Com reaccionaries si sabessis que una companya de la classe té una malaltia que està “mal vista” a nivell social? D’això tracta CRISPETES PER A LA NORMA SCHWEIZER: de com actua l’entorn de la Norma quan saben que aquesta és portadora del virus VIH i dels sentiments d’ella. 

Per què la literatura s’ha fet ressò d’aquesta malaltia a la que es dedica un dia mundial? Perquè aquesta malaltia infecciosa ha estat la causant de la mort de milions de persones  -especialment els anys 80 i 90-, i ha provocat un estigma  (rebuig) social cap als malalts i a certs col·lectius  donat que una de les maneres que es pot contagiar és a través de la sang (relacions sexuals, xeringues sense desinfectar,…). Recordeu, per exemple,  la vida del cantant Freddie Mercury a la pel·lícula “Bohemian Rhapsody”.  Per això cada 1 de desembre és conmemora el Dia Mundial de la Sida, per conèixer-la, per perdre-li la por, per saber com evitar-la… Actualment els avenços en matèria de prevenció i tractament han estat extraordinaris, però aquesta malaltia remunta quan es baixa la guàrdia i no s’està informat.

Cliqueu els enllaços. Hi trobareu recomanacions de llibres excel·lents que tracten aquest tema de diferents maneres  i també informació sanitària que us serà molt útil. Si sou cinèfils, us deixem un llistat de pel·lícules que us agradarà veure.

LLegiu, informeu-vos, parleu-ne. Fora discriminacions socials! 

Sis poetesses contra la violència de gènere, elles canten, afirmen, alerten i les seves paraules ens serveixen per recordar-nos qui som, què som i quina és la nostra força: veus d’un mateix cant, arrels que busquen constantment i cors salvatges i sang que bull i terra fèrtil.

Recordem les mortes i consolem les vives.

Diu Rosa Leveroni:

Són veus d’un mateix cant… Oh melangia
tan tendrament subtil de la tardor
que em poses nou encís dins de la via
i fas més amorós el meu dolor!…

Afegeix Clementina Arderiu:

Si visc no visc.
…
Ni mar ni treva
ni l’or del cel.
La meva arrel,
si es torç, no es lleva.
Perquè, en el risc,
si visc no visc.

Alerta Maria Àngels Anglada:

Convidar les poetes és cosa perillosa.
Dic les poetes, no els joglars del rei.
No treuen cap colom de dintre d’un copalta,
però potser dards de flama del seu fatigat cor
o d’una nit insomne.
No us en fieu, per sota
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim
-ja ho escriví Ausiàs March:
l’amor, el clar país, una cançó d’alosa…

Afirma Montserrat Abelló:

Desembasto els anys
que damunt del cos
s’han tornat cuirassa.

Em miro al mirall
i ni veig altra cosa
que aquesta pell

Que se m’adhereix
com un guant destenyit
que he dut massa temps.

Però em queden els ulls i sé
que dins d’aquest cos
encara m’hi corre ben roja la sang.

I acaba Maria Beneyto:

Sola pues ya, me miro, reconozco
en mí la carne resistente
loca y sucia de tierra
apodada mujer.

(Extret de https://vidapervida.blogspot.com/2012/11/25n-contra-la-violencia-de-genere-cor.html)

En aquest clam, no hi podia faltar l’estimada Maria Mercè Marçal:

Sabrem refer camins, pel viu de l’ordi?
Si no, no hi ha terme per al llagut

que encén tardors amb mots de llibertat.
La lluna nova, saps?, diu que et recordi
que el NO d’avui duu un SÍ a l’altre costat.

Som com pensem. I tu, com penses?

Ens afegim a la proposta d’activitats de l’àmbit artístic aprofitant la cel·lebració del dia de la patrona dels músics, santa Cecília, per oferir-vos suggeriments lectors relacionats amb la música. Hi ha tanta varietat, que se’ns queda petita aquesta entrada. Hem fet una petita selecció pensant en totes les edats i ens hem reservat algun llibre que es mereix entrada per si sol. Però recordeu el més important:  aneu a les llibreries i a les biblioteques: remeneu, trieu, llegiu! 

• L’amor fora de mapa (Sembra Llibres), de Roc Casagran (els que heu fet 3ESO ja coneixeu aquest autor sabadellenc). Parteix de les vivències de tres joves (un poeta, un músic i una activista social) per retratar un moment vital i una manera d’entendre l’amor fora dels mapes establerts. Els poemes que hi apareixen  s’han transformat en un àlbum homònim obra de Mireia Vives i Borja Penalba.

• L’assassinat de Guillem de Berguedà (Amsterdam), el líder del grup Brams, Francesc Ribera ‘Titot’, va musicar l’obra del trobador del segle XII Guillem de Berguedà l’any 2003, i, estirant el fil, ha publicat la seva apassionant vida i la seva misteriosa mort.
• Obriu les portes (Sembra Llibres), és un magnífic àlbum il·lustrat per la Gemma Capdevila que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. Basat en una cançó dels Txarango. 

• L’assassinat del professor de Música (Barcanova), de Jordi Sierra. Quan segresten el seu professor de música, una colla de joves hauran de posar en pràctica els seus coneixements de solfeig, d’història de la música i  el sentit comú per evitar el desastre. (també podeu trobar L’assassinat del professor de Matemàtiques, el de Llengua…)
• El llibre blau de Blaumut (Columna). Entrevistes, fotografies i lletres del grup Blaumut, feta pels periodistes de la revista musical Enderrock.

Per acabar, un deixem aquest article Dona i música que us permetrà conèixer moments biogràfics d’algunes compositores, intèrprets i  pedagogues, -moltes d’elles nascudes a Catalunya-, que es van donar a conèixer a nivell internaciona gràcies a les seves qualitats interpretatives. 

Llegiu, sí, però també escolteu:   La música és un llenguatge universal que ens apropa!