente. Verso&Cuento. “Es un libro que básicamente trata de poesía, donde el freestyler Pablo Pérez Rueda calca sus pensamientos de cada batalla de freestyle y experiencia vivida a lo largo de su trayectoria. Cada página trata un tema/poema diferente. Personalmente me ha gustado mucho. Absolutamente recomendable ya que te hace pensar mucho las cosas.” (Saps que el nom de Blon li ve perquè a l’escola li deien Pa-blón? Aquest és el seu primer llibre. Des del 2008 batalla en les places com a raper i es considerat un dels molt bons.)

Ainara Gómez: HOMERO. La Ilíada. “Este poeta de la antigua Grecia narra la lucha de Aquiles, para mí el protagonista del libro, durante la guerra de Grecia y Troya. Considero innecesario que den tantos datos sobre los personajes secundarios, pero la pelea -personal- entre Héctor y Aquiles es sensacional. Lo recomendaría a lectores con mucha paciencia y que valoren de verdad una buena lectura.” (Saps que aquesta obra fa quasi 3.000 anys que va ser escrita, que es diu que no la va escriure ell i que originàriament està escrita en hexàmetres per a ser recitada oralment per rapsodes? Podeu trobar adaptacions per a totes les edats!) 

Aquestes són les portades alternatives que ells han creat per les seves recomanacions.

Per acabar,  un tastet de la poesia de Pablo Pérez Rueda (Blon)…

Des del Bon… Eternamente agraïda per les vostres aportacions lectores!

La tardor és una segona primavera, quan cada fulla és una flor.  (Albert Camus)

Avui,  23 de setembre, ha començat la tardor que enguany  durarà 89 dies i 20h.

Aquesta estació és molt admirada en el món de la música, la literatura i l’art ja que representa una època del canvi: desprendre’ns del superflu (tardor) per descansar (hivern) i iniciar un nou cicle (primavera). Diuen que els nostres bioritmes o estats d’ànim s’acompassen segons els ritmes de la llum dels equinoccis.  Però la tardor no ha de ser forçosament sinònim de malenconia…

Activeu els sentits amb la nova estació! Deixeu-vos-hi endur! Llegiu, escolteu, mireu…

OTOÑO (haiku* en castellano)

las hojas bailan
siempre que haya viento
sino, esperan

flor de otoño
regalas tu semilla
al suelo seco

el sueño vence
al hombre que espera
bajo la lluvia

con poca prisa
el viento de otoño
las hojas barre

el árbol crece
amontonando al pie
hojas caducas

*haiku: Estrofa d’origen japonès formada per disset síl·labes mètriques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5

Quins llibres formaran part de la teva tardor?

Encara amb el ressó de les abraçades, rialles i expectatives del primer dia del nou curs, ens engresquem amb la tasca de continuar aquesta pàgina que no vol ser altra cosa que una mirada a l’univers que envolta el planeta lector, amb la pretensió que us la feu vostra i hi col·laboreu.

Us convidem a commoure-us, a enutjar-vos, a passar por, a riure,  a opinar, a rebel·lar-vos, a enamora-vos, a sorprendre-us… i fins i tot a  a d o r m i r – v o o o sss!

I tot això amb un sol gest. Així de fàcil…

Comencem?

Ja saps quin serà? Ens ho dius?

Ens volem emocionar amb tu…