Bon dia, bona setmana, bona lectura… noies!
vaig sentir-me bonica fins als dotze
quan va començar a madurar-me el cos com una fruita nova
i de sobte
els homes em miraven els malucs acabats de néixer i salivaven
els nens no volien jugar a cuit i amagar a l’hora del pati
volien tocar totes les parts noves
i desconegudes que tenia
les parts que no sabia com vestir
que no sabia com portar
i que mirava d’enterrar entre les costelles
tetes
deien
i odiava la paraula
odiava que em fes vergonya dir-la
que encara que es referís al meu cos
no em pertanyés
els pertanyia a ells
i la repetien com si
fos un mantra
tetes
va dir
ensenya-me-les
aquí no hi ha res a veure tret de culpa i de vergonya
miro de podrir-me a la terra que tinc sota els peus
però encara soc al davant
dels seus dits com ganxos
i quan ataca per adelitar-se en les meves mitges llunes
li mossego l’avantbraç i decideixo que odio aquest cos
dec haver fet alguna cosa horrible per mereixe’l
quan torno a casa li dic a la mare
els homes del carrer estan afamats
em diu
que no em vesteixi amb els pits penjant
em va dir als nois se’ls despertarà la fam si veuen fruita
diu que m’assegui encreuant les cames
com fan les dones decents
o els homes s’emprenyaran i es barallaran
va dir que puc estalviar-me problemes
si aprenc a comportar-me com una senyoreta
però el problema és
que no té cap sentit
no em puc ficar al cap
que hagi de convèncer la meitat de la població
mundial
que el meu cos no és el seu llit
tinc feina a aprendre les conseqüències de ser dona
quan hauria d’estar aprenent ciència i mates
m’agrada fer la roda i gimnàstica i no m’imagino
anar pel món amb les cames tancades
com si amaguessin un secret
com si acceptar les parts del meu cos
els convidés a tenir pensaments untuosos
no em sotmetré a la seva ideologia
perquè dir-nos putes és cultura de la violació
lloar les verges és cultura de la violació
no soc un maniquí en un aparador
de la teva botiga preferida
no pots vestir-me ni
llençar-me quan estigui gastada
no ets cap caníbal
el que fas no és responsabilitat meva
t’has de controlar tu
quan torno a l’escola
i els nois li xiulen al meu cul
els empenyo i els faig caure
potes enlaire
i els dic desafiadora
tetes
la cara que fan no té preu
el sol i les seves flors
© Rupi Kaur
© de la traducció: Bel Olid
© Editorial Empúries, 2018
https://www.catorze.cat/noticia/10912/art/cr/ixer
*clicant el títol podreu llegir part del llibre, gentilesa de l’editorial.
#25nov
L’Erasmus +, programa europeu a Les Aimerigues
L’ Erasmus+ és un programa de la Comissió Europea de suport a la formació, la cultura i l’esport que promou l’intercanvi d’estudiants dins la Unió. El nostre institut ha estat becat per participar-hi.
Es realitzarà durant els cursos 2018-2020. Els nostres socis són 3 centres educatius d’Hengelo (Holanda), Delitzsch (Alemanya) i Gliwice (Polònia). Treballarem plegats el tema “Cultural Heritage: Industry, history and future”, que té com a objectiu principal el coneixement del patrimoni industrial i la seva sostenibilitat a les ciutats participants, donat que compartim plegades un passat lligat a la indústria. La llengua de comunicació serà l’anglès i s’adreça als joves de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat.
Posar en comú el treball fet des de cada centre educatiu implica la mobilitat als països involucrats. Però només es podran desplaçar un grup de 27 estudiants del nostre institut, 9 per cada trobada. Els interessats hauran de passar un procés de selecció i estar disposats a acollir a casa seva un jove estranger en les dates del seu viatge a Terrassa.
La selecció de l’alumnat interessat es farà segons els resultats obtinguts en la carta de motivació en anglès (40%) que haurà de presentar i mantenir una entrevista oral en anglès (60%).
La convocatòria de selecció i tota la informació necessària es pot consultar al Racó de l’Erasmus+ i al web de l’institut:
- LLiurament de cartes: a CONSERGERIA fins les 15 hores del dia 26 de novembre.
- Entrevistes orals: dies 26 i 27 de novembre, a l’hora de l’esbarjo i lectura, o a partir de les 14:30 dels mateixos dies si s’escau.
- Llistat definitiu de seleccionats: 29 de novembre, al Racó de l’Erasmus+ i al web.
Durant els anys de la durada del projecte, els resultats acadèmics i d’implicació dels estudiants participants podran ser valorats per la comissió de seguiment del mateix com a motiu d’exclusió.
Eleccions al Consell Escolar 18
Ja sabeu que enguany renovem el Consell. Aquesta setmana trobareu a la cartellera del vestíbul els noms i fotografíes dels candidats i candidates de cada estament escolar -alumnat, famílies, professorat i PAS- que s’hi presenten i, si ho desitgen, faran campanya pública.
Farem les votacions:
Alumnat, el dilluns 26 de novembre, de 8:30 a 10:30h. Hi haurà una mesa per planta.
Famílies, el dimarts 27 de novembre: de 9 a 11h i de 16h a 18h.
Professorat, el dimarts 27 de novembre a les 15:30h.
Votar és un dret fonamental. Quantes més persones participin a les eleccions, més ben representats estarem.
Fem de l’INS Les Aimerigues un institut de tothom per a tothom!
Bon dia, bona setmana, bona lectura… com una fulla!
Quan la tardor em desvesteix de flors
i fulles, quan els rius són catifes
ocres i fràgils sota els peus sorrers,
closos els ulls, penso en estols d’orenetes.
De bon matí, t’asseus a la riba del riu.
Albires, riu enllà, una fulla que neda
damunt l’aigua verdosa. La marques amb els ulls
mentre es va acostant amb actitud distreta.
Observes bé com és, els colors i la forma,
i com es mou seguint el riu que l’empeny
o l’arrossega; tu no ho sabràs mai això.
De tant en tant, algun remolí juganer
la capbussa. però de bell nou emergeix.
Arriba al teu costat i et cal prendre les regnes:
¿Vols fer-la teva o bé la deixes que transiti
riu avall? Més tard, massa tard serà.
La fulla, amb orgull, també hi vol dir la seva
i fa com que ve amb tu i com que s’ho repensa.
Mentre tots dos dubteu, s’esmuny entre el joncar.
Amb mirada perduda, tristament l’acompanyes
fins el meandre fred que la rapta per sempre.
Amors que arriben i se’n van: com una fulla.
Fidel Gangonells i Borràs. Ocres. Parnass ediciones, 2018
El moment vital en què et trobes ara mateix, amb què el pots comparar?
Nota: El Fidel, en saber que publicàvem el seu poema, ens n’ha dedicat un altre, fet de bell nou per nosaltres. Doblem el nostre sincer agraïment, poeta!
Ajornat el cros d’aquest dissabte 17 per les pluges
Degut a les fortes pluges que vam patir ahir a la ciutat, les pistes de Can Jofresa s’han malmès en alguns punts. Per això i, en previsió de pluges abundants al llarg d’aquest cap de setmana, el Consell Esportiu del Vallès Occidental ha decidit ajornar aquesta cita on s’hi inscriuen més de 4.000 joves esportistes per tal de garantir-ne la seguretat.
Properament se us notificarà la nova data d’una de les jornades esportives de la ciutat més esperades pee tots vosaltres, a través del vostre professorat d’Educació física.
Aquí podeu llegir el comunicat oficial.
Foto filosofia
Per celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2018, un any més, s’ha convocat la Mostra de fotofilosofia. L’objectiu d’aquesta mostra és enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i preservant formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia dels centres. La Mostra pretén aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia.Les ‘fotofilosofies’ seleccionades per participar a la Mostra en representació de l’Institut Les Aimerigues han estat:
Pot l’art transformar el món?Nerea González 2n Batxillerat
Quina és la frontera entre el ser i el no ser?Danail Stefanov 2n Batxillerat
Com dir-li que es quedi a algú que ja no hi és?
Irene Losada 1r Batxillerat
Convocatòria de vaga
Us informem que el dia 14 de novembre hi ha una convocatòria de vaga feta per algunes organitzacions sindicals d’estudiants que, al nostre centre i tal i com està recollit a les NOFC, pot ser seguida per l’alumnat de 3r, 4t i batxillerat.
El nostre centre és i ha estat sempre radicalment escrupolós amb el dret de l’alumnat a l’expressió de la protesta, la reivindicació i la vaga perquè creiem que exercir aquest dret de forma reflexiva i responsable és també un element educatiu i de creixement personal de primer ordre.
Això no treu, però, que si volem que aquesta (i qualsevol) convocatòria tingui aquest efecte educatiu i d’apoderament, cal que en parleu a casa. És tasca de les famílies la reflexió compartida per tal d’assegurar, bé sigui una participació activa i responsable, bé sigui una posició crítica de rebuig a la mobilització.
Com en qualsevol convocatòria de vaga de l’alumnat:
- l’activitat al centre es durà a terme respectant l’horari marc de tot l’alumnat del centre: de 8:00 a 14:30.
- l’alumnat que s’hi ha adherit lliurement haurà de portar un justificant de la falta d’assistència signada per les famílies (excepte en el cas de l’alumnat major d’edat).
Moltes gràcies.
Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb llibres a 451º Fahrenheit!
Berlín. Nit del 10 de maig de 1933. Uns 25.000 llibres són cremats en una gran foguera pública a la Opernplatz (avui Plaça Bebel) per estudiants, professors i homes afins al partit nazi. Aquesta acció es va estendre a moltes places del país. Entre tots, uns 40.000 volums. Motiu: ser d’autors d’origen jueu o d’altres de contingut censurat segons la seva ideologia.
Dàrsena* de A Coruña (Galícia). 18 d’agost de 1936.
Milers de llibres segrestats de biblioteques, escoles, ateneus populars varen ser cremats a la vista de tothom per falangistes, un mes després del cop d’estat militar del general Francisco Franco. Motiu: castigar la cultura de la classe obrera, de per se d’esquerres, i biblioclasme.
Manuel Rivas, en el seu llibre Los libros arden mal (2006), ens evoca aquest fet a l’inici de la seva novel·la, punt de partida del retrat del què va viure aquesta ciutat gallega durant els 40 anys de la dictadura a Espanya i que contribueix a la recuperació de la seva memòria històrica. 800 pàgines d’excel·lent narrativa que s’empassen soles.
A Fahrenheit 451, Ray Bradbury imagina un règim totalitari en una societat distòpica* on els llibres estan prohibits i es cremen les biblioteques i les cases que els contenen. El bomber protagonista descobreix el veritable
valor que tenen, acaba odiant el què fa, incendia el seu cap de departament i se suma a un grup subversiu que difon el continguts dels llibres que han après de memòria. No us el perdeu! A què es deu el seu títol? A la temperatura a la que arriba el paper quan se’l crema.
Rivas i Bradbury tracten els llibres com a reus*, els personifiquen: darrere de cada llibre hi ha una persona, una vida, uns sentiments.
Mechtild Albert, de la Universitat de Bonn, compara aquestes dues lectures que tenen en comú el compromís antitotalitari davant la crema de llibres, calmen de la barbàrie cultural, en un article que recomanem als joves de Batxillerat. Si us interessa el tema de la crema de llibres durant el franquisme, podeu llegir aquest article publicat a La Voz de la República, l’agost d’aquest 2018.
Aquells que cremen llibres acaben tard o d’hora cremant homes, va escriure el poeta alemany Heinrich Heine el 1823. A la foguera de Berlín van fogallejar algunes de les seves obres més de 110 anys després. Premonitori.
La crema de llibres s’anomena Bibliocaust. La de les persones, Holocaust.
Tot plegat per reflexionar-hi i no oblidar MAI.
*Dàrsena: lloc protegit d’un port on es fa la càrrega i descàrrega dels vaixells. *Reu: Persona que ha estat declarada culpable i condemnada a complir una pena. *Distòpica: Relatiu a la narrativa que parla de societats fictícies opressives, generalment situades en un futur.
Nota: Una entrada massa llarga pel format, massa curta per aquesta temàtica. La continuarem.
Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb dones esperit!
L’entrada d’avui és fruit d’una associació d’idees. En tens una i aquesta et porta a una altra fins confegir un tot. També us passa? Comencem.
Aquest llarg cap de setmana s’ha celebrat el XXIV Saló del Manga a Barcelona coincidint amb la festivitat de Tots Sants i el Dia dels Difunts. Ja sabem que sou molts els amants d’aquest gènere literari, però d’altres, gens ni mica. No patiu. Avui n’hi ha per tots els gustos lectors.
Primera idea. Pels amants del manga us recomanem un llibre, però que pel contingut pot interessar a tothom: La dama de las nieves. L’hem trobat a una pàgina molt interessant de fòrum lector: Què llegeixes? Podeu llegir l’argument a l’enllaç. La Dama de les Neus és una dona misteriosa que ningú sap si és un esperit o una deessa, però tothom en coneix la seva llegenda.
Segona idea. Tafanejant les activitats del saló hem descobert que s’ha fet un concurs de Cosplay (コスプレKosupure), contracció de costume-play -interpretar disfraçat. És un tipus de acció representativa on els participants, coneguts com a cosplayers, es vesteixen de personatges de obres de ficció: mangas, còmics, videojocs o pel·lícules. La coneixíeu? Una proposta molt atractiva que només solem fer quan representem una obra de teatre.
Tercera idea. No us agrada el manga, però parlant de mites orals i dones esperit enigmàtiques… Qui no es resisteix a una narració de por i misteri truculenta? En el recull de llegendes de Catalunya hem ensopegat amb La dama blanca.
Quarta idea. No patiu, avui no us suggerim llegir disfraçats… però sí en veu alta. Poseu-vos dramàtics, traieu la vostra millor entonació i aconseguiu posar la pell de gallina als oients amb aquesta llegenda de la Cerdanya basada en… un fet verídic? L’esgarrifor està servida.
Bona lectura!
Bosc tancat – 2nESO
 |
 |
De vegades no tocar de peus a terra és molt, molt, molt saludable.
I si no que ho preguntin a les companyes i companys de segon d’ESO que varen anar al Bosc tancat de Cerdanyola, en una activitat que barreja al cinquanta per cent l’educació física amb la convivència i la companyonia … valgui la redundància 🙂
Aquí teniu l’àlbum de fotografies complet. Gaudiu-lo.
 |
 |
Bon dia, bona setmana, bona lectura… sota la pluja!
La Tardor i les seves pluges ens conviden a la lectura. A vegades, quan la melangia ens invaeix, res millor que tenir entre les mans un llibre de poesia. Però no caurem en tòpics: a aquest gènere no li cal la tardorada, ni l’arribada de Notos*, ni la sageta de Cupido*, ni la fam, ni el dolor, ni l’esclat de la Natura, ni la guerra… per ser llegit, per ser escrit. O potser sí. Vosaltres decidiu. Potser gaudir amb un Llibre n’hi ha prou. No obstant la Poesia, com la Filosofia, ens ajuda a entendre la vida. La dels altres. La nostra.
Mentre la pluja cau, llegim…
Tengo que decir algo me digo
Palabras que se disuelven en la boca
Alas que de repente son percheros
Donde el grito cae crece una mano
Alguien mata nuestro nombre según libro
¿Quién le arrancó los ojos a la estatua?
¿Quién colocó esta lengua alrededor del Llanto?
Tengo algo que decir me digo
Y me hincho de pájaros por fuera
Labios que caen como espejos Aquí
Allá dentro las distancias se reúnen
Este norte o este sur son un ojo
Vivo alrededor de mí mismo
Estoy aquí allá entre peldaños de carne
A la intemperie
Con algo que decir me digo. (Federico García Lorca)
El vespre no diu res d’avui. Ja som
més aviat demà. Fa fred, com si
totes les coses fossin groc llimona.
Com qui va pel carrer, i porta un paquet,
i ja no té cap traça de memòria
que pugui obrir-li el record d’una vida
no aclaparada pel pes del paquet,
així les meves mans, mortes de tant
d’aguantar temps fet present abans d’hora, no se m’aixequen per fer adéu. No hi ha passat. Sí, també faig col·lecció de dies, però els tinc tots repetits. (Gabriel Ferrater)
Us animem a recitar un poema al vostre grup. Ens ho feu saber?
*Notos: Segons la mitologia grega, els vents eren divinitats de l’element aeri, fills d’Astreu i d’Eos. Notos era el vent del sud, portava les tempestes de finals de l’estiu i de la tardor. *Cupido: El déu de l’amor infant gairebé sempre amb ales, tot i que de vegades apareix tibant l’arc. Encarna la bellesa i l’atracció amorosa.
[Dediquem aquesta entrada al Joan i al Vicent]
VIII Aplec ‘aimeric’ a La Mola
Ho hem tornat a fer! …un matí cansat i distret a parts iguals.
Ja sabeu que a Les Aimerigues, quan parlem de fotografies, som “de gatillo fácil”. N’hem fet gairebé 400! Aquí teniu l’enllaç a l’àlbum.
Gràcies a tots i totes per participar amb ànim i bon humor. I un agraïment especial a l’alumnat de primer de batxillerat i les seves professores d’educació física: l’Anna i la Sònia, per haver-nos dedicat tant d’esforç i tant d’enginy a tots nosaltres.
Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la natura!
Últimament hem observat que pàgines de la secció de cultura dels diaris fan ressó de la literatura sobre la natura. Aquesta està agafant tanta volada que fins i tot aquest cap de setmana s’ha celebrat el primer festival Liternatura adreçat als lectors que els agrada explorar: fantàstic!!
D’articles com els del diari Ara del 20 d’octubre de @jordinopca, del de Xarxanet i El Periódico, entre d’altres, n’extraiem aquesta entrada lectora. Si entreu en els enllaços, hi trobareu ressenyes de llibres que us capbussen en el camp d’aquest coneixement tan divers i apassionant.
Descobrireu que les aus tenen cervells petits, però això no significa que siguin ximples: són capaços desenvolupar un llenguatge, realitzar operacions matemàtiques i utilitzar instruments, igual que els simis, els elefants o els cetacis. O que als pops els agrada jugar, tenir relacions sexuals eròtiques i que saben, a través del gust de la nostra pell, si estem contents o tristos. Sabeu que els cetacis tenen una intel·ligència emocional superior a la humana? Posseeixen cervells connectats col·lectivament: estan al corrent del què pensen i senten els seus companys.
Llibres capaços de fer-nos sentir com els arbres suen i creixen buscant la llum igual que les persones buscant el coneixement, fer-nos percebre com els camps de blat de moro cruixen mentre les canyes augmenten una polzada al dia o fer-nos viure l’aventura d’una arrel per buscar aigua…
Si estàs iniciant l’ESO, aquesta pàgina de Bobolino t’agradarà, sens dubte. Llibres que et respondran interrogants, que et portaran de viatge al Big Bang, que et revelaran biografies captivadores i si li vols perdre la por a la química, veuràs què fàcil és només obrint pestanyes…
Sigues un lectornàtur!
Les biblioteques t’ho fan possible!
Finalment …
… ja tenim telèfon!
93 856 32 36
Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb els bandolers de sant Llorenç!
El dijous d’aquesta setmana, el 18 d’octubre, celebrarem el nostre VIII Aplec a La Mola, una sortida amb molt significat per la nostra comunitat aimeriga. Com tots recordeu, aquest cim de 1.103,2 m d’altitud és el punt culminant del massís de sant Llorenç del Munt. Al voltant del Monestir romànic, els companys de 1r de Batxillerat ens han preparat una gimcana d’activitats per passar-ho d’allò més bé.
Però sabíeu que pels camins de les contrades del Parc Natural hi havien recorregut una colla de bandolers que feien posar els pèls de
punta als habitants que s’hi desplaçaven? Entre ells, Joan Muntada i en Capablanca.
Corrien els segles XVI i XVII. La violència era una pràctica freqüent a la Catalunya de l’època. Els bandolers no eren cap mena de Robin Hood a la catalana que donaven el botí als pobres, com a molt en daven una part com a agraïment als seus còmplices o el repartien entre la seva colla. Però la literatura renaixentista del XIX els va convertir en herois del poble que lluitaven contra la tirania i la injustícia moral dels senyors i dels reis.
En Joan Muntada, àlies “lo minyó de Sant Llorenç Savall”, formava part de la quadrilla del famós Perot Rocaguinarda, que campava per Osona i només assaltava els rics. Les gestes d’en Rocaguinarda van ser tan conegudes que Miguel de Cervantes el va anomenar al seu “Quijote”: ¡Oh, valeroso Roque! cuya fama no hay límites en la tierra que la encierren!
En Capablanca actuava en solitari des dels 15 anys. Coneixia tots els racons, forats i amagatalls de Sant Llorenç. El caminant, si no hi volia deixar la pell, sabia que havia de posar els seus estalvis damunt la capa blanca que es trobava a terra. Si li plantava cara, el bandoler des de l’amagatall li ventava un tret de pedrenyal (arma de foc semblant a una pistola de canó llarg, que es disparava amb pedra foguera)… Qualsevol no ho feia!
Estigueu alerta mentre pugeu cap a La Mola: potser l’ànima d’algun d’aquests bandolers us pica l’ullet en algun giravolt…
