Tanquem el curs Lecxit 18-19!

De quin conte es tracta? Trobeu les parelles! Resoleu els enigmes… Són les proves que els petits lectors de les escoles Ponent, Roc Alabern i Vallès que participen en el programa Lecxit d’enguany han hagut de resoldre si volien guanyar-se un bon berenar i una tarda de jocs al parc.

La Lucía, les Alba’s, l’Amara, la Mariam, la Sara i el Husnain conxorxats amb la Laia, bibliotecària de la #Bd4 @bctxarxa ,  han estat preparant i dissenyant les activitats al llarg d’aquests mesos perquè aquesta colla de nenes i nens gaudissin d’una hora setmanal d’activitats entorn a la lectura, milloressin la fluïdesa, l’entonació, la comprensió, l’expressió oral, coneguessin històries meravelloses, clàsiques, de por, de riure… des de la poesia, el teatre i la narració passant-s’ho d’allò més bé: cada dilluns, un repte!

Emocionats deien: Repetirem?  I no només ho deien els menuts…

Els llibres són els nostres ulls màgics!

Ens veiem plegats altra volta a la cloenda del programa Lecxit de tota la ciutat a l’INS Terrassa, el dijous 2 de maig a les 18h.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… enfilant Sant Jordi!

Recta final abans de les merescudes vacances de Setmana Santa!

L’equip de l’àmbit lingüístic, amb el suport de la resta de professorat, estem preparant la Diada de Sant Jordi que celebrarem just el primer dia de la tornada a l’institut, el 23 d’abril.

Us fem una proposta. Voleu renovar la vostra biblioteca? Al llarg d’aquesta última setmana porteu llibres que a casa ja s’han llegit i no us importi bescanviar: us donarem un val per cadascun  i el dia de la Diada podreu intercanviar-los pels que més us agradin de la paradeta que trobareu al pati. Que us ho voleu pensar? El mateix dia també podreu fer-ho. Que no us voleu desempallegar de cap? En trobareu a 1 € per adquirir. I si el vostre desig és regalar-lo, hi trobareu targetes per escriure-hi una dedicatòria.

Recordeu,  la lectura…

 Sigueu feliços!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… al Saló del Còmic de Barcelona!

Ja el tornem a tenir aquí! L’espai més esperat per molts de vosaltres s’obre els dies 5, 6 i 7 d’abril al Palau Firal de Montjuïc.

No cal ser expert o un fan  per gaudir-lo perquè -i ho sabeu els que l’heu visitat en anteriors edicions- en els prop de 50.000 m2 d’exposició n’hi ha per sucar-hi pa! Pels més joves, l’espai lúdic Còmic Kids permet aprendre i divertir-se en família amb el món del tebeo.  En el saló, doncs, entre d’altres,  gaudim de bones històries -en paper o pantalla- i dels seus personatges que perduren a la memòria  a través del còmic, la il·lustració o els videojocs.

Esmentem tres exposicions que creiem que us poden interessar:

La primera, Spirou4rights,  celebra el 70 aniversari de la declaració dels Drets Humans. Els autors de la revista Spirou (que també fa 80 anys), creadors de sèries tan mítiques com Els Barrufets, Lucky Luke, Jan i Trencapins, Sergi Grapes o Gil Pupil·la  han dibuixat una pàgina de còmic per cadascun dels seus 30 articles. Per cert, hem descobert que Spirou  no va voler ser menys que el seu col·lega belga Tintin i també viatjà a la Lluna…

La segona està  dedicada a Stan Lee i al canvi que la seva obra va significar per a la història del comic-book. Recordem que Lee va ser cocreador de superherois clàssics de Marvel Comics com els 4 FantàsticsHulk, els X-Men originals, el Poderós Thor,  els Venjadors,  Spiderman, el  Doctor Estrany i  Daredevil…

Només hi ha personatges de còmic masculins? No. Elles també són invencibles…

La tercera, Vibracions Underground, mostra l’estreta relació entre els autors de comix underground i alternatiu i el rock and roll des de la contracultura psicodèlica nord-americana fins a exemples d’aquesta relació del segle XXI, passant per bandes de rock com personatges de còmic, i exemples de música punk, hardcore, grunge i indie.

Recordeu, fins els 12 anys i amb el carnet jove, l’entrada és més barata. No hi podeu anar? A les biblioteques teniu cents de còmics de tots els gèneres que esperen un comic book reader com vosaltres… Remeneu i trieu!

Pla Educatiu d’Entorn. Xerrada per famílies: “No és no”

Aquest dimecres, 27 de març, a les 5 de la tarda  mares i pares de tot Terrassa, esteu convidades a la xerrada “NO és NO” impulsada pel Pla Educatiu d’Entorn al nostre centre. Perquè una relació saludable té més a veure amb els no que amb els sí.

La Rut García és psicòloga de l’equip  de coordinació Actiuhumà. Formadora en Habilitats personals i interpersonals, Comunicació i Intel.ligència emocional, Risoterapeuta. Treballa l’educació i la gestió emocional en tallers, grups de suport i com a estratègia d’intervenció per a col.lectius amb necessitats especials. És Impulsora, dinamitzadora i facilitadora de processos de canvi.

… us hi esperem!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb Viatges a la Lluna!

Un dels somnis de la humanitat ha estat viatjar a la Lluna.  Es va aconseguir, ara fa 50 anys, quan el 1969 l’astronauta Neil Armstrong hi va posar els peus per primera vegada.  Celebrem, doncs, aquest esdeveniment, però heu de saber que, literàriament, molts escriptors  ja la “havien trepitjat” abans que ell.

Així podem llegir alguns d’aquests viatge imaginaris a:

  • la Història vertadera, de l’escriptor grec Llucià de Samòsata, (segle II), precedent clàssic de la literatura fantàstica i la ciència-ficció.  Narra els viatges d’uns aventurers que després de travessar les columnes d’Hèrcules arriben a una illa misteriosa i posteriorment són traslladats a la Lluna, on participen en una guerra interestel·lar fins a poder tornar a la Terra i seguir el seu periple marítim.
  •  L’altre món, o els Estats i Imperis de la Lluna, de Cyrano de Bergerac (1619-1655) en que el protagonista arriba a la Lluna gràcies a una untura de medul·la de vaca, substància que segons l’autor és fortament absorbida pel satèl·lit terrestre.
  • De la Terra a la Lluna (1865)Al voltant de la Lluna (1869), dues novel·les del famós francès Jules Verne, molt sorprenents perquè els lectors s’adonen que força de les previsions que va escriure s’apropen molt al que s’ha dut a terme en la realitat un segle després: la trajectòria del projectil; l’emplaçament del seu llançament  i del telescopi que ha de seguir la seva trajectòria;  la prova a l’interior del vehicle a la que se sotmet el protagonista que anticipa els entrenaments actuals dels cosmonautes; la caiguda al Pacífic en el retorn a la Terra…  Deien d’ell que era un visionari, però el cert és que es va envoltar de bons matemàtics!
  • Objectiu: la Lluna (1950),  el còmic en què en Tintín arriba a la Lluna acompanyat pel Milú, el capità Haddock i el professor Tornassol. Ja sabeu que les il·lustracions d’Hergé es caracteritzen per la fidelitat de la realitat: no va escriure un relat de ciència-ficció, sinó que es va posar en contacte amb experts en astronàutica i va estudiar la tecnologia de l’època per escriure i dibuixar la història.  No us perdeu la lectura d’aquest reportatge que us ho explica!
  • I per últim una curiositat: Sabeu quina mascota acompanya els astronautes als seus viatges? Snoopy! No podien tenir millor company de viatge que aquell que representa millor que ningú la idea Segueix els teus somnis allà on et portin i del “desig d’anar més enllà del que un sembla destinat”.

No deixeu mai de ballar

L’alumnat de primer de batxillerat i el professorat d’educació física ho han tornat a fer. Ens regalen un d’aquells moments que ens reconcilien a tots amb la tasca educativa. Perquè a aquest punt de compromís, complicitat i proximitat no s’hi arriba només després de molts assajos (que també!) … Felicitats!

L’àlbum amb totes les fotos de l’experiència. Enamoreu-vos de tots ells.

La Fumera 2.0 … 2n trimestre

L’optativa de “La revista” ho ha tornat a fer. Una revista amb reportatges extensos i notícies breus, d’aquí i de fora, opinió, entrevistes, … No cal que la llegiu sencera però si la fullegeu segur que hi trobareu una pila de temes interessants.

Projecte Egipte (1r d’ESO)

Dins el projecte de competència transversal del segon trimestre l’alumnat de primer d’ESO ens ha regalat aquestes danses. Gaudiu-les!





Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb el Dia Mundial de la Poesia!

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia.  Aquest dijous, com cada any, arreu dels territoris de parla catalana  se celebra una gran festa de la paraula i les lletres amb activitats presencials i a les xarxes.   La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) tria un autor/a a qui s’encarrega un poema que es tradueix a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial.  La autora d’enguany és l’escriptora Rosa Fabregat,  Doctora en Farmàcia, Acadèmica de l’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i Creu de Sant Jordi 2017.

POESIA
Música de l’ànima, teixida amb paraules

Espurna de vida, llum del coneixement,
que s’expandeix, dòcil, per tots els confins.
Música immortal que camina i vola
per la nostra terra i per tots els cels.

La canten els trànsfugues, els empresonats,
i tots els migrants que no tenen sostre,
la piulen plorant. Llàgrimes que cauen
tan endins del cor, que commouen l’ànima

dels àngels de Rilke, closa en la natura.
La fan trontollar. Música que atura
aquell caminant en veure la cigonya
i el seu vol rasant, sense cap frontera

que li barri el pas, puntejar lleugera
sobre la teulada que li fa de niu.
I ell no pot volar. Poesia. Música
de l’ànima, teixida amb paraules.

Rosa Fabregat

 

 

 

Llegiu aquest poema en les llengües que parleu a casa o que us encurioseixin. 

Cliqueu la paraula POESIA i escolliu! 

Us aninem a penjar a les xarxes que utilitzeu  els versos que us agraden amb la seva autoria i l’etiqueta #DiaMundialdelaPoesia #dmp19

Omplim el centre de versos i cançons!

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb lletres de cançons que ens poden matar!

Aquest divendres passat, 8 de març, la majoria de vosaltres heu participat en activitats entorn el Dia Internacional de les Dones, una diada que a aquestes alçades del segle XXI encara cal reivindicar perquè els estats continuin ajudant a crear condicions favorables per a l’eliminació de la discriminació de les dones i per a la seva plena participació al procés de desenvolupament social, entre d’altres.

Cada any, des d’aquesta pàgina, us oferim lectures literàries d’autores que menen a la reflexió entorn al tema. Però no només hi ha el camí de la literatura per a la denúncia. Enguany, hem trobat un article de la revista digital Catorze.cat que creiem del tot necessari que llegiu. Pareu compte amb les lletres de les cançons que soleu cantar? La música contagiosa de moltes d’elles ens ho fan obviar, i ja podem vindicar el què vulguem amb el puny enlaire quan resulta que en el nostre dia a dia perpetuem d’una manera ben alegre allò que estem acusant. Tots els esterotips que desmuntem per una banda, els eternitzem per una altra.  Llegim l’article:

“No olvides que tu cuerpo me pertenece”, “Yo quiero una mujer como la tele/ que hable solo cuando uno quiere”, “Pegarte, luego violarte hasta que digas sí”. El masclisme és estructural i, encara ara, normalitzat. La música que es fa i que es consumeix, moltes cançons de gran èxit, són un fidel reflex del que som com a societat.

El col·lectiu Devermut s’ha proposat denunciar-ho en aquest vídeo, en què dones de diversos sectors de l’art i la comunicació canten fragments de cançons que moltes vegades passen desapercebuts i que són clarament violents, misògins i masclistes.

QUÈ US HA SEMBLAT? 

EL DEBAT ESTÀ SERVIT!

Nota: Agraïm a @CatorzeCat la publicació d’aquest article.

Vaga 8 de març

Us informem que per demà divendres dia 8 de març hi ha una convocatòria de vaga feta per algunes organitzacions sindicals d’estudiants i professors que, al nostre centre i tal i com està recollit a les NOFC, pot ser seguida tant pel professorat com per l’alumnat de 3r, 4t i batxillerat.

L’institut Les Aimerigues és i ha estat sempre radicalment escrupolós amb el dret a l’expressió de la protesta, la reivindicació i la vaga perquè creiem que exercir aquest dret de forma reflexiva i responsable és també un element educatiu i de creixement personal de primer ordre.

En el cas de l’alumnat, això no treu, però, que si volem que aquesta (i qualsevol) convocatòria tingui aquest efecte educatiu i d’apoderament, cal que en parleu a casa. És tasca de les famílies la reflexió compartida per tal d’assegurar, bé sigui una participació activa i responsable, bé sigui una posició crítica de rebuig a la mobilització.

Com que l’afectació a nivell de professorat no és gaire significativa:

  1. l’activitat al centre es durà a terme respectant l’horari marc de tot l’alumnat del centre: de 8:00 a 14:30.
  2. per tal de garantir el dret del professorat adherit a la vaga, les guàrdies corresponents es faran al pati.
  3. l’alumnat que s’hi adhereixi lliurement haurà de portar un justificant de la falta d’assistència signada per les famílies (excepte en el cas de l’alumnat major d’edat).

Moltes gràcies.

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb l’Imanol Buisan!

L’Imanol Buisan (Terrassa, 1985) és un dissenyador gràfic i artista del collage. Afegeixen els qui el coneixen que és feminista, transeünt, ciclista i a voltes il·lús. Aquesta setmana es presentarà a l’alumnat de 2n d’ESO perquè plegats duran a terme el projecte “Escames” emmarcat dins el [TERRAoasi], laboratori d’Art i Educació de l’Ajuntament de Terrassa.

L’eix principal del seu treball és un projecte diari que porta realitzant des de 2014, un treball personal on barreja art i vida. Col·labora en diversos fanzins (publicacions de temàtica cultural, feta amb pocs mitjans, generalment per aficionats, dedicats a l’art, la música, el cinema, el còmic, la ciència-ficció….) i participa en exposiciona individuals i col·lectives.

Parlar amb ell és un goig, així que aprofitem l’avinentesa de tenir-lo entre nosaltres perquè, a banda de parlar d’art,  ens expliqui els seus interessos lectors.

La veritat que ara no tinc molt de temps per llegir amb la feina i el “collagear”, però m’agrada com escriuen Javier Cercas i Carlos Ruiz Zafón. El meu llibre favorit és Los renglones torcidos de Dios de Torcuato Luca de Tena.  M’agrada també molt un fragment de La voz dormida de la Dulce Chacón, en el qual una dona està pentinat una altra mentre es va menjant una carta que li escriu, crec que algun familiar: la tinc com tatuada al cervell.

Antes de tragarse el papel, Hortensia lo retiene en la boca. Lo ha leído más de veinte veces. Lo ha memorizado y sigue las instrucciones de Felipe. No lo rompas, podrían encontrar los pedazos. No quiere tragar, desea mantener en su boca los besos que le manda Felipe. No lo quemes, podrían sorprenderte antes de que hubiera ardido por completo. Quiere saborear su nombre, escrito por la mano de Felipe. Cómetelo, Tensi, no sabe mal, y piensa en mí. La celulosa se va deshaciendo y Hortensia no quiere tragar. Piensa que estaré en tu boca, Tensi. La bola seca que se formó al principio es ya una pasta amarga con sabor a tinta. No quiere tragar, pero los pasos de la guardiana se acercan. Te mando muchos besos, Tensi, todos los que no he podido darte. Los pasos de la guardiana se acercan. Te mando muchos besos, Tensi. Los pasos de la guardiana resuenan por la galería, es la hora del taller. Aguanta, vida mía. El sonido metálico y creciente de las llaves se suma al ruido de la puerta al abrirse. Hortensia intenta tragar. Te quiero, Tensi. El esfuerzo de papel y tinta le produce arcadas. Por aquí andamos igual, mal y bien según el día. Pero Hortensia controla sus náuseas, y traga. Por la noche, cuando cambiamos de campamento y  se ven las estrellas, miro siempre la nuestra, pronto la veremos juntos, muy pronto.
La náusea y el esfuerzo por tragar provocan una lágrima de Hortensia.

El darrer llibre que em vaig comprar és l’Empestat, un poema que va teatralitzar el Jordi Oriol i el Carles Pedragosa que és impressionant.

M’agrada la narrativa que no parla directament d’un conflicte social, però que utilitza aquest escenari per explicar una història comú. Encara que tampoc llegeixo massa i intento acabar els llibres que començo, últimament els acabo deixant i en començo un altre i així eternament.

Imanol, ens has deixat sis enllaços lectors i un impactant fragment que mereixen ser llegits amb la mateixa delicadesa que tu, engalzes papers fins que es descarnen del seu continent original per iniciar una nova vida en llibertat, trencant esteriotips i prejudicis.

Gràcies per compartir el teu temps amb nosaltres! Ens delectarem amb els teus collages…

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb la narrativa no lineal!

Una narració, tant cinematogràfica com literària, segueix habitualment un patró lineal en què els personatges i les situacions evolucionen -l’un després de l’altre- fins arribar al desenllaç final.

Doncs bé, una possible alternativa a aquest patró consisteix a fer que, en determinats punts de la narració, el lector tingui l’oportunitat de decidir com continua l’acció.

És el que passa en els llibres del tipus escull la teva pròpia aventura, propis de la literatura juvenil. Segons les opcions escollides, la història és diferent. Probablement n’heu llegit alguna.

Molts escriptors han experimentat maneres d’escriptura alternativa, com és el cas de Rayuela, de Julio Cortázar, que es pot llegir de tres maneres diferents (aquesta obra es mereix una entrada sencera) o El almuerzo desnudo de William S. Burroughs: episodis no ordenats cronològicament  poden llegir-se de manera independent i es complementen, formant i donant ritme a la història  com l’engranatge d’un rellotge.

Avui en dia, amb la irrupció del món digital a la literatura, han aparegut les narracions hipertextuals, aquelles en que és el lector qui decideix com confecciona la seva lectura a través d’enllaços que et porten a hipertextos.

Us presentem dos exemples.

El primer és Sinferidad, de Benjamín Escalonilla.  Dos nois corren en moto pels carrers de Madrid al so de la música de “The Jesus & Mary Chain” de fons. El relat no requereix recórrer tots els enllaços, ni necessita seguir cap ordre a l’hora de clicar-los per a la seva correcta lectura.

El segon és Como el cielo los ojos d’Edith Checa. Tracta la mort d’una noia, la Isabel, des del punt de vista o perspectiva de tres nois. Clicant els ulls dels noms dels personatges, en l’ordre que vulguem, anirem avançant en el relat i a més a més hi podem afegir comentaris.

 

Us convidem a llegir-les a través dels enllaços.

Tota una experiència lectora!! Ens l’expliques?

Bon dia, bona setmana, bona lectura… amb l’Iris Murdoch!

 

Qui pronuncia aquest monòleg caracteritzada per Judi Dench és la irlandesa escriptora, filòsofa i Dama Comandant de l’Ordre de l’Imperi Britànic, Iris Murdoch (1919-1999). En el 20è aniversari de la seva mort es reediten les seves obres que tracten, des d’un coneixement literari profund i de manera enginyosa, els vincles afectius entre les persones, la incomunicació, l’amor com a comprensió, el sexe, la guerra, l’art,… i molts conflictes morals on cap possibilitat assumeix la posició de certesa. Aquí rau la seva força. És una autora que heu de tenir present.

Comenteu aquest fragment de la pel·lícula “Iris”, dirigida per Richard Eyre, basada en el llibre Elegia a Iris escrit pel qui fou el seu marit, el professor John Bayley, i també aquest recull de cites que ella ens va llegar. 

Solo podemos aprender a amar amando. Dios, si existiera, se reiría de su creación. El grito de la igualdad mueve a todo el mundo. Nada hay que iguale la inútil soledad de quienes están juntos en la jaula. Uno de los secretos de una vida feliz está en darse constantemente pequeños gustos. El desamor es muy esclarecedor. Durante un breve tiempo se ve el mundo con nuevos ojos. Hacer filosofía es explorar el propio temperamento, pero al mismo tiempo tratar de descubrir la verdad.  El alma humana anhela a lo eterno, de lo cual, aparte de algunos raros misterios de la religión, sólo el amor y el arte pueden procurar un reflejo. El amor es la difícil comprensión de que alguien diferente de uno mismo existe realmente. El amor, y consecuentemente el arte y la moral, es el descubrimiento de la realidad. Lo espiritual es antinatural. El alma no puede volar bajo la carga del pecado. Qué interesante, es revelador lo fácil que resulta asustar a la gente, desconcertar a alguien, perseguirlo y aterrorizarlo hasta hacerle perder la cabeza y convertir su vida en una pesadilla. No es de extrañar que florezcan los dictadores.

Cada llibre és el naufragi d’una idea perfecta.

El mar que se extiende ante mí mientras escribo, más que destellar, resplandece bajo el suave sol de mayo. Con el cambio de marea, se recuesta calladamente contra la tierra, casi sin huella de ondas ni espuma. Próximo al horizonte es de un púrpura suntuoso, marcado por líneas irregulares de verde esmeralda. En el horizonte es índigo. Cerca de la playa, donde la visión se da enmarcada por amontonamientos de desiguales rocas amarillas, hay una franja de verde más pálido, helado y puro, menos radiante y sin embargo opaco, no transparente. Estamos en el norte, y la luz brillante del sol no puede penetrar en el mar. Allí donde el agua golpea suavemente sobre las rocas sigue siendo una superficie de color, como una piel. El cielo sin nubes es muy pálido en el horizonte índigo, que le pone un leve trazo de plata. Su azul se intensifica y vibra hacia el cenit. Pero el cielo parece frío, hasta el sol parece frío. (Inici de El mar, el mar.1978)

L’Iris va escriure 26 novel·les -la primera Sota la xarxa, (1954) considerada una obra cabdal de la literatura anglesa del segle XX-, 6 assajos, 6 obres teatrals i 2 poemaris. Els últims anys de la seva vida es van perdre en la profundidat de la seva memòria degut a l’Alzheimer que va patir.

El passat enterra el passat i ha d’acabar en silenci, però pot ésser un silenci conscient, que resta amb els ulls oberts.

Exposició “Les Dones d’Aigua”

A Terrassa hi ha un grup de dones que defensa la gestió pública i democràtica de l’aigua. Elles s’autoanomenen Dones d’Aigua, un terme mitològic que fa referència a les dones enigmàtiques que vivien en gorgs i llacunes, estanys i rierols envoltades de màgia i misteri.

La seva lluita queda lluny de misteris i secrets arcans, la seva lluita ha estat aconseguir que l’aigua a Terrassa deixés d’estar en mans privades i passés a qui realment li pertany: al municipi.

El planeta blau ens crida, ens reclama que li parem atenció. I l’aigua, aquest bé comú fonamental per a la vida, ha de pertànyer a la col·lectivitat si volem que tingui llarga vida. Lluny d’interessos econòmics que només busquen engolir tot el que els aporti diners i beneficis exclusius.

Fins el 22 de febrer podeu gaudir de la preciosa i interessant exposició que ens han deixat al vestíbul de l’institut. I la cortina, metàfora d’una cascada, espera que hi pengeu els vostres missatges convertits en gota d’aigua.