1.- Durant aquest més de maig que ja acaba i el de juny al projecte Erasmus estem realitzant un taller sobre Contaminació i qualitat de l’aire amb l’Institut de Salut Global de Barcelona, @ISGLOBALorg.

Canal Terrassa se’n van fer ressò fa uns dies quan ens va visitar en la primera sessió  i expliquen molt bé què estem fent i què farem:

Dit i fet. Ens hem posat a fer feina…

penjant tubs per mesurar el NOx, un dels contaminants de l’aire més perillosos, per diversos punts de la ciutat, inclòs el nostre institut…

situant estratègicament filtres amb vaselina a diversos llocs de la ciutat per visibilitzar pols i partícules provinents del trànsit rodat…

Els primers resultats són il·lustratius… fan visible l’invisible certament…

Hem començat també a situar sensors de mesura de partícules, soroll, humitat, temperatura per diversos lloc de la ciutat. Aquesta setmana, abans del segon taller del proper dijous 3, farem diverses mesures més específiques per tota la ciutat…

Totes aquestes dades i evidències les anem recollint, treballant i penjant al web de ciència ciutadana, SMART CITIZEN. Al temps que anem mostrant-les també al nostre edifici… per exemple, els punts de mesura al plànol de la planta baixa (to be continued…)

o la varietat de partícules a l’aire segons on realitzem la mesura i el temps d’exposició, la nostra particular collita de pols, als vidres de la sala d’actes…

En la propera sessió del taller començarem a treballar de quina forma fer públics els resultats de la manera més artística i significativa possible. Us deixem una pista, però, de l’òrbita en la què ens volem moure, la d’un aire infralleugerament duchampià… que ens va molt bé per esperonar la idea central al nostre projecte de embastar i barrejar ciència i art contemporani…

2.- En aquest mateix sentint, aquest mateix dijous dia 3 començarem a concretar, després de no pocs entrebancs, confinaments i desplaçaments també les formes, temes, estratègies i metàfores dels nostres collages sobre la ciutat amb Imanol Buisan. A banda de les provatures que hem anat fent o del panell de #intrastories de l’instagram, que hem anat penjant també al passadís, estem enllestint un petit mural o skyline/collage basat en les indagacions i divagacions al voltant d’aquesta idea de ciutat que hem anant recollint…

Ens ha inspirat molt des d’un principi i especialment els darrers temps el projecte AIR/AIRA/AIRE, actualment en exposició a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, que, a més a més, ens encaixava perfectament a aquestes alçades, així que li hem volgut fer un homenatge amb aquest fil ready-made del twitter d’un dels seus autors, l’estudi d’arquitectura 300.00 km/s, que ens serveix com a fonament del nostre skyline (encara en construcció). Tota una crítica, com diu la seva comissària Olga Subirós, a una Catalunya irrespirable…

També, com no, ens estem inspirant en les pròpies reflexions d’Imanol sobre el tema i en les seves obres…

“En essència el COLLAGE és una suma de parts contradictòries fent un tot, no és això la CIUTAT?”

Significatiu, no?! Sobretot en l’actual clima irracional de por envers la diferència!

Hem anant compilant (i ho continuarem fent els propers dies) els diferents aspectes sobre la ciutat al bloc del nostre web. Feu-li una ullada!

A més, del 8 al 13 de juny, mentre els vostres companys fan les PAU, tindrà lloc la Biennal Ciutat i Ciència a Barcelona. Per si voleu ampliar encara més les vostres perspectives al respecte…

3.- Aquestes exposicions que estan venint i que aniran concretant-se poc a poc, s’afegiran així a Everybody knows (that’s how it goes), l’exposició que tenim ja instal·lada a l’institut. A partir de les dades sobre ciutats i llocs d’origen, vida i possibles futures visites escollides pels participants del projecte en Alemanya, Itàlia, Polònia i Terrassa, d’una irònica cançó de Leonard Cohen en la versió (més irònica si cap) de Rufus Wainwright i dels inescapables patrons estrets del web #Showyour stripes, amb notes puntuals del Sol LeWitt més muralista i aromes d’art conceptual, unes citacions extravagants, uns quants articles i dos llibres, l’exposició vol apropar-se (des d’aquest apuntar simultani en vàries direccions) a l’insubornable fet de què, en paraules d’Andreu Escrivà, efectivament parlar de canvi climàtic implica parlar de tot. De què, com el mateix Escrivà conclou, “a diferència d’altres qüestions científiques,” el canvi climàtic “no s’inscriu en cap esfera; ans al contrari, en constitueix una que engloba la totalitat de l’activitat humana.” De què, com ja ens va recordar la companyia La Calòrica, com n’és d’estrany tot plegat que seguim parlant com si res mentre no parlem de tota aquesta merda. I és que, si: Everybody knows (that’s how it goes), però fer, què hi fem, què hi podem fer? És per això que, encara que no ho sembli, l’exposició és, entre altres coses, una invitació a llegir i informar-nos sobre el tema, clar i a canviar la perspectiva sense caure en el pànic climàtic tot i les més que evidents raons pel mateix, també, al temps que a no quedar-nos quiets, clar, clar, clar…

Trobareu més informació sobre l’exposició al bloc del web.

4.- Last but not least, el passat 18 de maig Fama, Anna i Celia varen realitzar una entrevista a Anna Crispi Sucarrats, Directora de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa, sobre la iniciativa La revolució verda, que guia també el nostre projecte. Encara estem editant-la. Bé, de fet no hem ni començat. Però més aviat o més tard ho farem, la publicarem al web i us ho farem saber, no patiu.

Si t’has quedat amb la referència a John Baldessari a la foto és que estàs ja entrat en el joc. I si encara t’has quedat amb ganes de saber sobre el tema, et recomanem una reflexió del filòsof Bruno Latour sobre el concepte de NATURA on diu una cosa que ens ha cridat molt l’atenció (gràcies per la foto, Olga!)…

‘What do you want to say, after all, when you say nature or natural?’ […] a CITY is what is left behind by human action just like a termite mounts is left by the action of termites, or a dam by that of beavers […]”

O pot ser, vols escoltar alguna cosa semblant a una aria d’aire…

Val, correcte, ja està, parem, parem, parem…

Bé, fins demà mateix.

Alguna cosa hi haurà per mesurar o penjar o observar, même.